Aquesta és la crònica que vam guardar:
En el camí cap a Banyoles (just on hi ha el pont de l’AVE que passa per sobre l’autopista) veiem un globus que vola molt baix. Sembla que vulgui aterrar, però en aquell lloc no és massa recomanable, donada la densitat humana que hi ha.
Tenim la idea de seguir la ruta 10 del Centre BTT de Banyoles i enllaçar amb la que rodeja l’estany. Intentem arribar a Martís, però no ho trobem i decidim començar per l’estany i enllaçar amb la ruta de Martís.
Comencem amb molt bona temperatura i després de voltar el llac sense veure l’indicador ens aturem al Centre BTT i preguntem com s’hi arriba. El noi, molt amable, ens ho explica i ens dóna 2 plànols. Fins i tot ens deixa una clau Allen per arreglar el fre de la bicicleta de l’Oriol.
Acabem de fer la volta a l’estany, tornem a passar pel punt de partida i busquem l’enllaç amb la ruta. Passem pel cementiri i per les runes de l’ermita de Sant Martirià, vèrtex geodèsic de la zona, després d’una pujada força dura.
Hi ha unes vistes precioses del llac, que la Margarida fotografia molt bé com sempre.
Seguim pedalejant i després d’alguna complicació trobem el primer cartell de la ruta 10. El terreny és força planer, només és considerable una pujada per travessar la carretera. Passem pel costat del Rec d’Espolla, totalment sec, i el travessem per un pont maco que surt a la guia del Centre BTT.
El camí passa per un tram del Rec, tot ple de pedres i força difícil, però tant l’Oriol com la Margarida el passen molt bé. Sortint d’aquest petit tram complicat pugem per carretera fins al Casal de Martís, on hem de refer el camí després d’equivocar-nos un parell de vegades: els mapes que ens han donat ajuden, però podrien ser una mica més clars.
Sort en tenim que la ruta està força ben indicada (tot i que en algun lloc han trencat la placa indicadora de la direcció) i així anem seguint. En un dels camps plens d’alfals hi veiem un ramat de vaques que pasturen tranquil·lament i ens observen quan passem; abans hem trobat uns companys de viatge força bonics (uns "serdets" que fotografia la Margarida)
i també un àguila que s’enlaira molt a prop nostre fins a desaparèixer cel enllà. No veiem massa fauna més, tret d’algun corb i anem fent via entre camps llaurats de poc, però sempre a mitges.
Després d’uns moments de no trobar la pista (al costat de les coves de Serinyà), passem una estona per pista enmig del bosc, amb una ombra molt agradable després de tantes hores de patir el sol,
i tornem a sortir al mig de camps llaurats.
Per sobre d’un d’ells vola un Ala-Delta i el fotografiem. Ara arribem a una zona amb cases molt ben arreglades a banda i banda del camí i passem per un tram asfaltat força estret i a l’ombra que ens porta molt a prop de Banyoles. Només ens queda passar un altre cop per sobre de la carretera, pujada en la que el "Pajaritu" ens dóna una demostració de lleugeresa. Després de passar pel veïnat d’ Usall, arribem a la carretera. Només ens cal creuar-la i ja som a l’Estany. Tornem a donar una volta (per fer el nostre rècord de quilometratge: 40) i ens aturem una mica en un mirador nou per a descansar, menjar una mica i fer-nos fotos.
Arribem després de fer fotos de l’Estany, platejat pel sol que ja decau, i d’uns ànecs de la riba i dinem al cotxe com uns reis, ben fresquets i còmodes.
I aquí tenim el plànol de la sortida:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada