Aquesta és la crònica que en va sortir:
A l’anada, i sobretot al començament, vaig tenir molts problemes per seguir el trac, segurament per algun problema amb el Datum. De fet, vaig estar a punt de deixar-ho córrer i seguir la ruta 6 del Centre BTT del Berguedà, que m’anava trobant. Per sort vaig poder seguir amb la ruta. Ja cap al final, perdut un altre cop, vaig tirar cap a Sorribes i, fent una bona drecera, vaig arribar a Gósol per carretera. Tot i la drecera havia fet més de 60 km. La tornada vaig fer-la pel mateix lloc, ja que no tenia massa temps. Finalment em van sortir 103 km i més de 3500 m de desnivell. L’anada, tot i que amb més desnivell que la tornada em va semblar més fàcil. El terreny, molt pedregós, no permet distraccions, però és totalment ciclable, amb zones molt maques de fer com la baixada per la fageda, el corriol fins al túnel, lloses de pedra a mig camí... El paisatge s’ha de veure per fer-se’n una idea. La tornada va ser dura, tot i la drecera. A la segona pujada, amb molta pedra i fortes rampes, vaig caminar poc, a la zona de les lloses vaig passar força bé, però més endavant i en llocs més fàcils vaig passar una “crisi mental” i vaig baixar tres o quatre vegades. La Font del Coix, amb una aigua molt bona i fresca, em va carregar les piles i vaig seguir fins al túnel; el corriol fins a la fageda em va fer fruir un altre cop, com a l’anada. La pujada per la fageda vaig fer-la pràcticament tota a peu. Si el corriol del túnel em va fer patxoca, el corriol pel mig del prat em va fer plorar d’alegria. La baixada final, ja justet de força, és va agrair molt. No vaig veure massa fauna, però va ser variada: un esquirol, un porc senglar, un cérvol, un corb, un conill, un ratolí de bosc i força tudons. Sortida de Berga de bon matí
He pujat pel corriol pel mig del prat i després baixaré per la fageda i el corriol cap al túnel. Els puntets del fons són vaques.
El tren deu ser de la RENFE, ja que no el pots agafar mai. En entrar no es veu res, hi ha alguna pedra. Després no es sent res fins que es trepitgen fulles, amb un soroll que et sorprèn en no veure-les.
Peguera, al recer de la pedra, però abandonat. El prat és ple de flors, encara és primavera.
A l’altra banda.
La natura, amb tota la seva tel·lúrica força
M’he perdut, però la zona val la pena
Ja sóc al bon camí. Masos abandonats em van sortint al pas
Estic contant les pedres del camí. A cada cm quadrat n’hi ha 835.967. Si multipliquem per l’amplada de la pista i els 100 km tenim el total.
Em va sorprendre veure tants rosers silvestres pel camí.
Molí d’en Güell. No sabia que a sota hi ha una font i em feia falta aigua. Això em passa per no repassar les cròniques d’en Diesel.
http://www.bttbadalona.com/Aventuras/CDBHomes04/CDBHomes.html
Església de Gósol
Ja estic tornant
Castell de Blancafort, al costat de Berga. Havia de fer força mandra sortir a buscar el diari i el pa al matí
Pantà de la Baells . La foto no fa justícia: el fotògraf és dolent i la màquina no massa bona. Ja sóc pràcticament a Berga.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada