Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 16 de desembre de 2008

AULINES I ROURES AL SANTUARI DEL MONT

Sortida a peu
La vam fer el 05-08-06, té uns 10 km. La podeu trobar al llibre 100 Arbres Monumentals de Catalunya, de l'Albert Vicenç.
Aquesta és la crònica que vam fer:
Ruta molt maca, sempre per camins ben marcats i amb molta ombra.
Després d’un llarg viatge arribem al punt de sortida, que és a la carretera que puja al Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Ens aturem i només baixar del cotxe ja trobem el primer arbre singular: el Roure Socablanc, que ens dóna la benvinguda.

Ràpidament trobem la masia de Falgars, preciosa i amb vistes a tota la plana i al mar. Allà veiem el Roure de Falgars, un altre dels arbres de la ruta. Ara trobem la Font de Falgars i al seu costat l’Aulina de les Tres Branques. En aquesta font ens trobem un dels habitants del mas Falgars, que passeja amb un gosset. No sembla estar massa bé i només ens diu que els arbres tenen una pila d’anys.
Anem seguint el camí, veient arbres enormes a cada moment. L'Oriol i la Margarida intenten donar-se les dues mans abraçant aquest tronc, però no ho aconsegueixen

Deixem la pista per agafar un corriol, molt ben marcat, que va pujant de manera continuada. Passem per un bosc amb pi vermell i força pedres blanques al terra. El corriol s’enfila força, fins a arribar a una zona més planera, tot i que sempre va pujant, i ara amb els pins barrejats amb roures i faigs. Trobem diferents roures enormes, un d'ells llampat però encara viu

Més amunt veiem el Faig Gros, amb una bona soca, i encara més endavant en trobarem un altre amb un bon diàmetre, l’últim de tots els que veurem, ja que llavors només hi haurà pins roigs.
Després de força estona de pujada, veiem la paret del Santuari i ens aturem a dinar asseguts a l’ombra.
Després de refer-nos pugem al Santuari. La vista és preciosa,

tot i que ens fa molta pena veure el foc que està cremant (més de 1000 hectàrees) a Ventalló. Avui (diumenge) encara crema i n’hi ha hagut més (quatre en total). Sembla que n’hi ha que fent aquestes coses frueixen molt. Intentem no mirar-lo gaire i fem el cor fort. L’església està molt ben arreglada i es pot visitar la Verge.
Després d’admirar el paisatge un altre cop

seguim el nostre camí, baixant ara per la carretera per no repetir-nos.
La carretera baixa sempre i les vistes són molt maques i la temperatura és molt més alta que a l’anada. Això fa que trobem molta sajolida i, conforme anem baixant, mates de farigola i romaní. També veiem moltes papallones

Uns metres més avall trobem l’abadia de Sant Llorenç de Sous, en runes però sembla que en vies de restauració. Hi ha tanta feina a fer!.



A la part del darrera, trobem algunes tombes profanades. La de la foto és sota unes rajoles de ceràmica (de l'any 1994) on hi ha una inscripció en record de tots els difunts de la Parròquia de Sous. Sembla que en pocs anys la cosa s'ha malmès força

La font també està una mica abandonada, sembla que el lloc tingui malastrugança



La Núria, que és molt bona caminadora, se'ns avança i gairebé és un puntet en un dels revolts del camí
Seguim baixant per la carretera. Veiem la Font de la Rocapastora, amb l’aigua regulada per una aixeta
Ens va molt bé, ja que aquesta part de la caminada, a diferència de la pujada, ha estat força calorosa.
Sempre baixem, excepte en una petita pujada que trobem abans d’arribar al punt d'inici on hem deixat el cotxe, on arribem després d'unes cinc hores.
Aquí tenim la foto de la ruta


I també d'un cartell que vam trobar on hi ha unes quantes Ermites, Santuaris i Monestirs que hauríem de visitar, oi?