Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

divendres, 26 de juliol de 2013

Ruta de les X ermites (11-11-2012)

Caminada

Feia temps que volia fer aquesta Ruta de les X ermites i m'hi vaig posar abans no fes massa fred i el dia fos massa curt.
La sortida és a Begues, i tot i que en ser circular es podria enganxar per qualsevol dels llocs pels que passa,  vaig ser purista i amb una mica de recança ja que no m'agrada gaire conduir per carreteres amb revolts, em vaig atansar a Begues

Només sortir del poble, va començar a ploure amb una mica de força. Em vaig esperar una estona sota el pont de la carretera, però hi passava un aire fred que feia pitjor estar allà en sec que a fora mullant-me i vaig sortir. M'havia deixat  l'impermeable a casa, però què són unes gotes d'aigua per a un Bttbadaloní? I així, una mica inconscientment, amb manigots i pantaló curt, vaig tirar endavant.
Com tots els camins porten a Roma, ben aviat hi vaig ser

Però no en tenia prou, havia d'anar més lluny, i així vaig anar pujant fins a La Desfeta passant primer per un tallafocs ple de pedres i després per un corriolet molt bonic i pedregós que passa entre arboços i carrasques

A La Desfets tenim la torre de guaita, amb molt bones vistes sobre el mar i la plana del Barcelonès i Baix Llobregat

La llum del sol sortia per sota els núvols, incendiant el mar

Aquí el camí baixa molt, en poca estona passem dels 500 als 350 m, i es força tècnic. Com que jo de tècnica no en tinc, ràpidament se'm van carregar els quàdriceps, especialment el de la cama dreta
No portava ni cinc quilòmetres i no pintava massa bé. Vaig anar amb calma, intentant no carregar-lo massa i aturant-me una mica per fer alguna foto de bolets que emergien amb força

i de les runes del castell d'Erampunyà, on no vaig pujar per precaució tot i tenir-lo molt a la vora

L'aigua queia ara sobre el Tibidabo, jo em començava a eixugar

Aquestes són les runes del Castell des de l'altra banda

El camí segueix baixant  cap a l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, podem veure els goigs

un mini canyó del Colorado

amb les corresponents coves

i pedres foradades

Aquesta és l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, a peu de la carretera de Gavà a Begues

Després de travessar la carretera, vaig baixar per un corriolet amb força pendent fins la font de la Salamandra, amb una mena d'altar força naïf

En poca estona vaig arribar a l'ermita de Ca n'Amat, en un indret que semblava més de Les Guilleries o La Garrotxa que del Baix Llobregat

Encara es veia el castell d'Erampunyà a una banda

i ja s'albirava l'ermita de Sant Ramon a l'altra

Després de travessar Sant Climent de Llobregat, tocava pujar cap a l'ermita de la Mare de Déu del Roser


Encara em  faltava força per arribar a Sant Ramon

Ho faria pujant entre camps de cirerers, vermells per la tardor

i una mica destarotats per l'estiuet de Sant Martí que estava fent

A l'ermita, una foto ràpida, una mirada a l'espectacular joc de llums del dia de tardor, que no va sortir en la foto, i una petita aturada per treure l'entrepà de la motxilla que em menjaria en marxa, ja que es feia tard 


Com que som d'un país civilitzat, quan veiem un pal indicador d'una ruta el primer que fem és tirar-lo a terra i fer-lo malbé, no sigui que pugui ajudar algú


La ruta seguia força estona les pistes de l'Anella Verda de Sant Boi, que uns dies més tard vaig fer amb la Margarida, amb el seu bonic pont de fusta per passar la carretera a l'Estret de les Roques


La soca es va desfent de mica en mica amb el pas dels anys


Aquesta és una de les dues Creus de Querol, al coll de Querol, per sobre de Torrelles de Llobregat


I ja era a Torrelles. Vaig passar pel costat de l'església


i, pesant figues

i mirant aquest compostador gegant, amb munts més recents


i altres amb més temps i ja desfets


vaig començar l'atac a la pujadeta de l'ermita de Sant Antoni. La pujadeta  se les porta, hi ha trams on cal fer servir les mans




Estava tan alt de pulsacions que no vaig enquadrar gaire l'ermita


Aquí tenim al sant, ell no tremola, sóc jo


Sense descansar vaig baixar per un corriol una mica més fàcil que el de pujada, on em vaig trobar aquest grup de nens a qui ensenyaven a pujar la paret


Sembla mentida on et pots trobar un cotxe. Aquest és al mig del bosc, en un lloc perdut on s'hi arriba per un corriol


Aquí vaig passar per un curiós tram del  GR-92 on el blanc ha passat a ser  groc


Al costat de Santa Maria de Cervelló vaig trobar la font de l'Avellaner


i la del Roure, que no rajava, ho vaig sol·lucionar amb una branqueta. Btv, tinc la foto


Ara m'encaminava cap a l'ermita de Santa Maria, entre pedres vermelles


Aquesta és l'ermita, vista des de baix


Pel darrere


I pel davant, amb la paret a una banda i la pedra a l'altra


Sorprès per la bellesa de l'indret, a la sortida de l'ermita vaig passar per un corriol preciós, amb carlets i galzerans  i tot


És molt idíl·lic fins que a la Selva Negra catalana es posa a pujar d'una manera brutal, si més no és el que em va semblar amb uns quaranta quilòmetres a les cames, potser més descansat ho hauria vist d'una altra manera. Pujant i pujant, vaig arribar per sorpresa a un lloc conegut, que alguns recordareu de la primera Badalona-Sitges, el Puig Vicenç


Pensava que ja hi era, ja que del Puig Vicenç a  Begues en la ruta que vam fer en Btt no hi havia massa dificultats, però aquest cop se'm va fer una mica llarg, més que per la volta, que també en vaig fer, per les pistes amb milions de pedrotes per on vaig haver de passar. Un corriol molt maco amb molta baixada va tornar a despertar els meus depauperats quàdriceps... Vaig veure cases i em vaig treure del cap que eren de Begues, no volia desil·lusionar-me , però finalment va ser veritat i vaig tenir una alegria. Estava cansat, després de gairebé 10 hores de marxa i 2500 m de desnivell


La ruta és al wikiloc