Caminada
Com gairebé sempre, tot i que espero que algun dia no sigui així i pugui tenir el temps necessari per portar bé el blog, faig un copia i enganxa de la crònica que vaig penjar a Bttmania.org:
El dia 24 vaig sortir de casa amb la idea de fer l'Orrienca, que és una cursa en BTT, caminant i tot i que una llarga sèrie d'impediments no m'ho va permetre, el tram que vaig seguir em va agradar molt.
Primer impediment: no trobar la carretera per anar-hi. Es veu que és passat Argentona, jo vaig arribar a Argentona i vaig tornar. Ho vaig sol·lucionar pujant a la Mútua de Cabrils, ja que sabia que havien passat per allà a prop.
Segon impediment: No portar track. Es veu que no el vaig gravar bé. Ho vaig sol·lucionar a mitges: com que era on era, em vaig voler atansar a Òrrius pel corriol de la Transmaresme i quan hi vaig arribar vaig veure senyals al terra molt clars que encara quedaven de la cursa. Els vaig seguir molta estona, sempre en trobava i quan en alguna cruïlla no n'hi havia, seguia una mica endavant fins trobar-ne un altre. I si no el trobava, girava, però això només em va passar un cop o dos. Així vaig arribar fins a Òrrius, passant pel terme d'Argentona i gaudint molt dels corriolets fàcils de fer i patint un pujadot que crec inciclable però que em sembla es pot evitar.
A Òrrius vaig perdre les marques, penso que allí van posar més cintes de plàstic, el cas és que no les vaig veure i llavors vaig decidir pujar a la pista de Sant Bartomeu.
Tercer impediment: en comptes de passar pel dret, que és molt lleig, vaig passar per una variant que m'agrada molt més i quan estava arribant a dalt em vaig equivocar seguint un corriol que pensava em portaria cap a Sant Bartomeu però que em va fer tornar a Òrrius, ara a la part de dalt del poble.
Quart impediment: Vaig decidir tornar a pujar, tinc més moral que l'Alcoià, i aquí el GPS marcava que era a -262 m i va deixar de funcionar com cal, es va perdre una part del trajecte que havia fet abans i que ara refeia. A la pista principal (la que ve de Coll de Porc i va a l'ermita) no vaig veure cap marca. Per anar a l'ermita vaig passar pel corriol de Ca La Mort, on vaig trobar un rovelló, però cap senyal de pas. De Sant Bartomeu vaig pujar per la pista que va al poblat ibèric, on ja vaig tornar a trobar marques, ara no tan evidents, semblaven més antigues. Tam`poc vaig veure cap fletxa: no sabia si anava bé o en sentit contrari.
Incís: sembla mentida que un poblat ibèric pugui estar tan deixat.
Cinquè impediment: seguint aquestes marques vaig passar per on ho havia fet seguint -també a peu- la Trinxacadenes. Eren les de l'Orrienca? Eren les que encara quedaven de la Trinxa? No ho sé, encara no he comparat els tracks. Ho fossin o no, m'ho estava passant molt bé: el recorregut és molt maco, hi ha corriols llarguíssims.
Sisè impediment: Vaig retrobar les marques i no les vaig seguir. Us ho explico: anava amb la idea de trobar un corriol que havia descobert a la Trinxa i quan hi vaig arribar, vaig veure una gran fletxa que venia del corriol i em feia seguir amunt per la pista per on jo pujava. Com que no sabia els quilòmetres que hauria de fer i ja se'm feia tard, vaig decidir seguir pel corriol, ja que creia que em portaria a l'Hípica que hi ha a sobre de Can Maymó, des d'on podria enllaçar amb la pista carenera per anar a la Mútua. Però em vaig confondre i després d'agafar-ne un altre (molt maco també) vaig fer cap al Dipòsit del capdamunt de Vallromanes. Ja només podia baixar-hi i pujar per la riera i un altre corriol que em va deixar al costat de Can Gurri, des d'on vaig passar pel Tobogan a la Creu d'en Boquet. Allà ja fosquejava, encara havia de caminar una mica més per arribar al cotxe....
Després d'aquest rotllo, us poso alguna de les poques fotos que vaig fer:
Un corriol dels molts que trobaria, aquest ben emboscat i on el sol començava a guanyar la partida a la boira
Primer impediment: no trobar la carretera per anar-hi. Es veu que és passat Argentona, jo vaig arribar a Argentona i vaig tornar. Ho vaig sol·lucionar pujant a la Mútua de Cabrils, ja que sabia que havien passat per allà a prop.
Segon impediment: No portar track. Es veu que no el vaig gravar bé. Ho vaig sol·lucionar a mitges: com que era on era, em vaig voler atansar a Òrrius pel corriol de la Transmaresme i quan hi vaig arribar vaig veure senyals al terra molt clars que encara quedaven de la cursa. Els vaig seguir molta estona, sempre en trobava i quan en alguna cruïlla no n'hi havia, seguia una mica endavant fins trobar-ne un altre. I si no el trobava, girava, però això només em va passar un cop o dos. Així vaig arribar fins a Òrrius, passant pel terme d'Argentona i gaudint molt dels corriolets fàcils de fer i patint un pujadot que crec inciclable però que em sembla es pot evitar.
A Òrrius vaig perdre les marques, penso que allí van posar més cintes de plàstic, el cas és que no les vaig veure i llavors vaig decidir pujar a la pista de Sant Bartomeu.
Tercer impediment: en comptes de passar pel dret, que és molt lleig, vaig passar per una variant que m'agrada molt més i quan estava arribant a dalt em vaig equivocar seguint un corriol que pensava em portaria cap a Sant Bartomeu però que em va fer tornar a Òrrius, ara a la part de dalt del poble.
Quart impediment: Vaig decidir tornar a pujar, tinc més moral que l'Alcoià, i aquí el GPS marcava que era a -262 m i va deixar de funcionar com cal, es va perdre una part del trajecte que havia fet abans i que ara refeia. A la pista principal (la que ve de Coll de Porc i va a l'ermita) no vaig veure cap marca. Per anar a l'ermita vaig passar pel corriol de Ca La Mort, on vaig trobar un rovelló, però cap senyal de pas. De Sant Bartomeu vaig pujar per la pista que va al poblat ibèric, on ja vaig tornar a trobar marques, ara no tan evidents, semblaven més antigues. Tam`poc vaig veure cap fletxa: no sabia si anava bé o en sentit contrari.
Incís: sembla mentida que un poblat ibèric pugui estar tan deixat.
Cinquè impediment: seguint aquestes marques vaig passar per on ho havia fet seguint -també a peu- la Trinxacadenes. Eren les de l'Orrienca? Eren les que encara quedaven de la Trinxa? No ho sé, encara no he comparat els tracks. Ho fossin o no, m'ho estava passant molt bé: el recorregut és molt maco, hi ha corriols llarguíssims.
Sisè impediment: Vaig retrobar les marques i no les vaig seguir. Us ho explico: anava amb la idea de trobar un corriol que havia descobert a la Trinxa i quan hi vaig arribar, vaig veure una gran fletxa que venia del corriol i em feia seguir amunt per la pista per on jo pujava. Com que no sabia els quilòmetres que hauria de fer i ja se'm feia tard, vaig decidir seguir pel corriol, ja que creia que em portaria a l'Hípica que hi ha a sobre de Can Maymó, des d'on podria enllaçar amb la pista carenera per anar a la Mútua. Però em vaig confondre i després d'agafar-ne un altre (molt maco també) vaig fer cap al Dipòsit del capdamunt de Vallromanes. Ja només podia baixar-hi i pujar per la riera i un altre corriol que em va deixar al costat de Can Gurri, des d'on vaig passar pel Tobogan a la Creu d'en Boquet. Allà ja fosquejava, encara havia de caminar una mica més per arribar al cotxe....
Després d'aquest rotllo, us poso alguna de les poques fotos que vaig fer:
Un corriol dels molts que trobaria, aquest ben emboscat i on el sol començava a guanyar la partida a la boira
Aquesta crec que és la Font dels Castanyers d'en Cabot, però no ho tinc
massa clar. Es al costat d'Argentona, baixant cap a Can Raimí
La
mina vella de Can Raimí no dóna aigua, i si en sortís no seria potable,
però l'ajuntament ha posat una aixeta de la xarxa pública al costat
Per passar la riera d'Òrrius, al costat del pont de la carretera, han fet aquest bonic pont de fusta
L'església d'Òrrius
Sembla antic, però no tot és el que sembla
És estrany que no recordi on vaig trobar aquest rovelló :P
De bolets n'hi havia molts, els trobaves gairebé sense buscar-los
Després de caminar molt, o no :P , vaig arribar a Sant Bartomeu
Pujant per la pista del Turó de Céllecs hi ha un mirador a la dreta, que va fantàstic per descansar una estona
Ja
que era al costat, em vaig desviar unes passes per veure el poblat
ibèric. Sort que era de dia i feia sol, en un altre context aquest
arbres potser m'haurien fet una mica de por i tot
El poc que vaig veure del que queda de les cases
Al Turó de Céllecs, mentre rebia la meva dosi de radiació de l'antena i carregava de franc les piles del GPS
En pocs dies he anat molts cops a Vallromanes. Normalment ho he fet volent, aquest dia va ser per accident
I ja no hi ha més fotos, n'hi hauria d'haver una molt maca de la Creu d'en Boquet il·luminada pels últims raigs de sol del dia, però no va sortir, o no l'he sabut trobar
Resumint :lol: : cinquanta (gairebé) quilòmetres fantàstics. Hi tornaré amb el track i amb més temps però aquest cop en BTT...o caminant, si algú s'anima
Podeu trobar el track al wikiloc
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada