Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 27 de novembre de 2012

El diable vidranès (26-05-12)

Btt

Fa uns quants anys vaig descobrir la zona en una sortida portada pel Pep i el Rochy de Btttarragona. Fa dos  anys vaig tenir la sort de tornar-hi,  en una sortida capitanejada pel Chus de Bttmania. I ahir vaig tripetir, ara amb la companyia de Bttbadalona. Si el primer cop  vaig quedar impressionat i el segon vaig quedar encisat per la bellesa d’aquells indrets, ahir va ser la confirmació: és una zona tan bonica que hi hauríem d’anar molt més sovint del que ho fem.

Els déus dels camins, a vegades  esquerps  amb nosaltres, ahir ens van tornar a oferir un gran regal en forma de llocs variadíssims i preciosos: bones pistes, pujades pedregoses, baixades tècniques, pujades impossibles, corriols frescos amb ortigues calentes,  cingleres impressionants, salts d’aigua, tot això salpebrat amb una mica de fang.  Però hi ha una altra cosa, no només van ser els déus dels camins o de la natura els que es van lluir, també ho va fer un cop més el grup d’amics amb qui tinc la sort de compartir aquestes sortides. El fet que això passi sempre, en cada sortida, no ens ha de fer perdre de vista el tresor que tenim a les mans cada cap de setmana.

Després de sortir de Torelló,  pistejar una mica  i travessar el riu Ges, passem per un fresc i picant corriol que ens apropa als Graons del Rei, on el avis arriben primer
Photobucket

[IMG]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00777.jpg[/IMG]
Photobucket

Photobucket

[IMG]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00780.jpg[/IMG]

[img]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00780.jpg[/img]

Aquí ens passem l’estreta entrada del corriol, com l’any 2010,  però ja ens va bé perquè així podem baixar per la pedra
Photobucket

I aquí ens fem una foto de grup. D’esquerra a dreta Andrés, Miki, Manolito, Linneo, Dojavi, Rob i Pino, ben contents després d’un començament de ruta molt maco
Photobucket

Al  Serrat del Feu ens aturem a esmorzar, ben asseguts a les pedres planes. Photobucket

Photobucket

Passem per Santa Maria de Corcó  i després d’ algun tram en pujada  força pedregós  però molt maco i d’alternar corriols i pista trencada, arribem a Cantonigrós, on hi ha una font d’aigua fresca i bona que està així de ben indicada
Photobucket

Pensareu que aquest tram no té res d’especial. Jo el recordo encara de quan hi vaig passar fa dos anys. Havia plogut i aquí sortia el sol, la llum era màgica... ahir potser no n’era tant, però Déu n’hi doret
Photobucket

Aquí tenim un petit problema. Jo vaig l´últim i no porto track. En Linneo, que és un tros de pa, m’acompanya com fa sempre que algú es queda, sense que es noti que t’està esperant. Fa estona que anem seguint l’itinerari del que serà la Cabrerès 2012 i quan, fent això, ens desviem de la ruta en Jesús no protesta massa pensant que jo vaig seguint el track: no sap que no el porto. Quan hi volem posar remei estem lluny del camí correcte. Intentem trucar, però com que tothom porta Pepehones  i Simiophones no tenim cobertura. Sort que en Manolito porta una parabòlica de Movistar i així podem contactar amb la resta del grup, que ens estan esperant més amunt,  quan ja som a Tavertet. 
Aquí els tenim arribant-hi
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Ens atansem al mirador de la Cinglera, on intentem ingènuament captar la seva bellesa amb les nostres rudimentàries màquines de fotografiar. Mentre, en Miki m’explica que allà al costat hi ha un caminet que es pot fer a peu que ens portaria als peus del pantà de Sau, a La Riba. Ja tinc algun track, l’haurem de fer, oi?
Photobucket

I parlant de bellesa, ja que estem allà aprofitem per fer una “Passarel·la Tavertet”, lluint els models del 2012 amb els nostres  cossos agraciats i millorats per la pràctica constant del btt:
Photobucket

Photobucket

Photobucket

En Rob, un gran fitxatge de l’equip Pineo per la Transpyr, pujant cap a Rupit. És tan elegant pedalant que sembla que no es mogui, però quan te n’adones ja t’ha passat
Photobucket

Però  en aquesta vida no tot són flors i violes. Sempre hi ha d’haver un moment dolent. I el vam tenir aquí, en un indret preciós on ens havíem aturat per dinar. Només veient la cara de preocupació que fem s’intueix que el problema és greu
Photobucket

Photobucket

En Manolito està desesperat, buscant la solució
Photobucket

Sort que en Punset truca a la  Nasa, on hi té un bon contacte
Photobucket

i  en uns instants tenim el problema solucionat: rebem  via satèl•lit les instruccions de com s’ha de canviar l’aigua del bacallà i també ens faciliten la llista de la compra  i ja podem tornar a pedalar sense problemes.

Ara som al Salt del Sallent. En Pino és aquell punt petit a l’altra banda
Photobucket

I aquest és el salt, mal fotografiat per un que té por a les altures
Photobucket

Deixem la cinglera per pujar per una molt bona pista sota una fageda al Torrent del Gravet on els craks “s’escalfen” i pugen rapidíssimament. Després de reagrupar-nos i d'un petit tram de carretera,  pugem pels  colls de Pruit, de Pixanúvies i de Saiols,  on hi ha trams curts que s’han de fer a peu i també alguna bonica baixada.
També passem per un tram on abans no hi havia camí, es passava pel mig d’un prat, i que ara està tot senyalitzat per la cursa de demà però amb les cintes de plàstic tallades per algú a qui no li deuen agradar aquestes trobades de btt o que s’ho passa bé fent malbé en uns minuts el que tan ha costat de construir als altres. En fi,  no cal dir res més.

Deixem  aquests camins trencats, però molt macos de fer, per agafar una pista que passa pel costat de l’ermita de la Mare de Déu  de Cabrera,  indret que ahir ens va quedar pendent de visitar però que en una propera ocasió no podem deixar de banda ja que és espectacular, com ho és el paisatge pel que anem passant.
Photobucket

Seguim endavant, ciclem  pel costat de l’església en ruïnes de Sant Andreu de la Vola i, després d’unes pujades amb pedres que em van agradar molt, arribem a la carretera . Aquí els “flakos” i els que estan forts treuen els galons i passen al davant imposant una velocitat de vertigen fins gairebé arribar a Torelló, on tenen el detall d’afluixar una mica per a què puguem entrar tots junts.

I això és tot, fins la propera que espero amb ànsia.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Tiana + Endimoniada (20-05-2012)

Caminada

L’Endimoniada és una cursa nocturna de muntanya nocturna en la que es puja des de la platja fins a la torre de guaita de la Coscollada de l'Amigó


i es torna a baixar fins la platja, passant per corriolets una mica tècnics, en un trajecte d'uns 18 km i amb un desnivell d'uns 500 m positius.
Córrer de nit per aquest terreny no ha de ser fàcil, tot i això hi havia una 400 participants quan es va fer, el dia 2 de juny. Aquí teniu l'enllaç a un vídeo de la televisió de Badalona del dia de la cursa

El dia 20 de maig vaig fer el recorregut sortint des de Tiana, caminant a les pujades i trotant una mica a les baixades. Vaig trigar  90 minuts per arribar al Vigia Beta, i en total em van sortir 2h 44', així que m'hauria anat justet per poder-la fer, ja que el temps màxim per fer-la era de 3 hores, i això que de dia ha de ser molt més fàcil que de nit.
M'agradaria provar-ho algun dia de nit, i arribar de bon matí al Pont del Petroli, però de moment no m'hi veig, sóc més aviat diürn.


Aquest és el  meu recorregut al wikiloc, l'Endimoniada sortiria del petit rectangle de la platja, la resta és l'anada i tornada a Tiana.





dissabte, 17 de novembre de 2012

Tiana - Vic -Tiana (12-05-2012)

Btt

L'any passat vaig haver de deixar-ho per impossible.  Ho vaig deixar, però encara  tenia els tracks: anada pel Montseny fins Collformic, baixada a Vic per la ruta habitual i tornada pel Brull, Vallforners i Meridià Verd.

Aquesta setmana passada vaig pensar que així no podria i que potser seria millor pujar per Vallforners i baixar pel Montseny.

Vaig anar molt bé, pujant a Collformic  tranquil i guardant forces. Però de baixada  a Vic portava un track que no passava  per Vilalleons, on hi ha aquella font tan  bona, i seguint-lo vaig perdre força temps ja que tenia més desnivell, més quilòmetres i menys carretera que la ruta habitual. A més feia molta calor, portava poca aigua i no vaig trobar-ne ni a Santa Eugènia de Berga (una font inútil) ni a Seva (dues fonts decoratives).
Al Brull, assedegat, vaig fer una clara (free) i vaig comprar una ampolla d'1 litre i mig, fresca i bona que em va anar molt bé per poder seguir. 

Pensava que la pujada a Collformic seria relativament fàcil (El Brull 830 m, Collformic 1137),  el que no sabia és que primer baixaria fins als 630 i després pujaria fins als 1200, enmig d'una xafogor important i saltant-me diferents barreres de prohibit el pas i de "Perill, brau Gascón", particularment una on vaig haver de passar pel mig d'una casa amb una sèrie de gossos afortunadament tancats, arrossegant-me per sota d'un filat electrificat, enrampant-me i estirant la bici per sota del fil. 

Tot això em va fer deixar per un altre dia (o per un altre any) la tornada pel Montseny, més llarga i crec que amb molta més pujada, i tornar per on havia vingut, el Meridà Verd, en cursa ràpida per fugir de la tempesta que em perseguia i que a la fi em va atrapar passada la carretera de Granollers a Cardedeu. I així, entre llamps, trons i una mica d'aigua vaig anar pujant per la ruta rosa dels Dolmens de la Roca.

En fi, vaig haver d'anar canviant de plans sobre la marxa. I és que en un dia així no s'ha d'improvisar, els tracks són com els melons: sobre el paper són una cosa i després surten com surten i ahir van sortir bons però una mica massa picants per a mi.

Unes fotos i una mini crònica que vaig penjar a Bttbadalona.com:

El Pantà de Vallforners, quiet i ple, esperant el vent i la pluja


A la casa vella de Vallforners cada cop que hi passo hi veig millores. De mica en mica la van arreglant

 Ara sóc a la cota 1000 m. Es veu el pantà al fons i la casa al mig i també la pista per on he anat pujant a poc a poc

He seguit amunt, fins al Pla de la Calma. En el punt més alt (2300 m) trobo aquesta cabana, relíquia de les que s'hi feien fa un temps

Ciclo pel bellíssim Pla de la Calma, passo per Collformic i pujo de nou, per arribar al costat del Matagalls Xic, passant per trams d'una bellesa espectacular. No poso la foto, que no els fa justícia: s'hi ha d'anar. Mentre penso això, la vida segueix gairebé immutable 

Baixo fins al Coll de la Font Pomereta, que l'estiu passat estava perduda i que ara em proporciona una aigua fresquíssima i molt bona. M'assec un moment i em menjo l'enèsim entrepà  Nutella, recordant quan hi vaig arribar amb el Manolito i el Pino

No baixo a Vic pel trajecte habitual: un error. Després de travessar la carretera de Seva, passo per llocs força  inhòspits, i fins i tot una mica perdedors, amb pujades i algun tram trencat. Tot això em fa perdre temps i em fa venir sed i enyorança de la font de Vilalleons. Trobo aquest monòlit en un lloc enmig del no res

I aquest altre

El Pi Gros no ha resistit el pas del temps

Camí de Seva trobo aquesta Creu

Segueixo sense trobar aigua. A Santa Eugènia de Berga he trobat una font espatllada, a Gurri no n'he vist cap, a Seva n'he vist dues, una espatllada i l'altra amb un tap, no sigui que gotegés una mica, al costat de l'església.  
És curiós, però uns dies més tard vaig veure un reportatge a l'Espai Terra de TV3 on parlaven amb l'ex-jugador de bàsquet Audie Norris (el recordeu?) fet precisament a Seva i on sortia una font ubèrrima que no vaig saber trobar


Decideixo no buscar més i comprar-la al Brull, on  al darrere de l'església de Sant Martí m'assec en una pica i m'intento empassar un altre entrepà de Nutella

Deixo el cementiri amb uns preciosos xiprers que em conviden a entrar i a quedar-m'hi, tot i que  ho deixo per un altre dia, si ha de ser de forma definitiva, espero que sigui  molt llunyà 

Pensava que anar del Brull (830 m) a Collformic (1137 m) no seria massa complicat. El que no sabia és que primer hauria de baixar fins als 630 m per travessar la riera de Picamena i que després em trobaria amb força impediments en forma de tanques electrificades, portes que barren el pas per la pista, cartells de prohibit el pas als ciclistes. No m'agrada gens passar per on som mal rebuts, tot i que crec que no es poden tallar els camins així i que  tenim el dret de passar-hi malgrat els impediments, però d'haver-ho sabut  hauria pujat per la carretera.

Aquí tenim  el famós cartell del toro Gascon, que pel que sembla passeja des d'Aiguafreda fins  Collformic, on potser hi fa alguna cervesa i tot

Especialment complicat és el pas pel mas del Pujol, on no hi ha ningú, només uns quants gossos tancats, afortunadament, i unes tanques electrificades que passo com puc, arrossegant la bici entre descàrrega i descàrrega.
I així, amb una xafogor intensa, vaig pujant i pujant entre tanques i més tanques, mentre veig que a la plana s'ha tapat i hi cauen cortines d'aigua. En arribar a Collformic  trobo l'últim dels cartells de prohibit prohibir



La tornada fins Cànoves és plàcida i molt ràpida, quina diferència de l'anada!. No m'hi aturo, el cel es va tapant al meu darrere i tinc aigua de la Font de l'Avi. Intento fer una cursa amb els núvols que, evidentment, perdo. Com que el terreny és de baixada i la pista és bona, corro força i això em  permet passar la carretera de Granollers encara amb bona llum, no em feia gens de gràcia haver-la de passar a les fosques.
Un cop passada la carretera,  comença la pluja, però ara ja no m'importava massa. Va plovent sempre però el terra pràcticament no és moll, sembla que el cap de broma és al meu damunt.  Faig la  pujada de La Roca  enmig d'una tronada no massa forta, però que una mica de por sí que em fa passar, allà tot solet enmig d'aquella força de la natura. 

Passada la Creu d'en Boquet, una mica cansat, em prenc un gel que  fa miracles  i fins i tot  deixa de ploure, no sé si pel gel o per casualitat. Baixant a Alella  estreno el llum que em van portar els Reis (els Mags, no els cinegètics), que em  permet arribar tranquil·lamet a casa després de passar per Can Roca, on no m'hauria importat aturar-me una mica i devorar el menjar que tan bona olor feia.

Trobareu el track al Wikiloc




divendres, 16 de novembre de 2012

Tiana - Font de l'Amigó -Tiana (06-05-2012)

Caminada


Al Camí de Can Basora de Tiana aquest gat ens vigila, tot confiat

Pugem per Can Sentromà a la Cartoixa i passem pel corriol que s'enfila cap al dipòsit del Mas Ram. Està una mica brut, sobretot d'estepes

Tirem pel dret per sota la línia elèctrica i al capdamunt del Mas Ram agafem el corriol que ens porta a la pista que baixa al Tanatori i a Can Ruti, on agafem el bonic i ombrívol corriol que puja a la Font de l’Amigó

Deixem la font i seguim per corriol, ara passem per un tram de la ruta SL-C 192 que deixem per enllaçar un altre cop amb la pista del Tanatori. Pugem al Seminari, travessem la carretera de la Conreria i baixem al Sot del Miqueló, mirant les flors


A la Margarida li agraden les móres i es mira amb molta atenció aquesta brotada després de les últimes pluges 

Baixem al Sot del Miqueló i tirem cap a la  Riera d'en Font, pugem a l’Alegria i baixem cap a casa, mirant els poms dels castanyers bords del Carrer dels Frares.


La sortida és al wikiloc


dimecres, 14 de novembre de 2012

Badalona - Figueres (05-05-2012)

Btt

 Comencem a pedalar ben d'hora, ben d'hora, amb moltes ganes de treballar. Entre altres coses, perquè ens esperen 184 km i més de 3000 m de desnivell i perquè l'últim tren surt de Figueres ben d'hora, ben d'hora, i amb poques ganes, com correspon a un servei de la RENFE.

A l'arbre trípode el paisatge és, un cop més, espectacular

Ara que, per espectacular aquesta imatge nostra al Seminari. Quina planta!

Després del passi de models, seguim endavant. Per anar a Tordera seguim la via pistera clàssica, i pugem a Can Bruguera des de la Riera d'Argentona. Em costa molt seguir el ritme locomotoril que porten els companys, i intento sense massa èxit no despenjar-me molt. Com que feia tants dies que no passàvem per aquí  :) , ens va costar molt trobar la font, sort en vam tenir del Pino, que portava cinc GPS i anava tocant botonets i buscant mapes contínuament

Després de menjar una mica, que ens feia falta ja que el que ens esperava fins Sant Martí del Montnegre és un tram força dur, sobretot a can Peraire, seguim endavant. No sé si va ser aquí o abans, va passar tantes vegades i va ser tan empipador que ja ho he oblidat, que el canvi em va començar a donar  problemes i em va fer patir molt ja que endarreria el grup i teníem el problema del tren. Primer pensava en això, en el tren, però després fins i tot pensava que no arribaria ni a Tordera. Afortunadament, tot va quedar en no res que no es pugui solucionar amb un bon mecànic i vaig poder seguir endavant i arribar a Sant Martí, on vam aprofitar per fer negoci comprant unes Caca-Coles a molt bon preu


Com que portàvem dos tracks diferents (per problemes d'espai jo vaig carregar l'original de Girona-Tordera i en Pino portava el meu, on hi havia una variant per un error meu -ja sé que no s'entén, però és així-) en un tram trencat ens vam separar i, al peu del castell de Torcafelló o més ben dit de la capella de Sant Jordi
ens van retrobar

Deixem Demasiadolimpio de Cabritos i passem per la Sèquia de Sils, a tot drap, amb els canons per banda i amb el vent a popa. És un lloc molt maco, ideal per entretenir-s'hi una mica i donar la volta a l'estany, però ahir no ho vam poder fer, ho deixem per un altre dia. Posats a córrer, no tenim temps ni de menjar fins que arribem a la benzinera on ens entaulem com a reis i omplim els dipòsit. Allà l'Andrés, que ho porta tot planificat i només podia anar fins a Girona fa la trucada de rigor per a que el vinguin a buscar a Girona. Va anar d'un pèl que no ens hi apuntéssim tots, però finalment  ens vam acomiadar a l'estació després de volar per la Via Verda i la que no ho era. En Pino ens va portar al seu despatx, i després de comprar unes accions de Repsol que ens va aconsellar molt, vam seguir endavant.
Amb tantes avaries s'ens havia fet una mica tard i hi havia una mica de por, sobretot després de mirar el perfil del track en el navegador del Linneo, amb una baixada i una pujada de vertigen.  Precisament li estàvem dient que seria un error quan ens vam trobar un pujadot del 30%, amb placa i tot. Afortunadament només van ser uns metres i la resta de la ruta va ser força planera i bucòlica, enmig de flors

Però no tot eren flors i violes. Ens faltava aigua i a la Placeta de la Font de Sarrià de Ter, tot i obrir la caixa de l'aixeta de pas amb una clau Allen, la font no rajava. Tampoc rajava la que estava ben amagada al costat de l'església de Cervià de Ter
  
Sort que a Viladasens en vam trobar una que sí que rajava i vam aprofitar per menjar i rentar-nos una mica, que falta ens feia
  
Viladasens és força maco, amb curts carrers de pedra que no vaig saber fotografiar. Queda, doncs, pendent per un altre dia

Havíem vist que quedaven 20 km per arribar a Figueres i teníem temps de sobres, però la ruta que seguíem penso que no anava directa i en vam fer uns quants més. Com que ja ens preníem les coses amb més calma, vam tenir temps de fer alguna foto i tot, com aquesta de l'ermita de Sant Martí  

i aquestes dels companys pedalant pel camp 

pel mig d' Orriols, també força maco

aquí estem en el moment més complicat d'aquest tram, quan passat Bàscara ens vam trobar amb un gual pel riu Fluvià per on no es podia passar. Van haver de fer mitja volta i les cares no eren massa alegres en aquell moment 

Vam haver de passar sí o sí per la N II, molt estreta en aquell punt i amb moltíssim trànsit, força perillosa i estranyament encara sense peatge. Però les penes s'obliden ràpidament i, tot i el cansament, torna el bon humor


I fins i tot tenim temps de fer la foto de les oques de la bassa

Amb tanta foto i tant relax, no vam pensar que podíem agafar el penúltim tren, ho vam veure quan arribàvem a l'estació i el vèiem sortir. 


Ens vam haver d'esperar una hora, que vam aprofitar per hidratar-nos i menjar una mica. I és que, "lo mejor, la compañía i las viandas"

 I el Pino, que no perd el temps i a peu d'estació ja obre la crònica


I així estem, una mica "sonats" i pensant en la propera.

La sortida és al wikiloc