Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 14 de novembre de 2012

Badalona - Figueres (05-05-2012)

Btt

 Comencem a pedalar ben d'hora, ben d'hora, amb moltes ganes de treballar. Entre altres coses, perquè ens esperen 184 km i més de 3000 m de desnivell i perquè l'últim tren surt de Figueres ben d'hora, ben d'hora, i amb poques ganes, com correspon a un servei de la RENFE.

A l'arbre trípode el paisatge és, un cop més, espectacular

Ara que, per espectacular aquesta imatge nostra al Seminari. Quina planta!

Després del passi de models, seguim endavant. Per anar a Tordera seguim la via pistera clàssica, i pugem a Can Bruguera des de la Riera d'Argentona. Em costa molt seguir el ritme locomotoril que porten els companys, i intento sense massa èxit no despenjar-me molt. Com que feia tants dies que no passàvem per aquí  :) , ens va costar molt trobar la font, sort en vam tenir del Pino, que portava cinc GPS i anava tocant botonets i buscant mapes contínuament

Després de menjar una mica, que ens feia falta ja que el que ens esperava fins Sant Martí del Montnegre és un tram força dur, sobretot a can Peraire, seguim endavant. No sé si va ser aquí o abans, va passar tantes vegades i va ser tan empipador que ja ho he oblidat, que el canvi em va començar a donar  problemes i em va fer patir molt ja que endarreria el grup i teníem el problema del tren. Primer pensava en això, en el tren, però després fins i tot pensava que no arribaria ni a Tordera. Afortunadament, tot va quedar en no res que no es pugui solucionar amb un bon mecànic i vaig poder seguir endavant i arribar a Sant Martí, on vam aprofitar per fer negoci comprant unes Caca-Coles a molt bon preu


Com que portàvem dos tracks diferents (per problemes d'espai jo vaig carregar l'original de Girona-Tordera i en Pino portava el meu, on hi havia una variant per un error meu -ja sé que no s'entén, però és així-) en un tram trencat ens vam separar i, al peu del castell de Torcafelló o més ben dit de la capella de Sant Jordi
ens van retrobar

Deixem Demasiadolimpio de Cabritos i passem per la Sèquia de Sils, a tot drap, amb els canons per banda i amb el vent a popa. És un lloc molt maco, ideal per entretenir-s'hi una mica i donar la volta a l'estany, però ahir no ho vam poder fer, ho deixem per un altre dia. Posats a córrer, no tenim temps ni de menjar fins que arribem a la benzinera on ens entaulem com a reis i omplim els dipòsit. Allà l'Andrés, que ho porta tot planificat i només podia anar fins a Girona fa la trucada de rigor per a que el vinguin a buscar a Girona. Va anar d'un pèl que no ens hi apuntéssim tots, però finalment  ens vam acomiadar a l'estació després de volar per la Via Verda i la que no ho era. En Pino ens va portar al seu despatx, i després de comprar unes accions de Repsol que ens va aconsellar molt, vam seguir endavant.
Amb tantes avaries s'ens havia fet una mica tard i hi havia una mica de por, sobretot després de mirar el perfil del track en el navegador del Linneo, amb una baixada i una pujada de vertigen.  Precisament li estàvem dient que seria un error quan ens vam trobar un pujadot del 30%, amb placa i tot. Afortunadament només van ser uns metres i la resta de la ruta va ser força planera i bucòlica, enmig de flors

Però no tot eren flors i violes. Ens faltava aigua i a la Placeta de la Font de Sarrià de Ter, tot i obrir la caixa de l'aixeta de pas amb una clau Allen, la font no rajava. Tampoc rajava la que estava ben amagada al costat de l'església de Cervià de Ter
  
Sort que a Viladasens en vam trobar una que sí que rajava i vam aprofitar per menjar i rentar-nos una mica, que falta ens feia
  
Viladasens és força maco, amb curts carrers de pedra que no vaig saber fotografiar. Queda, doncs, pendent per un altre dia

Havíem vist que quedaven 20 km per arribar a Figueres i teníem temps de sobres, però la ruta que seguíem penso que no anava directa i en vam fer uns quants més. Com que ja ens preníem les coses amb més calma, vam tenir temps de fer alguna foto i tot, com aquesta de l'ermita de Sant Martí  

i aquestes dels companys pedalant pel camp 

pel mig d' Orriols, també força maco

aquí estem en el moment més complicat d'aquest tram, quan passat Bàscara ens vam trobar amb un gual pel riu Fluvià per on no es podia passar. Van haver de fer mitja volta i les cares no eren massa alegres en aquell moment 

Vam haver de passar sí o sí per la N II, molt estreta en aquell punt i amb moltíssim trànsit, força perillosa i estranyament encara sense peatge. Però les penes s'obliden ràpidament i, tot i el cansament, torna el bon humor


I fins i tot tenim temps de fer la foto de les oques de la bassa

Amb tanta foto i tant relax, no vam pensar que podíem agafar el penúltim tren, ho vam veure quan arribàvem a l'estació i el vèiem sortir. 


Ens vam haver d'esperar una hora, que vam aprofitar per hidratar-nos i menjar una mica. I és que, "lo mejor, la compañía i las viandas"

 I el Pino, que no perd el temps i a peu d'estació ja obre la crònica


I així estem, una mica "sonats" i pensant en la propera.

La sortida és al wikiloc