Un Corredor diferent (16-04-2012)

Avui he anat al Corredor. No he fet la ruta pistera habitual, he anat enllaçant corriols, tots ciclables. Amb la pluja el terreny no estava en les millors condicions, però la sortida m'ha agradat molt.
 

Aquest és el guió:
-Surto de Tiana
-Camí de Baix d'Alella, Cementiri d'Alella.
-Riera de la Coma Clara. Volia pujar per la pista dels peraltes però estava molt bruta i ho he fet per la de l'esquerra, més fàcil.
-Pista de la Cornisa. Variant a l'esquerra, la que va a la pista que puja de Vallromanes. Extraterrestres, seguint les marques del GR
-Pista de la Cornisa. Can Gurguí, Tobogan
-Creu d'en Boquet, Cal Senyor, Dolmen, pista de la Mútua, corriol que surt a l'esquerra i enllaça amb el que vam fer dilluns. Aquí m'he perdut un moment (em faltava un tram de trac) i he baixat a Òrrius per on no ho havia de fer. Pujada a la pista de Sant Bartomeu per un camí que em va ensenyar diumenge un company de Vilassar (Salvador: gràcies).
-Corriol de Ca la Mort i tots els que vam fer el dia del Turó de l'Home.
-Santuari del Corredor. Plou, no m'aturo que està moooooolt negre. Baixo pels corriols fins Dosrius. Agafo aigua a la font però tampoc m'aturo ja que s'està preparant una bona tempesta, amb força trons.
-Pujo per enllaçar amb la pista que porta a Can Bruguera. Hi pujo, seguint la pista. Baixo pels corriols de la Transmaresme, ben xops.
-Pujo per la riera de Clarà, a Argentona. M'ha costat força: el saulonet moll s'arrapa molt. Segueixo amunt per pista enfangada, em desvio per agafar un corriol que vaig trobar diumenge que és molt maco primer i que després es torna una mica feréstec.
-Torno a pujar en direcció a Òrrius. Comença a ploure de valent, trec l'impermeable i el flotador i penso que m'hauran de venir a buscar. Fa molt vent. Fa molt fred. Hi ha molta pujada (és la pista per on vam baixar dilluns), arribo com puc a Òrrius. Plou més encara. Segueixo pujant per on ho havia fet abans, però ara amb 60 km més i amb força fang, em costa però sóc molt tossut.
-Ja no plou tant, arribo a la pista de Sant Bartomeu. Vaig tirant, ara en direcció cap a casa. La pluja s'acaba. El cel està PRECIÓS. Passo pel Vietnam, he de posar oli a la cadena, queda com una pasta però ja no fa massa soroll. Pujo per la pista carenera fins Sant Mateu.
-Baixo, congeladet de mans, fins al Mirador. M'aturo, el cel molt maco novament. Cap al Llobregat el mar té el mateix color que el cel, fosc. Sembla que hi plou molt.
-Passo pels extraterrestres, variant esquerra, per on havia pujat. Con tot el dia he de vigilar de no relliscar amb les arrels molles, que són força perilloses. Baixo pel corriol de les escoles d'Alella. Pujo pel camí del mig i faig un corriolet que forma part del sender SLC-96, que em deixa a la Virreina.
-Pujo per Can Roca i m'arribo fins l'ajuntament, per tancar el trac. 

Unes fotos: 
Al matí feia força fresca i amb el sol i el vent hi havia força visibilitat

En arribar al Coll de Porc, vaig veure el Montseny enfarinat. Segur que després, a la tarda, encara s'emblanquinaria més ja que estava molt tapat i la temperatura era força baixa

Vaig passar per un dels corriols que vam fer al Turó per evitar la urbanització Sant Carles, i la devastació era total

Troncs esperant ser transformats en paper o en pasta de fusta, tallats en un moment sense cap mirament ni control

Pujant a Can Bordoi, a Can Dous, em vaig aturar un moment per menjar-me un entrepà. Tenia gana i aigua suficient i així no em caldria fer una aturada a Can Bordoi. Em sembla que l'invent va anar bé, ja que a la pujada al Corredor vaig anar força ràpid i no em vaig cansar gens. Mentre esmorzava tenia aquest sarronet de pastor als peus

 A Can Bosc vaig trobar aquest personatge, força tibat

 És clar que tenia motius per estar-ne de tibat, amb tanta família

Mentre em distreia amb aquestes foteses, va començar a tronar. A la part del Montseny era molt negre, a banda de mar no tant. Es va girar una mica d'aire, però no pensava que hagués de ploure ja que uns minuts abans, mentre esmorzava, feia un bon sol. Però ja se sap que a la primavera el temps canvia ben de pressa i abans d'arribar al Santuari del Corredor ja s'escapaven unes gotes. Ni vaig entrar al pati, vaig fer la foto dels preciosos xiprers que ens donen la benvinguda i em vaig escapar de l'aigua pels pèls

 Abans d'arribar a la carretera de Dosrius em vaig trobar aquest immens cirerer

Aquí es va posar molt negre i es van tornar a escapar unes gotes, de manera que vaig seguir endavant només aturant-me uns instants a omplir aigua de la font d'un parc infantil.
Comença la pujada, que vaig fent sense pressa però sense adormir-me, fins Can Bruguera, des d'on vaig baixar pels corriols de la Transmaresme però fets en sentit contrari.

En poca estona ja vaig ser a la Riera de Clarà d'Argentona i, per evitar la carretera, hi vaig pujar.
El sauló s'arrapa molt, em vaig notar una mica de molèstia a la cuixa i em vaig aturar on en Carsabi ens va donar aquella coca tan bona que havia comprat al mercat de Sant Iscle. Mentre menjava una barreta pensava en la coca, però és el que hi ha, com diria la meva filla.
Després de menjar i beure assegut a la tanca com un rei, venia la part més pesada de la pujada, amb molt de fang pel que havia plogut. A mitja pujada vaig deixar la pista i vaig agafar un corriol ben humit i força llarg.

Sembla mentida com canvien les coses en pocs dies, després d'un hivern molt sec, ara tot el bosc és ben verd

Però el cel no n'era de verd, era molt negre. I, és clar, tanta estona esquivant la pluja pels pèls no podia durar. I em va caure a sobre un bon ruixat mentre passava cap a Òrrius. Sort que portava l'impermeable i els guants llargs, calia abrigar-se ja que feia força fred. No només era negre el cel, el corriol també era molt fosc, però qui ho tenia més negre era aquest petit porc senglar que em va donar un bon ensurt

Per la pista cap a Òrrius i al mateix Òrrius, l'aiguat era considerable, però ja gairebé a la pista de la cornisa va començar a escampar, de manera que en arribar-hi ja no plovia. El cel era preciós, llàstima que a la foto no es vegi, per això no la poso. Sí que poso la de Badalona i Barcelona feta des del Mirador, amb una cortina de pluja al darrere

La sortida és al wikiloc