Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Trinxaprehicabri (23-04-2012)


 Btt

Aquesta sortida la va pensar l'amic Pino, que la va fer amb uns quants companys de Bttbadalona. Jo no hi vaig poder ser i la vaig fer en solitari uns dies després, però sortint de Tiana (el meu poble) en comptes de Badalona com van fer ells. Hi ha moltíssims corriols, gairebé sempre ciclables i també moltes pujades, sobretot després de la segona passada per Vallromanes, quan les cames ja comencen a estar cansades. En fi: un rutot que no m'importaria repetir. Només em queda donar les gràcies als qui ho han fet possible: els organitzadors de la Trinxacadenes, de la Prehistòrica i de la Cabrilenca. I, no cal dir-ho, al Pino, un geni dels tracks i de la bicicleta. Si voleu veure més informació i fotos, podeu anar a Bttbadalona,.

I aquesta és la crònica que vaig penjar al fòrum de Bttbadalona:

Ja l'he fet!
M'he cansat molt, no pensava que després de la segona passada per Vallromanes la ruta fos tan dura. Hi ha hagut moments que pensava estar a l'Ikea, donant voltes i voltes sense moure'm pràcticament del mateix lloc...
Al final m'han sortit 92.9 km i una muntegarrada d'hores.

Per pujar al GR-92 he passat per Can Sentromà, la Cartoixa i el Cementiri del Còlera. El dia no era massa segur, tan aviat es tapava de núvols ben foscos com sortia el sol, feia un vent fresc i fort, una mica molest. Vaja, com si estiguéssim a Holanda

Després d'una excursió per Alella, he tornat a pujar al GR per la pista de la Coma Clara, després d'esquivar els milers de conductors de 4x4 de luxe (i algun de no tan luxós) que portaven els nens a l'escola, ben puntuals a les 8:30. M'ha costat, ja que és ben sabut que com més de luxe és un cotxe més preferència té.

Per baixar a Vallromanes he passat per la trialera de les arrels de Can Cirera, variant de la dreta.

Després d'esmorzar una mica, he seguit endavant, passant per uns quants carrers costeruts en direcció al Turó del Mas Miquel, on he anat baixant pel corriol que porta a Can Maymó. En aquest corriol, en un lloc ben apartat hi he trobat aquest pessebre


Per Can Nadal he fet l'enllaç amb el Bosc de Céllecs, on he anat seguint corriols un d'arrere l'altre, també amb alguna pujadeta important. Un d'aquests corriols m'ha deixat als peus de la Pedra de Les Orenetes

M'he desviat una mica del trac per anar a la Roca Foradada




I més endavant, a peu de pista, m'he aturat a la Pedra de les Creus





Corriol amunt, corriol avall, he anat fins el pas per sota la carretera on t'has d'ajupir ben ajupit. Des d'aquest pas fins Santa Agnès de Malanyanes he anat passant per pistes planeres sense massa interès. A Santa Agnès he agafat aigua i he tornat a menjar, preparant-me per les pujades que havien de venir a la Urbanització Sant Carles, on hi he arribat després de seguir un tram del corriol que vam "inaugurar" el dia del Turó de l'Home. La pedrera de l'altra banda és ben activa, mentre pujava han fet dues explosions, espero que fossin controlades

Deixo la urbanització i vaig pujant, primer per pista i després per corriol fins el Coll de Parpers, on comença a ploure força. Vaig ben equipat, em tapo ben tapat i em sap greu per les parades de llibres i de roses, espero que hagi estat una pluja local. Pujant per la pista del Meridià Verd, deixa de ploure i surt el sol novament. Al peu d'aquest espígol em trec l'impermeable


Passo per Sant Bartomeu i deixo la pista per baixar per corriol al Torrent del Xaragall primer i al de Can Maymò després. Seguint un altre corriol, faig cap a una pista que baixa fins la Riera de Vallromanes, i entro a la Plaça de l'Ajuntamnet, on em torno a aturar per menjar.

Aquí pensava que ja estava a punt d'acabar la sortida, però estava molt equivocat. El que quedava ara eren un seguit de pujades i pujades, sempre amunt, jo diria que he arribat al cel i tot de tant pujar.

Primer, per Can Corbera, he anat al Balcó del Vallès

Després, per sobre de Can Girona he agafat el Corriol de l'Scott, on el Rob va baixar entre les pedres i esquivant l'arbre caigut i he anat pujant per la pista de la Font i el Dolmen de Can Gurri

Encara veig el Castell de Sant Miquel, ara per l'altra banda


Pujo una mica per la pista que ve de la Font de la Mercè, per passar per un corriol que em portarà per sobre de Santa Maria de Martorelles. Aquí el GPS no va massa fi, marca el trajecte malament i m'he perdut més d'un cop, sort que m'ho conec una mica.

Quan he arribat a la pista de la Pedrera pensava que pujaria ja cap al Turó d'en Galzeran, però no: he baixat fins la Font Sunyera


La remuntada m'ha costat, hi ha molt desnivell i ja estava força cansat. Quan ja pensava que tiraria cap a casa, he hagut de pujar per la 3ª Maria, on he hagut de caminar ja que no podia més, pensant en l'Ikea.

Com que estava a la vora del Dolmen de Castellruf, m'hi he atansat, fidel amb la meva cita amb la prehistòria

Ja una mica més animat, he anat seguint el trac fins als peus del Turó d'en Galzeran, on l'he deixat per pujar-hi

i baixar a casa per La Vinya, les Zetes i l'ermita de l 'Alegria, això que no falti mai.

La ruta és al wikiloc