Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 13 d’agost de 2012

Tiana-Burriac-Montcabrer-Tiana (06-04-12)

Caminada

El punt de sortida és la Plaça de l'Ajuntament de Tiana,  ben d'hora,des d'on anirem al Camí de Baix d'Alella per veure com el sol es baralla amb els núvols

 Arribo al cor d'Alella quan el sol ha guanyat, de moment, la batalla

Passo pel costat de la carretera per anar a la pista de la Riera de la Coma Clara, on trobo aquesta Vinca, preciosa amb la pluja d'ahir

Per la riera pujaré a la pista carenera, tallant per corriol en algun punt enmig d'un panorama espectacular

Les estepes, una mica arrugades per l'aigua, també estan precioses

Aniré seguint aquesta pista de la cornisa fins trobar els senyals del GR-92, que aniré seguint i ja no deixaré fins arribar al mas del costat de l'Ermita de Sant Mateu



Des del mas veig l'ermita

 que té un curiós campanar perpendicular a l'entrada.


Ben a prop de l'ermita trobaré la Font de Sant Mateu, lloc on es pot descansar una mica i omplir d'aigua fresca i bona. És important agafar aigua aquí ja que no trobaré més punts d'aigua fins la tornada, quan passi per l'interior de Cabrils.

Seguint la pista carenera, que aquí coincideix amb el GR-92, faré cap al Dolmen de la Roca d'en Toni

Al costat del dolmen trobaré les set tombes medievals de Can Boquet

Vistes les restes megalítiques i medievals, hauré de seguir passant pel GR-92 fins al Coll de Porc, on el deixaré per agafar la pista que va en direcció Cabrils.

En algun moment deixaré la pista per passar per corriols laterals on he d'estar atent ja que hi ha força pas de bicicletes BTT que acostumen a baixar ràpidament. Al Coll de Gironella deixarem aquest camí per atansar-nos al Castell primer per una altra pista, després per corriol i altre cop per pista.

Per pujar al Castell no passo pel camí fàcil habitual, que és per on puja molta gent els dies festius, sinó per un corriol força trencat en alguns punts que em deixarà, després d'una bona pujada final, als peus del trencant que puja al Castell. Si seguiu la ruta veureu que no he acabat de pujar a dalt de tot, m'he quedat a les escales, ja que hi he pujat molts cops i ho tinc molt vist, però si hi aneu per primer cop, val molt la pena pujar-les per entrar al recinte enrunat del que fou el Castell de Burriac.

Per baixar en direcció a Montcabrer passaré per un corriol amb molt desnivell i amb algun tram on s'han de fer servir les mans, molt ben indicat amb marques de pintura blanca, que em deixarà al costat de la Font Picant, on uns okupes s'han apropiat del recinte. Per pista primer i després per un sender molt maco amb força arrels aniré pujant cap la Creu de Montcabrer, on com era d'esperar no hi cabia ni una agulla: a tothom li agraden els indrets bonics com aquest.

Des de la Creu tenim vistes del Castell, a una banda

i de la plana, a l'altra banda

Per baixar a Cabrils seguiré la pista primer i després els carrers asfaltats de la urbanització de Montcabrer. Un cop a Cabrils, pujaré per la vorera de la carretera de Vilassar fins trobar la pista que porta a la Creu de Can Boquet. Com que aquesta pista és força transitada i acostuma a ser molt polsegosa, passaré per corriols laterals, on, de nou, hauré d'estar molt a l'aguait de no trobar-me amb ciclistes que baixen -alguns- molt ràpidament. Tindré temps de veure més estepes, ara predominen les blanques

Un cop a la Creu, agafaré la pista del "Vietnam", més ombrívola i solitària que el GR-92, i tallaré per un corriol perdut i molt brut de deixalles al capdamunt. Aquí no em puc d'estar de dir que l'espècie humana (Homo sapiens sapiens) moltes vegades no fa honor al seu nom: sembla mentida com de bruts podem arribar a ser. ¿És necessari llençar tots aquells plats de plàstic i totes aquelles marranades? ¿No les podríem guardar a la motxilla i tornar-les a aprofitar o bé llençar-les al rebuig? Passat aquest mal moment, seguiré per la pista carenera, mirant de refer-me amb els espígols que vaig trobant

Pista avall arribaré fins el Mirador de Premià
i una mica més avall trobaré la Font del Botxer, restaurada de poc

Ja no deixaré la pista carenera fins la cruïlla amb la pista que baixa a Teià i que agafaré per poder passar pel corriol que em portarà a les escoles d'Alella. Un cop a Alella, agafaré el Camí del Mig per anar a Tiana, concretament al davant de l'Ajuntament, i així tancaré el cercle de la sortida, que classifico com a difícil per la llargada, el desnivell i algun dels trams de corriol de baixada.

La sortida és al wikiloc