Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 23 de juliol de 2011

Badalona - Sant Mateu - Riu Besòs -Tub- Tiana (04-06-2011)

Aquí tenim la crònica d'aquesta multitudinària sortida.

Al punt de sortida hem hagut de fer cua, amb tants bikers disposats a ciclar


Com sempre, hem passat pel dipòsit però avui no ens hi hem aturat i hem anat fins al vigia


Del vigia hem baixat al Seminari i al Sot d'en Miqueló per pujar per les "esses", que avui estaven perfectes


En Manolito, com sempre, al darrera del grup. Aquest noi cada dia està més malament de forma, es nota que es fa gran. Ho sento, algú t'ho havia de dir


Hem baixat cap Alella a una velocitat elevadíssima, amb unes puntes d'uns 2 km/d (la "d" és de dia), i ens hem hagut d'aturar a la cadena per refer-nos una mica. Mireu en Silvester, amb l'esquena desfeta després de tant d'esforç


Amb tanta velocitat hem anat a parar a Guajarà-Mírim, a Rondònia


I de Rondònia hem anat fins Sant Mateu


Com que avui no podíem fer tard, hem baixat ja cap a la platja. Per fer-ho hem triat la trialera d'en David, que està una mica malmesa després de la pluja.
En José Miguel s'ha dedicat a recollir totes les canyetes i branquetes que estaven tirades per terra


De Cabrils hem anat fins El Masnou, on ens ha deixat en Pino, que tenia festival i ja feia tard.
La resta hem anat tranquil·lament per la platja, un xarrant i els altres sense poder dir res.
A Montgat, gràcies al savoir faire dels seus representants municipals, que malauradament probablement canviaran després dels resultats de les eleccions, hem hagut de passar per la carretera per anar fins al punt d'esmorzar oficial de Bttbadalona d'ara en endavant.

En Lluís m'havia explicat com n'eren de petits els entrepans que feien en aquest bar, però no m'hauria imaginat mai que en fossin tant. Aquí tenim el de la Talla L


En Silvesterjm s'ha quedat amb gana


I, és clar, ha volgut el meu entrepà, que m'ha canviat per dues barretes energètiques. Aquí estem al final de la feliç negociació, quan em donava la segona barreta


Amb la panxa ben plena, un de barretes i altres d'entrepans, ens hem acomiadat d'en Manolito, que frisava perquè no plogués per poder celebrar el festival de judo amb seus alumnes, i la resta de supervivents hem deixat que en Lluís ens portés a l'hort


Després d'uns emotius records dels bons temps que per desgràcia no tornaran, hem anat pujant fins al Pre-Pirineu, entre ramats d'ovelles


A Pomar ens hem acomiadat d'en Lluís i, com que en José Miguel volia fer uns quilòmetres per preparar la Transcat, l'he acompanyat una estona. Hem pujat per les "esses" del Mas Ram, que també estaven perfectes avui


Del Mas Ram hem baixat via Tanatori fins Sant Jeroni, on ens hem trobat a l'amic Hugo.
De Sant Jeroni hem anat fins Can Zam, per rodar una mica pel riu. De baixada fins la platja ens feia força vent de cara i ens hem anat rellevant, de pujada gairebé ens hem plantat a Can Zam sense adonar-nos-en.
Allí ens hem separat, jo he tirat cap al Tub, que avui també estava perfecte, i en José Miguel crec que ha anat a dinar ja que s'havia quedat amb gana després dels entrepanets.

I aquest final de ruta ha estat el "moment Veterinaris" d'avui : a sobre de Sant Jeroni he vist un faisà, més endavant una perdiu i, al costadet de la Cartoixa, una guineu.

La ruta és al wikiloc.

dimecres, 20 de juliol de 2011

TIANA-MONTSERRAT-TIANA (28-05-2011)


Sona el despertador a les 4:15 i m'he de llevar ràpidament ja que a la nit no vaig preparar res. Vaig ràpid, però estic estona doncs he de fer moltes coses: esmorzar, preparar els entrepans, els aparells, la roba.... Finalment surto, encara és de nit. Passo pel lateral de la B-20 i pujo a la Vallensana per Canyet pensant que no m'he posat el fotoprotector i que em cremaré ben cremat.
Com que ja s'hi veu una mica puc agafar el corriol de les escombraries i la trialereta de Montcada, on quedo força depilat; sembla mentida com s'ha tapat en pocs dies.
Abans d'arribar a Montcada el corriol s'ha d'intuir amb tanta gramínia


Travesso l'autopista i vaig cap a Can Coll i quan comencen a caure unes gotes em trobo en Domingo, que va amb un grup força nombrós. Ni porten GPS ni mapa, però van fent via. A Can Coll ens separem: ells van al seu aire, jo provaré de fer l'anada i la tornada i no em puc entretenir massa.
El meu track em porta per trams força corriolers, un d'ells passa pel mig d'un mar de cards gairebé tan alts com jo


I quan arribo al Pi d'en Xandri, em torno a trobar el grup del Domingo, que han anat més ràpid i s''ho estan passant pipa


Aquí està en Domingo, amb la seva doble


Segueixo fins Sant Cugat i agafo aigua al Monestir, on hi ha un grup "d'indignats" acampats, la majoria dormint encara. Procuro no despertar ningú i faig alguna foto dels murals que han penjat a la tanca del Monestir


També en faig de la portalada


La millor, aquesta:


Tant de bo en féssim una mica de cas!

No podia faltar la de la Creu


Després de donar força voltes enmig de polígons industrials de Sant Cugat i d'una bona estona de pedalar em torno a trobar el grup del Domingo. Estan aturats en una cruïlla i tirant una moneda a l'aire per anar o a l'esquerra o a la dreta. No porten track, es perden, però fan més via que jo.
Seguim una estoneta junts i en una font els torno a deixar ja que han de fer un reagrupament. Em sap greu deixar-los, però avui no és el dia per ajuntar-m'hi.
Segueixo endavant, passo per molts trams d'urbanització, primer de Les Fonts i després de Rubí, trams que es fan una mica monòtons per tant d'asfalt.
Abans de baixar en direcció a Ullastrell, trobo un corriolet ple de flors que em distreu i em fa oblidar una mica el pas per les urbanitzacions. I allà veig per primer cop la Muntanya Màgica sense núvols


Però l'alegria dura poc, ràpidament torno a l'asfalt. Ara és un tram que he triat per evitar passar per les rieres de Gaià i de Sant Jaume, tot i que no me'n lliuro del tot. Afortunadament, baixa poca aigua i puc passar sense mullar-me, tot i que amb una mica de lentitud. Passat aquest aqüeducte modern que es veu a la foto, pujaré per una pista força trencada fins dalt de tot, fent un petit tram a peu ja que el pendent és molt alt


Segueixo alternant pista amb urbanitzacions, ara pertanyents a Olesa de Montserrat. En una placeta de Les Planes veig una font i m'aturo per menjar una mica. La font no raja, una de tantes que està espatllada, però com que ja m'he aturat i encara tinc aigua no en faig massa cas i m'alimento, que aviat hauré de pujar de valent.
Abans de la pujada, em queda passar per una pista que passa entre camps d'oliveres, baixar fins la carretera i fer una mica de puja-baixa per la zona de La Puda, amb les seves magnífiques teulades d'Uralita que es van esmicolant deixant anar l'amiant de mica en mica.
Les pujades s'acaben aviat i la pista va ben plana per la vora del riu, on trobo una bona mostra de la infinita pobresa neuronal d'alguns homínids que es distreuen fent malbé les coses. Quin plaer hi deuen trobar? Em fa pena ser de la mateixa espècie i tenir-hi un mínim parentiu genètic. En fi, deixem-ho córrer, però aquí tenim el resultat de les seves activitats lúdiques:


El cel ja s'està obrint del tot, veient els hotels del Monestir penso que suaré força


Uns metres més endavant, trobo la meva font, d'aigua una mica crua i no massa fresca


La pista passa ben encanonada, el riu ha anat treballant i fent forat


Monistrol vist des d'aquesta banda del riu em sembla molt lleig, però quan sóc al seu nucli antic canvio d'opinió




La pujada al Monestir és la part més maca de la ruta, la pista és preciosa i no massa difícil, es deixa fer molt bé


Fins i tot i ha cavalls amb esquelles, pasturant lliurement


Abans d'arribar a la carretera que puja de Monistrol, veig Sant Benet i em penso que falta molt poc


Pujo molt ràpid, massa, i al final he d'afluixar ja que les últimes rampes passen una mica de factura i encara em queden molts quilòmetres.
A la zona de les botigues de mel i records, en Francesc, un amic Bttmaníac, em veu i em crida: el món és un mocador. M'explica que està preparant la Matagalls -Montserrat i que ha pujat a peu amb la Mercè, però que no oblida la bici i que demà anirà a fer la Cabrerès amb el seu fill.
Acabo de pujar a dalt de tot, on hi ha molta gent, moltes samarretes blaugranes, algun ciclista, obres... Faig unes fotos i marxo ràpidament


La baixada a Monistrol la faig per carretera i en pocs minuts sóc al poble. Trobo uns camps preciosos d'ordi, ja punt de madurar


Estic molt bé, gens cansat, i vaig perfecte de temps. La única cosa que m'amoïna una mica és el sol i la por de cremar-me. Passo per la carretera de Vaquerisses i vaig pujant i pujant. El track que segueixo el tinc configurat amb el color vermell, per veure´l bé, i vaig per sobre d'una línia vermella....que és la carretera i no el track. Me n'adono uns quilòmetres amunt, als peus de La Torrota


Desfaig el camí, amb tantes línies no trobo per on he d'anar. Els camins em semblen tots iguals. Sort d'una aigüera de plàstic que està tirada al mig i que em situa per retrobar el camí correcte, que trobo després de 45 minuts i de 5 quilòmetres. Això em deixa una mica tocat: ja no em trobo tan bé, tinc sed i poca aigua, fa moltíssima calor, em queda molt encara.... Com canvien les coses en poca estona!
Passo per una altra urbanització, pujant sempre, busco aigua i no en trobo. Sort que a les afores de Rellinars veig una placeta amb ombra i una petita font. M'aturo per menjar, i carregar d'aigua i em tranquil·litzo força, pensant que ja estic a 350 m d'alçada i que no em queda tant.
Però no és veritat, la pujada a la Casa Nova de l'Obac es fa molt llarga, ja que és continuada i força dura, si més no m'ho sembla ja que porto uns quants quilòmetres a sobre.
M'aturo un moment per fer la foto d'un Bisbe i descansar una mica, de pas


Però es tracta d'anar fent amb paciència, de saber que tot s'acaba i que després de la pujada ve la baixada. I, efectivament, quan ja he pujat a més de 750 m des dels 150 de Monistrol, començo a baixar sense parar fins arribar a Matadepera.
Segueixo baixant, trobo algun tram de corriol i arribo a Sant Julià d'Altura, des d'on acabo de baixar del tot fins la llera del Ripoll.
En aquest tram pensava córrer, ja que la pista és bona i fa baixada, però em costa força ja que fa un vent que molesta força. Però em trobo al José Luis, a qui li demano si puc quedar-me al seu darrera xupant roda. No només m'acompanya fins la carretera, sinó que ho fa fins Montcada, a molt bon ritme per cert. Porta una bici per fer travesses, m'explica que enguany farà el Danubi, que pensa anar a Canadà, em recomana la ruta del Cid... i em reconcilia amb l'espècie humana. Moltes gràcies, José Luis


I ja només em queda pujar per la Vallensana. Tinc temps per anar al concert i tot, i pujo amb força calma ja que els cames no responen massa. Aquest cop no passo pel Tanatori sinó pel lateral de la B-20, que és molt més fàcil i descansat... no sigui que m'adormi en el concert.

El track és al wikiloc.



dijous, 14 de juliol de 2011

Castell de Burriac (22-05-2011)


Aquesta és la crònica d'aquesta sortida plantejada pel Silvesterbike, que vaig penjar a Bttbadalona:



Molt bona sortida, amb corriols, alguna pujada i una aproximació inèdita per a mi a Burriac, molt més maca que la ruta habitual, tot i que hem hagut de caminar uns 200 metres.
La tornada pel Camí del Mig també m'ha agradat més que el camí de sempre.
Queda pendent enllaçar amb Montcabrer, baixar el cactus i pujar de nou al GR-92 i ja tenim una ruta llarga gairebé perfecta.

Llàstima no haver-la pogut fer tots junts. Espero que en Super estigui bé, tot i que em sembla que és molt fort i que la seva caigudeta no l'afectarà massa. També espero que els manies tornin a estar ben aviat en forma i poder fer rutes "comdeumana" amb ells, patint per seguir-los com sempre havia passat.

La nova bici del Diesel, vull creure que durarà força. Pobreta, no sap en quines mans ha caigut


Pugem pel corriol del Pop fins la Vallensana. El grup fa goig


Passem pel Seminari, on se'ns ha afegit en Cumbreitor després de lliurar-se de la seva feina electoral, pugem al Turó d'en Galzeran per la vinya


De la vinya passem al corriol d'en Salva


Pujant per enllaçar amb el corriol de la Trinxacadenes ens hem hagut d'aturar una estona per arreglar una punxada i ens ha envoltat el verd. Feia molts dies que no coincidia amb el Cumbreitor ni amb l'Exteriores, que aquí acompanyen a la mamma que ha parit la sortida, en Lluís-Silvesterbike:


També feia molt (un any?) que no tenia la sort de ciclar amb els manies Jorditj i Xavi-Scott, que juntament amb en Xintu, ens han acompanyat avui


Qui ha baixat al damunt de la btt per la trialera de la Trinxa?. Efectivament, ho heu encertat:


Ens hem aturat a la plaça de Vallgorguina per agafar aigua i menjar una mica i hem pujat per la pista dels 4x4 fins al GR. Aquí tenim en Norbak en plena pujada


En arribar al GR hi ha hagut la primera divisió del grup i ens han deixat els que tenien obligacions familiars. La resta hem seguit pel tobogan


A la Creu d'en Boquet ens ha deixat en Super, que ha tingut una caiguda i ha trencat el selló. Al Dolmen ens hem tornat a dividir i per anar a Burriac només hem quedat en Sivester, l'Ivi i jo. Una pena que la resta s'hagi perdut la nova ruta lligada pel Lluís, molt maca com he dit abans.

Aquí estem en un revolt del corriol quan es veu per primer cop el castell


La nova ruta ens ha deixat una mica més avall de l'entrada de la trialera del cementiri de Cabrera i la temptació de no pujar al castell ha estat forta, però l'hem sabut superar.
Aquí tenim un petit vídeo, que no fa justícia a l'Ivi, que està molt fort i ha anat sempre al davant, pujant i baixant moltíssim, però a qui li ha relliscat la roda gairebé al capdamunt de la pujada del Castell. Un plaer ciclar amb ell, espero poder compartir moltes rutes d'ara en endavant


I la foto de grup al peu del Castell


I la del corriol que alguns tenen pendent


En Lluís i l'Iván, baixant per la part més difícil de la trialera del cementiri. A les fotos no ho sembla, però realment es un tram complicat




I ja som a la platja, amb l'Ivi estirant per avançar el tren


I aquesta és una crònica d'un altre dels fillets d'en Silvester, un noi força prolífic.

Podeu baixar-vos el track del wikiloc.