Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 29 de juny de 2011

Badalona-Manresa (24-04-2011)


Una altra gran sortida, amb molts corriols de pujada i de baixada, una mica de pista i alguns trams en els que s'havia de caminar. El paisatge, preciós, i els companys que ha m'han fet riure d'allò més, han acabat d'arrodonir un dia dels de BTT amb majúscules.

Sortim de la Plaça a les 7:10 del matí amb un cel tapat per núvols baixos i molta humitat. Ivi, Surfer, Pino, Sacarni i Nor_bak


Pugem per l'ermita de Sant Climent i baixem a Montcada per la trialera habitual, que està força neta i on han tret la pedra que complicava el pas al començament. De seguir així, passarà a ser una autopista, potser fins i tot de peatge. El Turó de Montcada era l'únic lloc il·luminat pel sol que sortia per una escletxa entre els núvols


A Montcada patim la primera punxada del dia


Arreglada la roda d'en Ramon, pugem per la llera del riu Ripoll, amb bon ritme tot i el fang que ens detura en alguns moments. No explicarem aquí els detalls d'una topada amb un arbre, que afortunadament (ja que no hi ha hagut danys ni humans ni materials) ens ha fet riure molt. He fet poques fotos visibles, aquí n'hi ha una de concurs per veure si endevineu on està l'au camallarga


Deixem la llera del riu i pugem a Sant Julià d'Altura, on ens aturem un moment per buscar una peça de la màquina de fotografiar d'en Surfer. hem trobat taps de suro, visos, tacs i tota mena d'andròmines, però de la peça, res de res. També hem aprofitat l'aturada per baixar les pulsacions després del pujadot, menjar el primer entrepà, omplir d'aigua i fer alguna foto. Aquí en tenim una de grup


De Sant Julià hem anat fins Matadepera, per un tram normalment molt bonic i que avui m'ha agradat particularment després de la pluja d'aquests dies. Passat Matadepera pugem pel Turó de les Roques Blanques, que abans era una pedrera i que ara és un fructífer negoci de jardineria que consisteix en plantar arbres, esperar a que es morin i tornar-los a plantar, segons ha explicat un client que ha fet en ruta en Pino, que no para de treballar ni en festiu. Avui no es veia, però des d'aquí es pot veure la torre de Collserola


En Surfer, a la part final de la pujada


Abans d'arribar al capdamunt de tot ens desviem per un corriol que ens portarà per la Serra de Les Pedritxes amb algun tram on haurem de caminar una mica. Aquí estem en un punt d'agrupament


Als peus de la Moleta ens aturem per una punxada de l'Ivi. Fa força fred i comencen a caure gotes, el cel està ben tapat, però nosaltres estem molt tranquils ja que el Mikicat ha radiat que no plourà fins les 16:00 h.
Aquí el paisatge és espectacular. M'he proposat espatllar-lo i ho he aconseguit amb fotos pèssimes, de les quals només es pot mig salvar aquesta de La Moleta


Després d'una bonica i ràpida baixada, ens desviem una mica per fer una mica de turisme a la Casa Nova de l'Obac






Seguim baixant fins l'espectacular font de la Riera de Rellinars, on omplim amb dificultat els bidons, ja que raja molt poca aigua


Mentre, en Raúl aprofita per cosir la roba i l'Ivi s'encarrega de la planxa de vapor. En primer pla tenim els bidons que s'ha tret en Ramon de la motxilla


Mentre s'omplen els bidons, ens fem una altra foto de grup


Després d'una bona pujada, entrem al Camí Reial


En aquest Camí hi ha trams ràpids, alguns salts, una mica de pedres i tot i que ens toca caminar en algun tram de pujada ens ho passem molt bé


Montserrat es comença a deixar veure, tot i que tímidament


A Sant Jaume de Vallhonesta ens aturem per menjar, fer fotos i descansar una mica








Baixem pel Serrat dels Trons fins al Pont de Vilomara, en un tram particularment saltador i que al Surfer li ha permès posar la seva Talas a 50 mm per primer cop en tota la sortida i que a mi m'ha fet patir una mica. Al Pont hem perdut l'Ivi, sort que hem trucat al 11888, o sigui al Gordi, que ens ha donat el seu telèfon. L'Ivi ja era a mig camí de casa i ha hagut de tornar cap al Pont per poder-se fer l'última foto de grup


Deixem el Pont en forta pujada, primer en bici


i després a peu, en un magnífic tram que ens ha entusiasmat a tots. És un tram realment oportú: l'agafem amb més de 60 km a les cames i ens prova d'allò més


Malauradament tot s'acaba i ens veiem obligats a baixar una mica








Ens hem aturat un moment al Pont de les Arnaules, una pedreta que hi ha tirada per allà


I que incomprensiblement ha resistit el nostre pas






Deixem el Pont i baixem cap a Manresa, on hem patit la tercera punxada del dia. Tenim primícia: en Nor_bak fa de mecànic!:


Ja veiem el pont i, al darrera, la Seu


Després d'una mica de turisme pels voltants de la Seu, que té la façana en obres, hem anat a l'estació per agafar el tren fins Montcada. En Nor_bak s'ha gravat el track en el seu Two Nav ja que la propera vegada pensa tornar a Badalona per la via. Espero ser-hi també i poder penjar la crònica.

Podeu trobar el track al wikiloc.



dilluns, 27 de juny de 2011

La dona que ensopegava amb les portes



Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta novel·la i ahir, d'una tirada, ho vaig fer. I és que quan la comences quedes enganxat i ja no la pots deixar fins al final.
Us poso un paràgraf que em va agradar especialment:

Què va passar?
Vaig dir: "Fes-te'l tu, el teu cony de te". Això va passar. Això és exactament el que va passar. El vaig provocar. Sempre el provocava. Sempre era culpa meva. Hauria d'haver tancat la boca. Però això tampoc no feia efecte sempre. També el podia provocar d'aquesta manera. Si no deia res. Si deia alguna cosa. Si el mirava. Si no el mirava. Si el mirava d'aquella manera. Si no el mirava d'aquella manera. Si el mirava i parlava. Si estava asseguda, si estava dreta. Si era a la mateixa habitació. Si era. Si existia.


El podeu trobar en una edició en tapa dura i lletra no gens atapeïda a la col·lecció El Balancí, número 310 d'Edicions 62. L'autor és l'irlandès Roddy Doyle i la traducció al català és d'Ernest Riera





diumenge, 12 de juny de 2011

CORREDOR-DOSRIUS-BURRIAC-CACTUS (16-04-2011)



Aquesta és la crònica que vaig penjar a bttbadalona d'una sortida de les que val la pena fer:

Feia dies que patia molt a les sortides, quedant-me a cada petita pujada i anant sempre a la cua del grup. Ahir em vaig trobar força millor i això em va permetre passar-m'ho bé, riure i xerrar com poques vegades he fet.
Sortides com aquestes no s'haurien d'acabar mai.
Mentre espero que ja sigui dissabte per veure si es repeteix la màgia d'ahir, poso una mica de crònica i fotos:

En arribar a la Plaça em trobo amb la sorpresa de veure-hi al Toni (Icesurft), retrobat després de molts dies


Ja són les 7 tocades quan comencem a ciclar, no sense haver adorat prèviament al nostre nou déu, el GPS del Nor_bak, que a partir d'ara ens guiarà per aquestes pistes de Déu:


Aquí estem al dipòsit, en la primera de les fotos de grup del dia. De dreta a esquerra: Icesurft, Pino, Surfer, Paco -una altra sorpresa agradable: no havia mirat el fòrum i no sabia que vindria-, Domingo i Nor_bak


Del Dipòsit anem al Dolmen passant pel corriol que surt passat Can Gurguí i allí ens separem d'en Pino -que havia de fer de Caputxeta (o era el llop?) a una obra de teatre- i d'en Toni, que van tornar cap a casa




Sant Bartomeu va ser el següent punt d'agrupament, després de passar pel corriol que surt de Ca la Mort


També vam passar per la nova variant que ens permet evitar gran part de la polsosa pista de la Pedrera, on vam veure aquests corderets que una nena portava lligats com si fossin gossets i que es van escapar en veure'ns o en sentir el gos que ens bordava


A l'anada cap a Can Bordoi ens vam saltar novament el corriol que ja ens vam perdre al febrer i vam haver de tornar enrere per poder-lo fer. Va resultar ser una mica massa complicat per a mi, però va agradar als saltimbanquis del grup. I ja vam fer cap a Can Bordoi, on vaig poder fer una foto única: en Nor_bak riu.... i no fa ganyotes!


Al Dolmen en Toni m'havia donat mitja barreta d'una cosa que em va dir que portava guaranà, ja que li havia explicat que m'havia deixat a casa el tub de La Lechera amb el qual pensava fer-me els entrepans "in marxa" . No sé què més portava la barreta, però em va anar tan bé que em va permetre pujar al Corredor amb el plat posat en molts moments. Tot i que vaig anar de més a menys no va ser com altres dies on anava de menys a menys encara, i vaig arribar molt content a dalt. Vaig fer un cafè amb llet i tres sobrets de sucre que em van acabar de dopar del tot i la tornada fins a casa va ser plàcida i feliç.

Per baixar a Dosrius vam passar pel corriol-pista que baixa paral·lel a la pista clàssica que fem servir a la pujada, i que algun dia podríem provar de fer també pujant, ja que és molt més divertit i no tan transitat. Aquí estem en un punt on el corriol es perd entre les flors


No ens va faltar el "moment marrano" del dia, amb un toll força pudent on ens vam quedar tots enganxats excepte en Sonic, que veient el percal va pujar pel bosc. Quan pugui penjar el vídeo amb la remullada ja el posaré aquí. De moment només poso la foto de les impol·lutes sabates del Domingo, que no se sap com ho fa per mantenir-les tan netes. També té molta cura de la bici, i no l'embruta gens


Aquí estem baixant cap Argentona, fora pista (i perduts, per variar):


Després de la riera d'Argentona hem de pujar força i passem per aquest tram trencat on sempre em quedo sense piles (al GPS). Vam aprofitar per descansar una mica i per parlar de les nostres coses. També vam tenir temps de pensar, cosa que ens va deixar esgotats, en canviar la ruta per no haver de passar per allà carregant les bicis a l'esquena


En Paco no feia massa bona cara. Em penso que no li quedava menjar, i això que a Can Bordoi em volia donar tot el que portava


I ja som al costat del Castell


Només ens queda pujar-hi, amb una mica de paciència es fa tot


No sé el que ens hi fa pujar: total ens quedem a l'escala, fem la foto i tornem a baixar.... el cas és que sempre hi pugem


Baixem per la trialera de les arrels que ens deixa al cementiri de Cabrera. Agafem aigua a la placeta de l'envelat, on fan festa, i pugem per la "via Montcabrer". Veiem el Castell d'on hem baixat fa uns minuts


I passem pel corriol que ens porta a la Creu de Montcabrer, on alguns ho pugen gairebé tot


La petita excursió crec que val la pena. Les vistes des de la Creu són precioses, tenim tot el litoral de Barcelona fins a Mataró als nostres peus. No hi ha foto de les vistes però sí de nosaltres, per veure el paisatge hi haureu de pujar


Fem la baixada pel mateix corriol, ciclable gairebé tot, i que es fa curtíssim, i baixem a Cabrils, per pujar al capdamunt de la trialera del Cactus, que està una mica més complicada després de les pluges, o això em va semblar ahir. La baixada és pel camí habitual fins la platja, no massa maco amb tant de cotxe, penso que també hauríem de provar alguna ruta alternativa.
Ahir, tot i el bon dia que feia, la platja estava força solitària


I ja teníem una altra ruta ben maca al sac. És clar que en això de la Btt, com em va dir l'any passat l'Andrés, el que hem fet no compta, el que compta és el que farem demà dilluns per poder sortir el dissabte

I aquí tenim els quatre grans companys de la sortida:








I la Torre de Guaita de Montgat rodona cap a mar i recta cap a muntanya, ja restaurada, on em vaig quedar per pujar cap a casa


I aquest és el vídeo:


Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc: