Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 29 de juny de 2011

Badalona-Manresa (24-04-2011)


Una altra gran sortida, amb molts corriols de pujada i de baixada, una mica de pista i alguns trams en els que s'havia de caminar. El paisatge, preciós, i els companys que ha m'han fet riure d'allò més, han acabat d'arrodonir un dia dels de BTT amb majúscules.

Sortim de la Plaça a les 7:10 del matí amb un cel tapat per núvols baixos i molta humitat. Ivi, Surfer, Pino, Sacarni i Nor_bak


Pugem per l'ermita de Sant Climent i baixem a Montcada per la trialera habitual, que està força neta i on han tret la pedra que complicava el pas al començament. De seguir així, passarà a ser una autopista, potser fins i tot de peatge. El Turó de Montcada era l'únic lloc il·luminat pel sol que sortia per una escletxa entre els núvols


A Montcada patim la primera punxada del dia


Arreglada la roda d'en Ramon, pugem per la llera del riu Ripoll, amb bon ritme tot i el fang que ens detura en alguns moments. No explicarem aquí els detalls d'una topada amb un arbre, que afortunadament (ja que no hi ha hagut danys ni humans ni materials) ens ha fet riure molt. He fet poques fotos visibles, aquí n'hi ha una de concurs per veure si endevineu on està l'au camallarga


Deixem la llera del riu i pugem a Sant Julià d'Altura, on ens aturem un moment per buscar una peça de la màquina de fotografiar d'en Surfer. hem trobat taps de suro, visos, tacs i tota mena d'andròmines, però de la peça, res de res. També hem aprofitat l'aturada per baixar les pulsacions després del pujadot, menjar el primer entrepà, omplir d'aigua i fer alguna foto. Aquí en tenim una de grup


De Sant Julià hem anat fins Matadepera, per un tram normalment molt bonic i que avui m'ha agradat particularment després de la pluja d'aquests dies. Passat Matadepera pugem pel Turó de les Roques Blanques, que abans era una pedrera i que ara és un fructífer negoci de jardineria que consisteix en plantar arbres, esperar a que es morin i tornar-los a plantar, segons ha explicat un client que ha fet en ruta en Pino, que no para de treballar ni en festiu. Avui no es veia, però des d'aquí es pot veure la torre de Collserola


En Surfer, a la part final de la pujada


Abans d'arribar al capdamunt de tot ens desviem per un corriol que ens portarà per la Serra de Les Pedritxes amb algun tram on haurem de caminar una mica. Aquí estem en un punt d'agrupament


Als peus de la Moleta ens aturem per una punxada de l'Ivi. Fa força fred i comencen a caure gotes, el cel està ben tapat, però nosaltres estem molt tranquils ja que el Mikicat ha radiat que no plourà fins les 16:00 h.
Aquí el paisatge és espectacular. M'he proposat espatllar-lo i ho he aconseguit amb fotos pèssimes, de les quals només es pot mig salvar aquesta de La Moleta


Després d'una bonica i ràpida baixada, ens desviem una mica per fer una mica de turisme a la Casa Nova de l'Obac






Seguim baixant fins l'espectacular font de la Riera de Rellinars, on omplim amb dificultat els bidons, ja que raja molt poca aigua


Mentre, en Raúl aprofita per cosir la roba i l'Ivi s'encarrega de la planxa de vapor. En primer pla tenim els bidons que s'ha tret en Ramon de la motxilla


Mentre s'omplen els bidons, ens fem una altra foto de grup


Després d'una bona pujada, entrem al Camí Reial


En aquest Camí hi ha trams ràpids, alguns salts, una mica de pedres i tot i que ens toca caminar en algun tram de pujada ens ho passem molt bé


Montserrat es comença a deixar veure, tot i que tímidament


A Sant Jaume de Vallhonesta ens aturem per menjar, fer fotos i descansar una mica








Baixem pel Serrat dels Trons fins al Pont de Vilomara, en un tram particularment saltador i que al Surfer li ha permès posar la seva Talas a 50 mm per primer cop en tota la sortida i que a mi m'ha fet patir una mica. Al Pont hem perdut l'Ivi, sort que hem trucat al 11888, o sigui al Gordi, que ens ha donat el seu telèfon. L'Ivi ja era a mig camí de casa i ha hagut de tornar cap al Pont per poder-se fer l'última foto de grup


Deixem el Pont en forta pujada, primer en bici


i després a peu, en un magnífic tram que ens ha entusiasmat a tots. És un tram realment oportú: l'agafem amb més de 60 km a les cames i ens prova d'allò més


Malauradament tot s'acaba i ens veiem obligats a baixar una mica








Ens hem aturat un moment al Pont de les Arnaules, una pedreta que hi ha tirada per allà


I que incomprensiblement ha resistit el nostre pas






Deixem el Pont i baixem cap a Manresa, on hem patit la tercera punxada del dia. Tenim primícia: en Nor_bak fa de mecànic!:


Ja veiem el pont i, al darrera, la Seu


Després d'una mica de turisme pels voltants de la Seu, que té la façana en obres, hem anat a l'estació per agafar el tren fins Montcada. En Nor_bak s'ha gravat el track en el seu Two Nav ja que la propera vegada pensa tornar a Badalona per la via. Espero ser-hi també i poder penjar la crònica.

Podeu trobar el track al wikiloc.



1 comentari:

David ha dit...

Increíble el pont-pedra. Quines rutes més maques que us marqueu, haurè d'estar atent a les vostres sortides, quina enveja.