Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 25 d’octubre de 2011

BUSCANT EN CAPABLANCA (06-08-2011)



L'any passat en Xavi 1965 va fer aquesta ruta, va publicar una magnífica i documentada crònica que podeu veure a bttmania.org i un vídeo que trobareu a Vimeo. Jo pensava fer-la des de llavors, preferentment a la primavera per evitar la calor que fa per aquelles contrades, però per un motiu o altre l'havia deixat de banda fins que en Pino, que no para de traüllar, la va proposar per diumenge. Em feien més por la calor i les rampes de la part que coneixia, la primera, que la distància de la sortida, tot i que també em feia una mica de respecte, ja que es tractava de fer més de 120 quilòmetres. Com sempre, les ganes van passar per sobre de l'enteniment i em vaig apuntar per fer-la, amb l'alegria final de tornar a compartir ruta amb l'Andrés, després de molt temps

També em feia feliç tornar a compartir ruta amb el Nor_bak després de la seva experiència a la Transpyr, que pensava m'explicaria de cap a peus, tot i que només li vaig saber treure que es dormia molt bé als Poliesportius. Aquí el tenim sense fer cap ganyota, és clar que vaig haver de fer uns quants milers de fotos per aconseguir-ho
I, no cal dir-ho, també és un plaer ciclar amb el Pino, el més assenyat de tots Diumenge no vam sortir de Sant Quirze com es fa en la ruta original, sinó de Matadepera i així ens va sortir una ruta més rodona. Es podria valorar fer la sortida des de Castellar del Vallès i així no deixar pel final la pujadeta a Sant Julià d'Altura, però a mi m'agrada més així, amb la rampa final... ja sé que no sóc massa normal. Els primers deu quilòmetres són majoritàriament de pujada, seguint bona part del camí que vam fer en la Badalona-Manresa però evitant els trams de caminada, per plantar-nos a la Casa Nova de l'Obac, on els núvols de calitja deixen anar unes fines gotes d'aigua que ens refresquen una mica. Això ens agrada però no ens permet gaudir del tot del paisatge preciós de la zona, ja se sap que la vida és un contrast de coses bones i dolentes. A l'Obac Vell, ja sense núvols, ens fem una foto i descobrim un corriolet que ens permet deixar la pista uns centenars de metres. Seguim baixant fins que ens aturem a la font ubèrrima de Rellinars En Pino té una curiosa tècnica per deixar la bici a les escales Un senyor que omple garrafes d'aigua ens explica que podem passar pel caminet que va paral·lel al reguer d'aigua que surt de la font i així ho fem. Resulta ser força divertit i després de passar pel costat d'uns horts, ens retorna a la pista, molt a la vora de la fàbrica on l'aigua de la font anys enrere movia més de 600 telers A partir d'aquí, s'acaba la baixada i comença una de les parts més dures de la sortida, on s'alternen rampes molt pronunciades amb baixades, en un trencacames continuat. Al Puig de la Morella deixem definitivament de coincidir amb la ruta Badalona-Manresa, per passar pel Coll de Gipó i baixar a la riera de la Santa Creu, enfront de la Serra dels Ermitanets, on ens aturem a menjar una mica asseguts sobre una pedra plana. La calor es fa notar mentre pugem novament, seguint molta estona el Torrent del Sot de l'Infern, que és un nom ben adient per l'indret on hi fa moltíssima calor. Intento seguir als cracs que m'acompanyen, però l'esforç que he hagut de fer fins ara en l'intent em passa factura i em quedo sense força. Amb la calor horrorosa que fa i estic esborronat tot i que menjo i bec de sobres. Està vist que m'he passat de voltes, em sap greu pels companys que m'hauran d'esperar, però no puc fer-hi res més Després de la duríssima pujada al Puig Andreu, baixem fins al Puig de la Balma, on ens aturem una estoneta per agafar aigua i menjar una mica, però no massa, que encara ens queda molt per fer De La Balma anem baixant i passem força estona pel costat de la riera de Mura, per pujar després fins a Rocafort, on els companys m'han de tornar a esperar. Al poblet ens aturem una estona, les cases estan guarnides amb senyeres i sembla que estan de Festa Major, però encara falta una mica ja que es celebra el dia 15. Aquesta és l'església de Santa Maria I al seu darrere hi ha la Roca de les Creus, que en té gravades unes 40 i algunes marques més. La foto no surt, només tinc la de la pedra que ho explica: hi haurem de tornar. Entre els radis de la bici podeu veure una de les creus Després de passar per un corriol força divertit i una mica aeri podem veure el Món Sant Benet, però pel darrere i sense aturar-nos, un altre motiu per tornar amb menys pressa Arribem a Navarcles, on ens aturem una mica per celebrar el trenta-pocs aniversari de l'Andrés i del Pino, que ens conviden a una beguda que diu que ens donarà xispa. A més d'aquest beuratge, aprofitem per agafar aigua a la bonica font del Bruno. Aquí tenim als que faran anys refrescant-se una mica I a fe que ens fa falta: ens espera, amb tota la calorada dels migdia i uns 60 km a les cames, una pujada d'uns 10 quilòmetres i uns 400 m de desnivell, que ens ha de portar a la Mussara. Jo vaig una mica justet de forces i m'he de regular, intento mantenir un ritme còmode a 140-150 pulsacions que em permeti no haver de patir un altre cop. Em sap greu pels companys, que potser s'hauran d'esperar massa, però és el millor que puc fer. L'Andrés i el Raúl, que s'han fet un tip de córrer tot el dia, s'aturen uns quants cops per fer-me companyia. Gràcies, amics. Aquí, on em trobo al Raúl, estic particularment cansat i no m'ho passo gens bé. Tinc idees no massa positives: girar i baixar fins Navarcles, arribar a Monistrol i agafar el tren.... M'ho penso uns minuts i segueixo amb poca convicció. En Raúl, després de veure que estic bé, em despenja ràpidament i jo segueixo pujant al meu ritme. Després de reagrupar-nos un moment en un lloc on corre una mica d'aire, puc fer aquesta foto de cara en un tram una mica trencat Un cop a dalt de la Mussara, baixem ràpidament fins Monistrol. Com sempre el que ens ha costat hores de pujar ho baixem en uns minuts i ens plantem al poble on veiem el Centre Parroquial i ens aturem en un parc infantil on el Raúl dorm plàcidament, amb l'orelleta agafada, i els nois que fan anys tornen a convidar Després de menjar i descansar una mica, seguim endavant. Ara ens falta pujar fins al Serrat de les Pedres, que és a uns 950 metres d'altura, uns 500 m més amunt d'on estem. Jo segueixo regulant-me a 140-150 pulsacions, em fa una mica de por la pujadeta que ens espera i vaig despenjat del grup pràcticament sempre, excepte quan ens reagrupem. Aquí ho hem fet a la riera de Sant Joan, on ens vénen ganes de banyar-nos i refrescar-nos una mica Però no ho fem, seguim pujant entre cabanes de pedra seca i entre animals prehistòrics marins, herbívors afortunadament, que ens miren quan passem Al Coll de Sant Fruitós tenim al Pino intentant trucar a casa seva. Fa estona que ho intenta, però no hi ha cobertura i no se n'acaba de sortir Passem per Castellterçol i seguim pujant. En Pino té localitzada la font de sant Julià d'Uixols, que ens hauria anat molt bé ja que és gairebé en el punt més alt de la ruta, però de moment està perduda. I dic de moment ja que hi ha un grup de gent que l'estan intentant recuperar, amb l'ajuda d'una excavadora i tot. Resignats i sense massa reserva d'aigua, seguim fins al Serrat de les Pedres, que té un nom adequat ja que hi ha uns trams que n'estan plens. Penso que tots ens havíem pensat que aquesta última pujada seria més dura, en arribar a dalt alguns no ens ho acabem de creure. A mi particularment m'ha semblat molt menys dura que la del Torrent de l'Infern I ara, a baixar. Baixem tanta estona que fins i tot es fa una mica pesat, tot i que hi ha llocs preciosos, plens de camins que ens estan esperant en properes sortides i que es deixen captar per les màquines de fotografiar Un corriolet sense cap dificultat tècnica però força divertit ens treu de la monotonia de tanta pista i ens porta ben a la vora de Castellar, que travessem per anar cap al riu Ripoll, des d'on agafem el trencant que ens farà pujar a Sant Julià d'Altura on, cansats i plens de pols, ens fem la foto de grup
I, entre crits de "Mi casaaaaaaa" i "Mi fragonetaaaaaa", ens anem atansant a Matadepera per un tram força divertit.

El track és al wikiloc.