Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 31 de març de 2010

Badalona-Santuari del Corredor-Tiana

Btt

Els amics de Bttmania van celebrar el seu 8è aniversari fent una ruta que passa pel Santuari del Corredor i baixa cap a Dosrius. En veure per on havien anat, vaig pensar que podia ser una bona alternativa al que sempre feia quan m'arribava al Santuari: tornar pel mateix lloc de l'anada. I del dit al fet, el dissabte, acompanyat de cinc amics de Bttbadalona, vaig tenir la sort de poder fer aquesta ruta que, tot i que és una mica dura, us recomano ja que és molt completa: pista, corriol, pujada, trialera, més pujada, una altra trialera... i una mica de passeig al costat de la platja per acabar.

Sortim com sempre de Badalona, aquest cop una mica més d'hora, a les set, amb molt de sol però amb un vent força intens i fresc. Això fa que, des de dalt de tot de la pujada del Dipòsit es pot veure força bé la plana del Barcelonès


Gairebé sempre que passem pel Seminari de la Conreria ens aturem per menjar una mica i omplir els bidons d'aigua, però no ho podem fer ja que la font no raja. Tampoc podem entrar al pati interior doncs tot és tancat. En Josep Miquel ho intenta, però només treu aire



Seguim pedalant i deixem enrere els 9 Pins de Tiana i la cadena d'Alella i ens encaminem cap al Mirador de Premià


A sant Bartomeu ens desviem una mica fins trobar la font, que és l'últim punt d'aigua fins Can Bordoi


Els germans Lluís i Josep Miquel ens deixen, ja que han d'arribar d'hora a casa, i se'n tornen cap a Badalona. Els altres quatre seguim endavant i ben aviat ens trobem el pas complicat que ens portarà a la pista de la pedrera, pas que en Roby i en Raúl baixen perfectament



En arribar a Can Bordoi, en Jordi no es troba massa bé -fa diesque no surt- i en Roby l'acompanya cap a casa. Ja només quedem dos dels sis que vam sortir de Badalona. De Can Bordoi al Santuari del Corredor hi ha set quilòmetres, que pugem a bon ritme. Jo estic força cansat, de fet no he estat massa fi en tota la sortida, i en Raúl em despenja en les rampes finals


Fem la baixada seguint la traça de Bttmania, alternant trams de corriol amb trams de pista, i ens ho passem molt millor que si haguéssim tornat per la pista habitual. En un d'aquests trams anem saltant com cangurs per uns troncs de fusta que fan d'escala, també hem d'anar esquivant branques trencades per la neu de fa uns dies, i això encara fa més divertida la baixada. Passada l'àrea de Lleure i acampada trobem un tram -molt curt- on els estralls de la nevada es noten de valent




Després de passar per un corriol fàcil però molt bonic, arribem a Dosrius


Ara ja només ens queda seguir la ruta que vam fer fa unes setmanes a la tornada de la Montalbike. Aquesta tornada és força costeruda però com ja la coneixem la passem sense problemes. Aquí tenim en Raúl, per sobre de Mataró


La pista de tornada ens porta al trencall que agafem sempre quan anem a Burriac. Portem ja un munt de quilòmetres a les cames, però decidim agafar-lo i arribar-nos-hi


Baixem per la trialera del cementiri de Cabrera i, com que encara no en tenim prou, anem a Cabrils per pujar fins l'entrada de la trialera del Cactus, una de les que acostumem a baixar en les sortides de Bttbadalona. Aquí tenim en Raúl a l'última baixada



I ja estem al passeig de la platja. Fa força vent, però afortunadament no ens ve totalment de cara sinó una mica de costat i podem anar a una bona velocitat tot i els quilòmetres que portem


Quan arribem a la Torre de Guaita de Montgat ens separem: en Raúl segueix fins a Badalona i jo tiro cap a casa. Abans, però, ens fem una foto on es veu una mica el cansament -portem 103 km i 2900 m de desnivell- però també la satisfacció d'haver pogut fer una ruta tan maca

dissabte, 13 de març de 2010

NEU

Btt a la Neu, Caminada



El dimarts vaig sortir a veure com havia quedat el Turó d'en Galzeran després de la nevada del dilluns. El fet que hagués nevat tant a cotes baixes, fins i tot a la platja, i que els meteoròlegs haguessin previst glaçades fortes a la nit, em va fer dubtar una mica de si anar-hi a peu o en btt. Finalment em vaig decidir i hi vaig anar amb la bicicleta i aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona i Bttmania:


Aquest matí, una mica massa tard ja que estava dubtant de si sortir o no, he pujat cap al punt més alt del terme de Tiana (i de Badalona). Al carrer de casa, que dóna al nord i fa pendent he pogut passar relativament bé i això m'ha animat a seguir.
Per pujar al Turó he passat pel tallafocs que surt de l'Alegria i s'enfila als 9 Pins pràcticament el línia recta. Fins a l'Alegria he pujat bé, però ben aviat he hagut de caminar, ja que hi havia molta neu i la pujada és molt forta
Aquesta és la cadena on comença el tallafocs



Els peuets se m'enfonsen a la neu



Tot i que és tard, no hi ha passat ningú encara



Costa força pujar i arrossegar la bici



Però això sembla la cursa Scott-Amundsen: un noi puja a peu i m'avança quan falta poc per arribar als 9 Pins, deixant aquest rastre



La nevada ha estat forta



Quan arribo als 9 Pins, veig que l'Amundsen ha anat cap a Alella



M'animo quan veig la pista de pujada sense cap petjada, faig la foto i llavors apareix un noi que puja corrent amb dos gossos



El noi, molt agradable, està eufòric i em diu que avui sembla que estem en un altre planeta i que ha pujat trepitjant neu verge tota l'estona. M'hauria agradat seguir-lo Vinya amunt, però estava molt cansat i ell pujava corrent i per això he decidit baixar per on ell havia pujat. Hi ha tanta neu que no puc baixar ciclant, ho he de fer a peu. Quan arribo a la cruïlla de la pista que puja al Turó, veig que no hi ha passat ningú i, com que ja he descansat una mica en la baixada tinc esme per pujar-hi



Aquí hi ha més neu encara, la roda del darrera no gira ja que s'omple ràpidament de neu. La bici sembla del Bicing de tan blanca que està



Però el Pol Sud (o era el Turó d'en Galzeran?) m'espera i jo tiro amunt



Fantasmes nevats em surten al pas



Miro enrere i veig que no hi ha retorn possible, s'ha d'anar endavant



Surten més fantasmes, però no em fan por



Estic cansat, m'aturo per fer fotos d'on he passat



i d'on passaré



Molts arbres han perdut branques pel pes de la neu humida. Aquests han estat prou flexibles per resistir



Jo no sóc flexible i tot i que em sembla que em sento com es sentia l'Scott quan va arribar a la tenda que havia plantat l'Amundsen, segueixo pujant



I ja sóc a l'indicador



Es quedarà l'Scott atrapat a la neu?
Seguirà descobrint nous camins per on no hi ha passat mai ningú?
Per on baixarà si surt de les neus perpètues?
[b]Continuarà més tard, que ara l'Scott-Pere se'n va a treballar[/b]


I aquesta va ser la continuació:



Bé, havíem deixat a Robert Falcon Scott intentant arribar al Pol Sud. Ja hi era a la vora, de fet havia deixat la seva BTT al costat d'un indicador plantat pocs dies abans per Roald Amundsen a pocs metres del seu objectiu.

Ja que és allà, tan a la vora, Scott-Pere decideix acabar d'arribar-hi i puja pel revolt que dóna a la Vinya i que coneixeu bé els que heu pujat al Turó algun cop. En aquest revolt la neu està glaçada i rellisca molt, però passant per la vora exterior no hi ha cap problema. Aquest gel ha impedit que el segon Amundsen, el dels dos gossos, baixés per allà, probablement ho ha fet per on ha pujat, per la Vinya.
Passat el revolt ja es veu el Vigia Alfa



Els arbres esperen pacientment que el sol els tregui la càrrega que sobtadament han hagut de portar





Assolit, tot i que tard, l'objectiu, l'explorador Scott decideix baixar per la pista que va cap al Dolmen, ja que per allà sembla que encara no hi ha passat mai ningú. Hi ha molta, molta neu, però en alguns trams es pot ciclar, tot i que els pedals toquen la neu



Aquí la neu no està tan tocada pel sol, és més pols que a l'altra banda i quan s'ha de caminar no s'enganxa tant. És un plaer fer-ho, i a l'Scott fins i tot quan en alguna baixada pronunciada es posa a córrer li sembla que baixa per una tartera



Tot i la gran quantitat de neu, es pot pedalar molta estona



En alguns llocs s'acumula força però encara es pot ciclar





Alguns pans de neu cauen sobtadament on els sol escalfa i trenquen el silenci



Hi ha rius de neu, que costen una mica de travessar



Fins i tot es fa un petit iglú, per si el sorprèn la nit



Mentrestant, els gegants blancs del bosc vigilen



Però Scott segueix la seva marxa, caminant força i ciclant a estones



I passa gairebé sense adonar-s'en per la sortida de la "trialera del Pere", (qui deu ser aquest Pere?), que està així de neu i així de branques trencades i doblegades per la neu



Ara ja s'ha acabat la part més dura de l'expedició, ja arriba a llocs civilitzats, on hi ha roderes de motos, esquís, raquetes, peuades variades.
Després de tanta estona anant sol, encara no en té prou i per evitar tanta civilitat decideix baixar pel Sot del Miqueló, que és per on es pugen les Zetes. Hi ha molta neu, però ja es comença a desfer i es pot pedalar (més que pedalar, esquiar) força bé.
Aquí està al revolt tancat que hi ha abans de la torre elèctrica



que és aquest, mirant-lo cap amunt



La baixada, impressionant. Valia la pena només per aquest tram haver patit una mica. I al començament de la riera les canyes barren el pas



Hi ha moltíssima neu, però està trepitjada i es pot passar bastant bé pedalant passat aquest tram de canyes



Al poble tot s'està desfent, l'aigua cau de les teulades i baixa carrers avall. Per això Scott decideix tornar a passar per l'Alegria. De pujada a l'ermita la neu del camí ja s'ha fos gairebé totalment, però en aquest banc a l'ombra encara es pot veure quanta n'hi havia hagut



La vinya ha quedat ben assaonada

I ja a dins del poble, l'Scott es troba aquest simpàtic ninot, que li explica a cau d'orella que realment no és l'Scott, que allò ja fa molts anys que va passar...