Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 13 de març de 2010

NEU

Btt a la Neu, Caminada



El dimarts vaig sortir a veure com havia quedat el Turó d'en Galzeran després de la nevada del dilluns. El fet que hagués nevat tant a cotes baixes, fins i tot a la platja, i que els meteoròlegs haguessin previst glaçades fortes a la nit, em va fer dubtar una mica de si anar-hi a peu o en btt. Finalment em vaig decidir i hi vaig anar amb la bicicleta i aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona i Bttmania:


Aquest matí, una mica massa tard ja que estava dubtant de si sortir o no, he pujat cap al punt més alt del terme de Tiana (i de Badalona). Al carrer de casa, que dóna al nord i fa pendent he pogut passar relativament bé i això m'ha animat a seguir.
Per pujar al Turó he passat pel tallafocs que surt de l'Alegria i s'enfila als 9 Pins pràcticament el línia recta. Fins a l'Alegria he pujat bé, però ben aviat he hagut de caminar, ja que hi havia molta neu i la pujada és molt forta
Aquesta és la cadena on comença el tallafocs



Els peuets se m'enfonsen a la neu



Tot i que és tard, no hi ha passat ningú encara



Costa força pujar i arrossegar la bici



Però això sembla la cursa Scott-Amundsen: un noi puja a peu i m'avança quan falta poc per arribar als 9 Pins, deixant aquest rastre



La nevada ha estat forta



Quan arribo als 9 Pins, veig que l'Amundsen ha anat cap a Alella



M'animo quan veig la pista de pujada sense cap petjada, faig la foto i llavors apareix un noi que puja corrent amb dos gossos



El noi, molt agradable, està eufòric i em diu que avui sembla que estem en un altre planeta i que ha pujat trepitjant neu verge tota l'estona. M'hauria agradat seguir-lo Vinya amunt, però estava molt cansat i ell pujava corrent i per això he decidit baixar per on ell havia pujat. Hi ha tanta neu que no puc baixar ciclant, ho he de fer a peu. Quan arribo a la cruïlla de la pista que puja al Turó, veig que no hi ha passat ningú i, com que ja he descansat una mica en la baixada tinc esme per pujar-hi



Aquí hi ha més neu encara, la roda del darrera no gira ja que s'omple ràpidament de neu. La bici sembla del Bicing de tan blanca que està



Però el Pol Sud (o era el Turó d'en Galzeran?) m'espera i jo tiro amunt



Fantasmes nevats em surten al pas



Miro enrere i veig que no hi ha retorn possible, s'ha d'anar endavant



Surten més fantasmes, però no em fan por



Estic cansat, m'aturo per fer fotos d'on he passat



i d'on passaré



Molts arbres han perdut branques pel pes de la neu humida. Aquests han estat prou flexibles per resistir



Jo no sóc flexible i tot i que em sembla que em sento com es sentia l'Scott quan va arribar a la tenda que havia plantat l'Amundsen, segueixo pujant



I ja sóc a l'indicador



Es quedarà l'Scott atrapat a la neu?
Seguirà descobrint nous camins per on no hi ha passat mai ningú?
Per on baixarà si surt de les neus perpètues?
[b]Continuarà més tard, que ara l'Scott-Pere se'n va a treballar[/b]


I aquesta va ser la continuació:



Bé, havíem deixat a Robert Falcon Scott intentant arribar al Pol Sud. Ja hi era a la vora, de fet havia deixat la seva BTT al costat d'un indicador plantat pocs dies abans per Roald Amundsen a pocs metres del seu objectiu.

Ja que és allà, tan a la vora, Scott-Pere decideix acabar d'arribar-hi i puja pel revolt que dóna a la Vinya i que coneixeu bé els que heu pujat al Turó algun cop. En aquest revolt la neu està glaçada i rellisca molt, però passant per la vora exterior no hi ha cap problema. Aquest gel ha impedit que el segon Amundsen, el dels dos gossos, baixés per allà, probablement ho ha fet per on ha pujat, per la Vinya.
Passat el revolt ja es veu el Vigia Alfa



Els arbres esperen pacientment que el sol els tregui la càrrega que sobtadament han hagut de portar





Assolit, tot i que tard, l'objectiu, l'explorador Scott decideix baixar per la pista que va cap al Dolmen, ja que per allà sembla que encara no hi ha passat mai ningú. Hi ha molta, molta neu, però en alguns trams es pot ciclar, tot i que els pedals toquen la neu



Aquí la neu no està tan tocada pel sol, és més pols que a l'altra banda i quan s'ha de caminar no s'enganxa tant. És un plaer fer-ho, i a l'Scott fins i tot quan en alguna baixada pronunciada es posa a córrer li sembla que baixa per una tartera



Tot i la gran quantitat de neu, es pot pedalar molta estona



En alguns llocs s'acumula força però encara es pot ciclar





Alguns pans de neu cauen sobtadament on els sol escalfa i trenquen el silenci



Hi ha rius de neu, que costen una mica de travessar



Fins i tot es fa un petit iglú, per si el sorprèn la nit



Mentrestant, els gegants blancs del bosc vigilen



Però Scott segueix la seva marxa, caminant força i ciclant a estones



I passa gairebé sense adonar-s'en per la sortida de la "trialera del Pere", (qui deu ser aquest Pere?), que està així de neu i així de branques trencades i doblegades per la neu



Ara ja s'ha acabat la part més dura de l'expedició, ja arriba a llocs civilitzats, on hi ha roderes de motos, esquís, raquetes, peuades variades.
Després de tanta estona anant sol, encara no en té prou i per evitar tanta civilitat decideix baixar pel Sot del Miqueló, que és per on es pugen les Zetes. Hi ha molta neu, però ja es comença a desfer i es pot pedalar (més que pedalar, esquiar) força bé.
Aquí està al revolt tancat que hi ha abans de la torre elèctrica



que és aquest, mirant-lo cap amunt



La baixada, impressionant. Valia la pena només per aquest tram haver patit una mica. I al començament de la riera les canyes barren el pas



Hi ha moltíssima neu, però està trepitjada i es pot passar bastant bé pedalant passat aquest tram de canyes



Al poble tot s'està desfent, l'aigua cau de les teulades i baixa carrers avall. Per això Scott decideix tornar a passar per l'Alegria. De pujada a l'ermita la neu del camí ja s'ha fos gairebé totalment, però en aquest banc a l'ombra encara es pot veure quanta n'hi havia hagut



La vinya ha quedat ben assaonada

I ja a dins del poble, l'Scott es troba aquest simpàtic ninot, que li explica a cau d'orella que realment no és l'Scott, que allò ja fa molts anys que va passar...

2 comentaris:

Ada ha dit...

Preciós!!! llàstima que quan marxa la neu queden un munt de camins impracticables per branques i arbres trencats pel pes...

Margarida i Pere ha dit...

La destrossa ha estat molt forta, pertot hi ha branques i arbres caiguts. Veurem què passa a l'estiu.

Felicitats pels teus 30!