Trialera del Cactus, versió bruta (13-11-2010)

El dissabte 13 de novembre volia fer una sortida suau i tranquil·la, ja que durant la setmana havia tingut molèsties a l'esquena, però em vaig trobar als amics de Bttbadalona i no vaig notar el mal. Aquesta és la crònica que vaig penjar al seu web bttbadalona.com:

Això, sortida suau i tranquil·la: 70 km, amb Tub i Tanatori, passant per una baixada cap a Vilassar made in Diesel. Però que consti que ho he intentat: he sortit tard per no anar amb males companyies bttbadalonils i mirant com anava tot, escoltant-me el cos com fa en Xavi del Barça.
Primer he fet el "meu" circuit, i m'he trobat molt bé. He intentat baixar a Alella per un corriolet pel que feia temps que no passava i que abans estava molt bé però ara està força brut, però he hagut de girar ja que l'han tancat a baix de tot: això explica tanta bardissa.
Llavors he pensat que podria pujar les zetes, però finalment ho he fet per la pujada de l'esquerra i d'allà he passat al Turó d'en Galzeran


Del Turó he anat cap al corriol d'en Salva i al de la Trinxa, on m'he trobat a 11 apòstols i un Jesús, que estaven passant per allí. Ni quan vull anar sol em puc desfer de la seva mala influència!
I tots tretze hem baixat fins Vallromanes, des d'on hem pujat pel corriol de les arrels per anar per la pista de la cornisa




Hem baixat a Vilassar per una trialereta d'aquelles que tant m'agraden que ha anat a parar a una riera on s'havia de saltar gairebé amb paracaigudes i d'allà hem anat al passeig marítim on, amb vent de ponent i tot, hem fet molta via


Ja a Badalona s'ha desfet el grup: era tard i els que tenen família han hagut de marxar i alguns se n'han anat a La Gaviota. El Nor_bak i jo ens hem quedat sols, no sabíem on anar i sense adonar-nos-en hem arribat a Sant Adrià


I hem pujat pel riu, amb el vent de cua, fins Can Zam. Allà en Norbert m'ha convençut que l'acompanyés pel Tub, on ens ho hem passat d'allò més bé. Els de la cervesa no sabeu què us heu perdut...




Hem baixat pel corriolet de Sant Jeroni i hem pujat a Can Ruti. En Raúl ha anat cap al Tanatori


I jo he pujat amb molt bona companyia


en direcció al capdamunt del Mas Ram, on he sentit les campanes de la Cartoixa


o eren les dels cirerers d'arboç?


I així, amb el dringar de campanetes al meu cap, he baixat pel corriolet de la Cartoixa fins a Can Sent Romà i d'allà he anat a casa, sense cap mal. Ni les cames me'n feien. És estrany, però ara sí que me'n fan.