Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 3 de gener de 2010

Badalona-Vic

Btt


El dia 20 de novembre, amb els amics Llorones i Bttbadalona vam fer aquesta sortida, la BADALONA-VIC. Aquesta és la crònica que vaig escriure i que ara, ja amb ADSL, puc posar aquí:

Dades GPS: 98.8 km; 53 km/h v màx; 7h 33’ en moviment; 13.1 mitjana mov; 3h13’ aturats; 9.2 mitjana total

Sortim puntualment a les 7 del matí de la Plaça de Lloreda, encara és fosc. Seguim la ruta habitual, passant per Sant Jeroni i pujant cap a la Vallensana, on ens aturem una mica



i trobem al “Toro Rosso”, que ens desitja sort



Pujant cap al Dipòsit veiem com el sol es tapa púdicament amb una cortina de núvols



I ja anem arribant al dipòsit. Fins i tot avui, que fem ruta extra, hi hem hagut de pujar. Freud, si fos viu, en trauria una bona teoria de la nostra relació amb aquesta pujada









Cadascú té els gustos que té. Nosaltres ens llevem a les 6 en els nostres dies de lleure, pugem al Dipòsit, ens peguem pallisses com la d’avui, però ens agrada i es nota



Com que sempre va al davant, no el puc treure mai en moviment



El dia es lleva espectacularment bonic, avui




Fa força fresca i la boira és ben espessa en alguns trams. En Surfer llueix un modelet que atreu totes les mirades



Mentre tant, al Dojavi no li cap l’aigua al Camel: amb tants entrepans de Bimbo amb Nocilla no hi ha espai per l’aigua. El cas és que ni beu ni menja en tot el trajecte, no sabem perquè els porta



Una llarga i humida llengua de boira baixa dels Nou Pins cap a Tiana


En Carsabi, com a fi davanter centre que és, ja hi ha arribat







A la baixada veiem la boira especialment espessa que encara haurem de trobar



però una miqueta de boira i fred no ens atura



Ja som al Mirador de Premià











Ara anem cap a Sant Bartomeu de Cabanyes



on mengem una mica





i alguns, per passar millor l’estona, fan una mica de fúting



Ja hem baixat a La Roca i passem ben afilerats per un petit tram d’asfalt



i entre camps ben verds











anem planejant, amb algunes pujadetes força trenca-cames













Haurem de pujar per algun lloc entre aquestes muntanyes



Com que la pujada serà llarga, ens aturem a Cànoves per menjar una mica i prendre els aires del Montseny en aquesta plaça



Ben airejats i tips comencem a pujar cap al Pantà de Vallforners



El fred que feia a Cànoves ens passa ràpidament i ens aturem per treure’ns roba. En Surfer es treu unes dotze jaquetes



El nivell de l’aigua és molt baix. Esperem que la primavera vinent sigui més plujosa que la passada



Aquí podrem venir el dia que ens trobem el pany canviat en tornar d’una de les nostres sortides de lluna a lluna, con diu en Surfer



La pujada és molt forta, hi ha algunes pedres però en general està en bon estat



En Pesqui, que feia la seva primera sortida de gairebé 100 km, va anar sempre al grup del davant



Aquesta font ens va molt bé per ajuntar-nos, descansar una mica i omplir els bidons



Alguns, que semblaven tranquils, segueixen ben agressius



Altres, de moment i esperem que per sempre, són ben normals







Hem pujat del fons d'aquesta vall



i ja som a 1000 m d’alçada











Baixa una família amb nens. El que no porta casc una mica més i cau amb la pedra



el més petit baixa més tranquil



Seguim pujant i ja comencem a trobar els primers faigs que, adormits, deixen caure les seves fulles















Seguim pujant, ja estem a prop d’enllaçar amb el GR-5 que creua el Pla de la Calma





Aquesta em sembla que és la Casa Nova de Vallforners, on ens està esperant la resta del grup


Al costat d’aquesta cabana



en Dojavi i aquest gosset es fan amics





També en Carlos



Marcant territori els dos alhora



El ramat que guarda el pelut



Ja som al Pla de la Calma















En aquest sentit de marxa hi ha més baixada que pujada









i arribem ràpidament a Collformic



Pensàvem que ja s’havia acabat la pujada, però estàvem equivocats



En pocs moments hem guanyat molta alçària



I passem per sobre de la carretera del Brull



Sempre pujant













Aquest tram és el mes bonic de la sortida





Hi ha alguna baixada una mica complicada



Força lluny veiem Sant Segimon


Ara sí que baixem de valent, però ens hem d’aturar per una punxada d’en Carsabi


En keoki aprofita per fer-se les celles



Passem per un tram força divertit amb el terra argilós





I, després de planejar una mica, arribem a Vic encara de dia



Aquest és el perfil de la sortida