2024-07-21 Vallromanes, Cabrils, Teià. Jugant amb la pluja

Avui volia fer carretera, però com que corria força vent, he decidit passar-me a la btt. Hauria fet els corriols de Tiana per pujar a 9 Pins, però abans d'arribar a la Casa Alta s'ha posat a ploure i això m'ha fet canviar el pla

A l'estiu una mica de pluja s'agraeix, però camí de la Virreina m'he hagut d'aturar per posar-me l'impermeable perquè queia un bon xàfec

L'aigua no entén de carreteres artificials i se les fa seves 

Acabat el camí del Mig, l'aigua encara segueix baixant amb força

Pujo a la pista carenera per la pista de la Riera de la Coma Clara, que baixa menys del que es podia esperar

Com que segueix plovent, m'oblido dels corriols i tiro cap a Vallromanes per la pista dels 4x4. M'aturo per fer la foto d'aquest rellotge, relíquia d'un temps en el qual els minuts exactes no eren importants

Quan arribo a la riera de Vallromanes torna a ploure força i decideixo pujar per on havia baixat. A la pista de la cornisa, veient que al pla està una mica menys tapat que a muntanya, decideixo tirar avall per la pista de Can Raspall

La pista baixa força, fins arribar a un altre vestigi de temps passats, de quan l'amor i també la mort s'explicaven per carta

Arribat aquí, Cabrils, torno a pujar per on acabo de baixar. La pujada m'havia semblat pitjor quan estava baixant, m'he trobat molt bé fent-la. Per això quan he arribat al Coll de Clau, he decidit tornar a baixar però ara per la pista del costat. Aquí la pluja m'ha tornat a trobar de valent, però he seguit fent via, baixant fins que la pista s'ha ajuntat amb l'anterior, punt en el qual he girat per pujar-la.  M'ha costat força, en un punt he hagut de posar el peu a terra i tot, però amb paciència tot és possible i he arribat novament a la pista de la Cornisa. 

Aquí està molt tapat, segueix plovent

Com que a la plana està una mica més clar

decideixo baixar a Teià, sempre per pista. Després d'una estona la pista es transforma en carrer, segueixo baixant fins que arribo a una rotonda en el carrer Montseny, on giro cua una mica tip d'asfalt. Mentre pujo, el sol surt tímidament, com aquests amfibis que salten al meu pas

Ja soc un altre cop a la pista de la cornisa, ara ja toca retirada i la faig via 9 Pins i Seminari. Baixo per la carretera, amb tantes aturades de posar i treure l'impermeable se m'ha fet una mica tard. Arribo força cansat i bastant moll, però un cop més, molt content 

El track és a l'Strava