Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 24 de març de 2013

Badalona-Manresa (15-09-2012)

BTT

S'han perdut unes quantes sortides en BTT de l'estiu (Tiana-Turó de l'Home-Tiana, del 26 d'agost; Antenes de Montcada, de l' 11 de Setembre, curteta que a la tarda hi havia feina; Ermites, Antenes, Vallromanes, del 23-09) i altres a peu que no recordo en no haver-les penjat a cap fòrum.... és el que passa si no es fan còpies de seguretat més sovint i no es porta al dia el blog, que no és més que un recordatori del que hem i que dintre d'uns anys espero fer servir per explicar batalletes als néts, que segurament estaran per altres coses i no per escoltar-les o llegir-les, però això ja és un altre tema.
Per evitar que es repeteixi, hauré de fer més còpies i intentaré portar més al dia el blog, no pot ser que vagi amb tants mesos d'endarreriment. Espero tenir el temps que fa falta i penjar sortides amb més freqüència.

I aquesta és una de les més multitudinàries de Bttbadalona, al darrere de la del Turó de l'Home: la Badalona-Manresa. L'he pogut recuperar de Bttbadalona.com  , on hi ha milers de fotos i unes quantes cròniques. Aquesta és la meva:
Érem uns quants a la Plaça Roja:  alguns vells amics retrobats després de força temps, altres que ho seran,  d'amics,  i  els de sempre, alguns dels quals tot i que no podien venir van intentar acompanyar-nos tot el temps que van poder.
La sortida s’ho valia, crec que va agradar força a tothom. És una mica dura, amb  alguns corriols de pujada on un  pot intentar arribar al seu límit tècnic i físic (passaré per aquí?),   amb alguns tramets de baixada on no falten els salts i alguna pedreta, ideals pels “endurers”. Això salpebrat amb alguna pujada de les que es recorden i amanit amb l’esmorzar que va preparar la Margarida penso que va  anar molt bé. 
Vam tenir poques avaries, només tres punxades i  tot i alguna rascadeta i esburxancada una mica aparatoses, ningú es va fer mal.
El dia, tot i que una mica calorós,  també ens va acompanyar i ens va permetre gaudir del preciós paisatge de l’Obac i del Camí Ral. 
En fi, una de les bones sortides amb tots els ingredients del BTT: amistat, esforç, riures, salts, una mica de cansament...

Aquí vam fer la foto del grup a la Plaça Roja

Som molts, oi? Doncs a la font de Montcada encara en som més:
 

La primera part de recorregut  es fa per la llera del riu Ripoll, que anem travessant  més d’un cop, passant d’una banda a l’altra. Les garses i els ànecs van fent la seva, indiferents al nostre pas. Ho parlàvem amb en Sacarni, quin canvi hi ha hagut  aquests anys en aquests rius que abans eren clavegueres a cel obert . Aquí el tenim, acompanyat d'un noi desconegut que roba totes les fotos

Ara passem a l’altra banda, amb el Xavi_BM en primer terme

Al Manelvici no el coneixia, em va cridar l’atenció el mallot amb disseny del Petit Roc (Gran Roc diria jo) que portava. El món és un mocador, i l’anem teixint amb amistats comunes fins a fer una gran xarxa

A Sant Julià d’Altura ens aturem una mica, i mentre alguns s’ho passen pipa

en Xavi_BM aprofita per arreglar una punxada

i el Súper s’arrenca per sevillanes amb castanyoles i tot

El Tonio i els cunyats, a un euro darrere l'altre, van fent

Cinc grans amics, cinc monstres  no només del BTT, també  són impressionants com a persones

En Pineitor, que no tenia BP, va tenir el detall d’acompanyar-nos fins aquí i  el mateix  van fer els germans Silvester.  Moltes gràcies pel detall, nois.  Per cert, qui és el del costat del Pino, el que surt sempre a les fotos?

En Miki amb L’Edu i  en Manel,  dos dels nous amics que la bici ens ha donat

Aquí  tenim al Miki de cara, amb una ferida de guerra per una esburxancada amb una branca que va sagnar força i vam intentar curar amb la farmaciola que portava en Martin

Ja estem a la Casa Nova de l’Obac, i una altra vegada tenim foto d’aquest xicot que sempre es posa pel mig per sortir a les fotos.  Com es diu? A la Margarida li sembla que és el Manolito. Manolito? I aquest qui és? Va en BTT?

Aquest noi és un pou de sorpreses. Ahir, els que no hi éreu us en vau perdre una de bona: canta. Però no només ho fa amb una  veu torrencial  (i molt bonica per cert), sinó que també actua. No sé què em va dir cantant, però em va deixar amb la boca oberta amb  el final de la seva actuació... per uns moments em va semblar que era al Liceu, amb un divo al davant.
A la Casa Nova de l’Obac vam fer una mica de temps, ja que havíem de coordinar-nos amb el servei d’intendència. Ens va anar bé, ja que vam poder  beure un refresc, descansar una mica i fer-nos alguna foto

La Casa Nova és el punt més alt de la sortida, un cop allà baixem  fins la Casa de l’Obac Vell, on sortim una mica del track per fer uns quants metres de senderó

Ep, que falta la foto de l'omnipresent Manoleitor!  Imperdonable! La poso corrents, que sinó es podria posar a cantar cada dia

Aquí passem per la riera de  Rellinars, on hi baixava encara una mica d’aigua. Em vaig posar allí per si queia algú, però malauradament tots van passar sense mullar-se. En fi, mala sort, un altre dia serà







Després d’una bona baixada, arribem a Les Fonts de Rellinars, on la Margarida ens estava esperant amb el menjar a punt.  Ja força tips, ens vam fer la foto de grup de rigor

Us havia dit que en Manoleitor era un pou de sorpreses, oi?. Segons sembla, no només és un crack de la flaka, de la BTT, del judo, de la cuina, de la fotografia, del bel canto..... també balla dansa clàssica!. Aquí el tenim amb les malles fent alguns salts:

I, naturalment, tapant  la foto de les fonts

En Paco-Sonic, que no tenia BP’S per tot el dia,  ens va deixar a Rellinars;  l’amic dels cunyats , que no estava massa bé físicament, també ho va deixar en aquest punt. Gràcies per la companyia i per compartir aquesta sortida

El Camí Ral és molt maco, el paisatge també és preciós. Hi ha algun punt on s’ha de caminar, però penso que val la pena pagar aquest peatge. Aquí estem en un d’aquests punts, amb els companys a dalt de la pedra mirant el paisatge i als que pugem

En Domingo estrenava bici. On hi ha pedres, allà el trobareu saltant. Aquí està en la seva salsa baixant de la font de Sant Jaume de Vallhonesta

Un altre dels punts impossibles, ja amb una mica de calor

Després d’una bona baixada amanida amb algunes pedretes, arribem al Pont de Vilomara. En primer terme tenim al fotògraf oficial, en Jonathan,  i en Jordi Qui, que mai perden el somriure

Recordeu els dibuixos animats del Leonsio i el Tristón? Sí, aquella hiena que no reia mai, que sempre estava trista i pensant que tot aniria malament i que un dia va somriure una mica i es va queixar molt ja que “me duelen las quijadas de tanto reirme”. Si no la recordeu, fixeu-vos en el posat del Nor_bak,  és clavadet, clavadet al Tristón... no riu ni tenint al Klein al darrere

Passada la pujada del les pedres, que ahir vam fer amb un nou rècord de 7 minuts, i això que hi va haver alguna aglomeració, vam arribar al pont de pedra de les Arnaules, que alguns funambulistes es van atrevir a passar al damunt de la bici. Vist així en foto no sembla res, però els que no hi heu estat mai aneu-hi i veureu com n’és d’alt i la por que fa, almenys a mi me'n fa molta


En Keo el travessa a peu, no mira massa avall, no és el primer cop que hi és i  ja s’ho coneix

En Drope  i l’Exte sí que fan una ulladeta


Després d’una  pujada que es va fer notar força per la calor, i de planejar  una mica, passem per un tram impossible. Bé, no per a tothom

Corriolegem una mica, baixem a la carretera, passem per sobre del pont

Fem una foto de la Seu

I ja som a l’estació.
I conte contat, conte acabat,  fins al proper que espero sigui aviat.
Però abans d'acabar del tot, mireu quin postre que em vaig menjar i que la Margarida, d'haver tingut forn, us hauria volgut fer:

Per cert, què vol dir amb això de les joguines i les festes? No ho he acabat d'entendre massa.