BTT
S'han perdut unes quantes sortides en BTT de l'estiu (Tiana-Turó de l'Home-Tiana, del 26 d'agost; Antenes de Montcada, de l' 11 de Setembre, curteta que a la tarda hi havia feina; Ermites, Antenes, Vallromanes, del 23-09) i altres a peu que no recordo en no haver-les penjat a cap fòrum.... és el que passa si no es fan còpies de seguretat més sovint i no es porta al dia el blog, que no és més que un recordatori del que hem i que dintre d'uns anys espero fer servir per explicar batalletes als néts, que segurament estaran per altres coses i no per escoltar-les o llegir-les, però això ja és un altre tema.
Per evitar que es repeteixi, hauré de fer més còpies i intentaré portar més al dia el blog, no pot ser que vagi amb tants mesos d'endarreriment. Espero tenir el temps que fa falta i penjar sortides amb més freqüència.
I aquesta és una de les més multitudinàries de Bttbadalona, al darrere de la del Turó de l'Home: la Badalona-Manresa. L'he pogut recuperar de Bttbadalona.com , on hi ha milers de fotos i unes quantes cròniques. Aquesta és la meva:
Érem uns quants a la Plaça Roja: alguns vells amics retrobats després de força temps, altres que ho seran, d'amics, i els de sempre, alguns dels quals tot i que no podien venir van intentar acompanyar-nos tot el temps que van poder.
La sortida s’ho valia, crec que va agradar força a tothom. És una mica dura, amb alguns corriols de pujada on un pot intentar arribar al seu límit tècnic i físic (passaré per aquí?), amb alguns tramets de baixada on no falten els salts i alguna pedreta, ideals pels “endurers”. Això salpebrat amb alguna pujada de les que es recorden i amanit amb l’esmorzar que va preparar la Margarida penso que va anar molt bé.
Vam tenir poques avaries, només tres punxades i tot i alguna rascadeta i esburxancada una mica aparatoses, ningú es va fer mal.
El dia, tot i que una mica calorós, també ens va acompanyar i ens va permetre gaudir del preciós paisatge de l’Obac i del Camí Ral.
En fi, una de les bones sortides amb tots els ingredients del BTT: amistat, esforç, riures, salts, una mica de cansament...
Aquí vam fer la foto del grup a la Plaça Roja
Som molts, oi? Doncs a la font de Montcada encara en som més:
La primera part de recorregut es fa per la llera del riu Ripoll, que anem travessant més d’un cop, passant d’una banda a l’altra. Les garses i els ànecs van fent la seva, indiferents al nostre pas. Ho parlàvem amb en Sacarni, quin canvi hi ha hagut aquests anys en aquests rius que abans eren clavegueres a cel obert . Aquí el tenim, acompanyat d'un noi desconegut que roba totes les fotos
Ara passem a l’altra banda, amb el Xavi_BM en primer terme
Al Manelvici no el coneixia, em va cridar l’atenció el mallot amb disseny del Petit Roc (Gran Roc diria jo) que portava. El món és un mocador, i l’anem teixint amb amistats comunes fins a fer una gran xarxa
A Sant Julià d’Altura ens aturem una mica, i mentre alguns s’ho passen pipa
en Xavi_BM aprofita per arreglar una punxada
i el Súper s’arrenca per sevillanes amb castanyoles i tot
El Tonio i els cunyats, a un euro darrere l'altre, van fent
Cinc grans amics, cinc monstres no només del BTT, també són impressionants com a persones
En Pineitor, que no tenia BP, va tenir el detall d’acompanyar-nos fins aquí i el mateix van fer els germans Silvester. Moltes gràcies pel detall, nois. Per cert, qui és el del costat del Pino, el que surt sempre a les fotos?
En Miki amb L’Edu i en Manel, dos dels nous amics que la bici ens ha donat
Aquí tenim al Miki de cara, amb una ferida de guerra per una esburxancada amb una branca que va sagnar força i vam intentar curar amb la farmaciola que portava en Martin
Ja estem a la Casa Nova de l’Obac, i una altra vegada tenim foto d’aquest xicot que sempre es posa pel mig per sortir a les fotos. Com es diu? A la Margarida li sembla que és el Manolito. Manolito? I aquest qui és? Va en BTT?
Aquest noi és un pou de sorpreses. Ahir, els que no hi éreu us en vau perdre una de bona: canta. Però no només ho fa amb una veu torrencial (i molt bonica per cert), sinó que també actua. No sé què em va dir cantant, però em va deixar amb la boca oberta amb el final de la seva actuació... per uns moments em va semblar que era al Liceu, amb un divo al davant.
A la Casa Nova de l’Obac vam fer una mica de temps, ja que havíem de coordinar-nos amb el servei d’intendència. Ens va anar bé, ja que vam poder beure un refresc, descansar una mica i fer-nos alguna foto
La Casa Nova és el punt més alt de la sortida, un cop allà baixem fins la Casa de l’Obac Vell, on sortim una mica del track per fer uns quants metres de senderó
Ep, que falta la foto de l'omnipresent Manoleitor! Imperdonable! La poso corrents, que sinó es podria posar a cantar cada dia
Aquí passem per la riera de Rellinars, on hi baixava encara una mica d’aigua. Em vaig posar allí per si queia algú, però malauradament tots van passar sense mullar-se. En fi, mala sort, un altre dia serà
Després d’una bona baixada, arribem a Les Fonts de Rellinars, on la Margarida ens estava esperant amb el menjar a punt. Ja força tips, ens vam fer la foto de grup de rigor
Us havia dit que en Manoleitor era un pou de sorpreses, oi?. Segons sembla, no només és un crack de la flaka, de la BTT, del judo, de la cuina, de la fotografia, del bel canto..... també balla dansa clàssica!. Aquí el tenim amb les malles fent alguns salts:
I, naturalment, tapant la foto de les fonts
En Paco-Sonic, que no tenia BP’S per tot el dia, ens va deixar a Rellinars; l’amic dels cunyats , que no estava massa bé físicament, també ho va deixar en aquest punt. Gràcies per la companyia i per compartir aquesta sortida
El Camí Ral és molt maco, el paisatge també és preciós. Hi ha algun punt on s’ha de caminar, però penso que val la pena pagar aquest peatge. Aquí estem en un d’aquests punts, amb els companys a dalt de la pedra mirant el paisatge i als que pugem
En Domingo estrenava bici. On hi ha pedres, allà el trobareu saltant. Aquí està en la seva salsa baixant de la font de Sant Jaume de Vallhonesta
Un altre dels punts impossibles, ja amb una mica de calor
Després d’una bona baixada amanida amb algunes pedretes, arribem al Pont de Vilomara. En primer terme tenim al fotògraf oficial, en Jonathan, i en Jordi Qui, que mai perden el somriure
Recordeu els dibuixos animats del Leonsio i el Tristón? Sí, aquella hiena que no reia mai, que sempre estava trista i pensant que tot aniria malament i que un dia va somriure una mica i es va queixar molt ja que “me duelen las quijadas de tanto reirme”. Si no la recordeu, fixeu-vos en el posat del Nor_bak, és clavadet, clavadet al Tristón... no riu ni tenint al Klein al darrere
Passada la pujada del les pedres, que ahir vam fer amb un nou rècord de 7 minuts, i això que hi va haver alguna aglomeració, vam arribar al pont de pedra de les Arnaules, que alguns funambulistes es van atrevir a passar al damunt de la bici. Vist així en foto no sembla res, però els que no hi heu estat mai aneu-hi i veureu com n’és d’alt i la por que fa, almenys a mi me'n fa molta
En Keo el travessa a peu, no mira massa avall, no és el primer cop que hi és i ja s’ho coneix
En Drope i l’Exte sí que fan una ulladeta
Després d’una pujada que es va fer notar força per la calor, i de planejar una mica, passem per un tram impossible. Bé, no per a tothom
Corriolegem una mica, baixem a la carretera, passem per sobre del pont
Fem una foto de la Seu
I ja som a l’estació.
I conte contat, conte acabat, fins al proper que espero sigui aviat.
Però abans d'acabar del tot, mireu quin postre que em vaig menjar i que la Margarida, d'haver tingut forn, us hauria volgut fer:
Per cert, què vol dir amb això de les joguines i les festes? No ho he acabat d'entendre massa.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada