Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 16 de gener del 2013

El Meridià Verd (II) (14-07-2012)


El dia 7 de juliol vaig ser a Tarragona per fer la tercera edició de la VipExtrem, que organitza en Pep Cabestany, un amic de Btttarragona. Vaig arribar tard, i vaig sortir amb els que tancaven la sortida, entre els quals hi havia en Rochy, un altre gran amic, i en Jsuller, un altre conegut també de Btttarragona, uns 30 minuts després que comencés la pedalada  Em trobava molt bé, i de mica en mica vaig anar passant participants. Pujant La Bartra vaig patir una mica, però la última pujada la vaig fer molt bé de cames.

Això em va animar a fer el Meridià Verd la setmana següent, una ruta molt exigent de gairebé 175 km i més de 4000 m de desnivell positiu. Aquesta és la crònica que vaig penjar al wikiloc:

L'any passat vaig fer aquesta ruta amb dos amics de Bttbadalona i ho vaig passar molt malament a la pujada que va d'una mica més amunt de Vilalleons fins al Matagalls Xic. Els amics Pino i Manolito em van esperar, però al final se'ns va fer de nit i vam haver de fer la pujada de La Roca ja a les fosques... i sense llums.

 Aquest dissabte vaig provar de fer la ruta de nou, ara en solitari. No sóc gens organitzat, però aquest cop ho vaig intentar: m'havia imprès un paper amb el perfil de la ruta i hi havia anotat els temps de l'any passat. I com que portava llum, no tenia por per si se'm tornava a fer de nit. També vaig mirar de menjar millor i més sovint i d'estar ben hidratat tota l'estona, cosa que l'any passat no vaig cuidar gaire. A més, portava el track arreglat, sense els errors del de l'any passat que ens van fer perdre molt temps. Això i el fet de veure que anava bé de temps comparant amb l'any passat em va anar animant i em va ajudar a arribar relativament d'hora a casa, tenint en compte que vaig sortir molt tard de Ribes, gairebé a les 7 del matí.

Pels qui no conegueu la ruta, us en faré cinc -o més- cèntims. Es tracta de fer uns 175 km, més o menys, seguint pistes que vagin el més a prop possible de la línia del Meridià que va des de Dunkerque a la platja del Masnou, i que es coneix amb el nom de Meridià Verd. La sortida és a l'estació del tren de Ribes de Freser

des d'on es puja per carretera fins Bruguera


i es segueix, ara per pista cimentada fins al Coll de Jou.

Del Coll es baixa per la mateixa pista fins Sant Martí d'Ogassa.

A Ogassa sempre m'aturo a la Font del Miner, però avui no ho he fet, he carregat aigua a la Font de la Plaça Dolça, que és a l'inici de la Via Verda del Ferro i del Carbó per on passaré després. És un error, la Font del Miner, que està una mica més avall és molt més bona a part de ser més maca i val la pena baixar uns metres per veure-la. Si hi aneu, no us la deixeu perdre. Després de passar per la Via Verda del Ferro tiro en direcció a la Colònia Llaudet, on hi arribo després de travessar el riu Ter per un pont penjant que es va movent mentre hi caminem

Fins ara he fet molta pista cimentada i carretera, a partir d'aquí comença ja el BTT de veritat. Primer pujo per anar al Coll de l'Home Mort, després segueixo pujant fins la Collada de Sentigosa, segueixo pujant per trams de pista molt trencats però divertits i baixo fins Vallfogona de Ripollès,

A Vallfogona em menjo el primer mig entrepà del dia, que em farà falta per afrontar la dura pujada a la Creu de l'Espinal, on hi ha trams en els que s'ha de carretejar la bici a coll


Passada aquesta part difícil, baixo per una pista que primer està força malament però que millora després i em deixa a Vidrà, on m'acabo l'entrepà a l'ombra del roure monumental

Ara he de passar per un corriol molt bonic que va per sobre el riu Ges, molt bonic però amb força trams que s'han de fer a peu i es fan un pèl llargs

Baixo una mica i vaig creuant el riu fins que agafo una mica de carretera. De mica en mica em vaig atansant a la pujada definitiva

M'aturo a Roda, faig una foto de la casa on va viure en Martí Pol, em menjo un altre mig entrepà i agafo aigua

Passo per Tavèrnoles i per Sant Julià de Vilatorta, em queden pocs quilòmetres per arribar a Vilalleons, els faig per carretera però amb un fort vent de cara que m'entreté una mica



A Vilalleons m'aturo per omplir el Camel i el bidó i m'acabo l'entrepà, recordant que l'any passat no vaig menjar res de tant estregat com estava i de com ho vaig pagar a la pujada que m'espera. Vaig consultant el mapa i veig que em falta molt poc per trobar la tan temuda pista, com que em trobo molt bé de cames i de cap, penso que podré fer-la i no passo per la carretera sinó per una pista-corriol que va mig paralel·la a la carretera i que enllaça amb aquesta pista. Quan hi sóc, començo a fer-la i sé que, tot i la dificultat, enguany l'acabaré damunt la BTT. Només poso el peu a terra dos cops per culpa de relliscades de la roda del darrere, i arribo a dalt content però força cansat. Estic molt a la vora de la Font Pomereta, però com que porto aigua suficient, no m'hi atanso i passo pel corriol que surt a la dreta de la pista, que ben aviat es fa inciclable. Si no porteu aigua, aprofiteu, raja molt fresca i bona. Després d'una estona de caminar, arribo al punt més alt, a uns 1300 m 





A partir d'aquí ja gairebé tot es baixada, si exceptuem les petites pujades del Pla de la Calma, que semblen més del que realment són ja que els quilòmetres acumulats comencen a fer-se notar

Però quan s'arriba a la Casa Nova de Vallforners ve la gran baixada del dia: passem d'uns 1200 m als 350 de Cànoves sense gairebé adonar-nos-en. De Cànoves a La Roca també anem baixant pràcticament sempre, però quan som a La Roca ens toca la última pujada forta, la que ens portarà a la carena de la Serralada Litoral, que es fa una mica llarga però que amb paciència es deixa fer perfectament. Si no teniu aigua us podeu desviar una mica fins a la Font de la Mansa, que és a l'esquerra de la pista. I després de carenejar una estona, ja a les fosques, baixo per la pista de la Coma Clara d'Alella, i tiro pel Camí de Baix d'Alella fins a casa, a Tiana i ja ho he fet, ja m'he tret l'espina clavada l'any passat.

La ruta és al wikiloc


1 comentari:

Joan X ha dit...

Això es diu tirar pel dret :) Així, sense més, en una sola jornada... admirable i perquè no, envejable la forma física. Felicitats per asolir tan important fita.

Salutacions,

Joan X