Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 4 d’agost de 2010

TIANA - TARRAGONA

Btt



Ja feia dies que volia fer aquesta sortida, però per la malaltia del meu pare, ja solucionada afortunadament, no ho havia pogut fer. La feina i altres sortides l'anaven arraconant una mica. Dues setmanes abans de la ViPxtrem vaig tenir l'oportunitat de fer-la i, tot i la calor que sabia que passaria, no la vaig deixar passar.
L'Andrés m'havia explicat que la ruta era força pistera i no massa complicada i per això vaig decidir modificar-la una mica: en comptes de passar el riu per Santa Coloma, ho faria per Montcada, baixant per la trialera de Puig Castellar i per anar al GR-92 pujaria per les "esses" i la Vinya. Aquí estic ja al capdamunt de les "esses"


I ara sóc al Vigia Alfa del Turó d'en Galzeran, mirant casa meva


...i casa vostra


Segueixo avançant, el sol s'amaga rere un núvol i a la foto sembla que es faci de nit, però no, no es fa de nit encara, sinó malament rai


i l'ermita de Sant Onofre, amb el seu xiprer acollidor, rep el primer sol matiner


I com que la ruta havia de ser pistera, faig uns quants corriols, seguint el track del dia que ens va acompanyar en David per Collserola. M'ho passo molt bé, tot i que tinc un petit ensurt en una baixada on em dono un cop al maluc després d'una caiguda. Passat aquest llarg tram de corriols, veig el turó de Montcada des de la banda bonica


Segueixo caminant, sense aturar-me però sempre a ritme tranquil, ja que em queden molts quilòmetres. Baixant de Sant Pere Màrtir em despisto una mica i passo per una pista asfaltada propietat d'Aigües de Barcelona i plena de conills que em porta fins a una tanca i he de donar la volta i pujar tot el que havia baixat.

Per sobre de Sant Feliu uns monstres metàl·lics m'envolten


Seguint la Riera de la Salut baixo fins al riu Llobregat, que va molt ple després de les pluges abundoses dels últims dies


És molt bonic, i va molt bé que hi hagi tanta aigua, però això fa que no pugui travessar-lo per on ho vam fer quan al febrer vam anar a Sant Ramon i que ho hagi de fer uns quilòmetres més avall, al costat del camp de l'Espanyol, on hi ha una passera elevada.

Després de passar per Sant Boi, on agafo aigua en una font que gairebé no raja, pujo fins l'ermita de Sant Ramon, i al costat de la pista veig font d'aigua fresca i penso que no calia perdre tant de temps a la font urbana avariada. La pujada a l'ermita és dureta, però la faig molt bé tot i que ja porto uns quants quilòmetres


En un dels bancs del costat de l'ermita i a l'ombreta, em menjo un entrepà de tonyina boníssim. No m'entretinc gaire, ja que he de seguir el meu camí, que em portarà de baixada ara, cap a sant Climent.
Abans de continuar faig una foto de la marabunta humana que s'estén a la plana


Passat Sant Climent fa molta calor i veig que no estic massa bé. Em passen uns quants ciclistes, alguns d'ells no fan massa pinta de córrer gaire i segurament no m'haurien d'avançar, però no puc anar més ràpid del que vaig. Intento no preocupar-me, però no ho aconsegueixo i les pujades de la Serra de la Roca em semblen molt dures. Faig fotos del Castell d'Eramprunyà


i de l'ermita de Sant Ramon des de l'altra banda


Quan enllaço amb la carretera que puja cap a Begues ja fa temps que estic esborronat, tot i la calor que fa. No ho entenc massa, ja que l'entrepà ja ha d'estar digerit i assimilat, però em falta combustible. Com que no em queda gaire per pujar a Begues, decideixo menjar una barreta quan hi arribi. Em costa molt, fins i tot m'he d'aturar a mitja pujada. Quan sóc a la benzinera omplo el bidó d'aigua i estic a punt d'abandonar. Em menjo una barreta i provo de seguir endavant tot i que sense gaire convenciment.

Apareixen els primers margallons, la pista ja fa estona que s'ha transformat en un corriol força pedregós en alguns trams




Sembla que la barreta m'ha refet una mica i tot i que encara no estic bé del tot, segueixo endavant amb un Sol radiant que no em deixa mai sol. Passo per llocs coneguts en la Trans-Garraf


i esmorzo a l'Arboçar de Dalt, al mateix lloc on ho vam fer en la Trans-Garraf tot i que ara està ple del que resta dels petards de Sant Joan. Ara em menjo un entrepà de cacau d'Intermón, que m'ha de donar l'energia que em fa molta falta.
Després del dinar segueixo endavant i, entre vinyes, arribo a una cruïlla amb molta visibilitat on dos nois de 21 anys, i segurament les seves mares també, hi van trobar la mort


La ruta em porta al costat de Sant Martí d'Olèrdola i del seu Castell, pel Fondo de la Vall. Em ve al cap la música de la pel·lícula "The Big Country", que és la que encapçala aquesta crònica. I així, cantant, se me'n van totes les cabòries del cap mentre segueixo pedalant


M'aturo en ple Fondo per fer una foto d'aquesta cabana de pedra seca que ara està al mig del bosc, oblidat de fa molt el temps en què tot estava conreat per poder sobreviure


Deixo el Fondo i pujo una mica, per veure un paisatge espectacular i per on em portarà la bona pista que ara estic seguint


I em porta al pantà de Foix, on no havia estat mai, i que fa goig ja que està ben ple. Fins i tot hi ha ocells aquàtics esperant el seu berenar


Hi ha tanta aigua que vessa pel lateral, i això que estem a final de juny


El track que segueixo voreja una bona estona el pantà per un corriol força divertit i amb algunes pedres que m'agrada força de fer. L'aigua fa de mirall i m'he d'aturar per mirar-la una estoneta


Passo per un tram de GR força maco però que em cansa força ja que hi ha moltes pedres, tant a la vora com al mateix camí


Amb les pedres que van sobrar després de fer les parets, els pagesos es van fer cabanes també de pedra seca. Mentre les miro, me'n recordo del Pare Vellet de Viladomiu Nou, que segons expliquen els meus pares era un dels últims que encara en sabien fer quan jo era petit fa gairebé 50 anys


Arribo per Albinyana, on cap de les fonts raja, però vaig tirant de la de la motxilla que ja està força calenta després d'un dia com el d'avui, sense cap núvol i amb molt pocs trams d'ombra. A Salomó, al costat de l'església sí que en trobo, tot i que raja força calenta i no es massa bona. Però com que em fa falta, l'agraeixo d'allò més


Ja ben hidratat, tot i que encara una mica calent, segueixo pedalant fins on em porta el vent, i el vent em porta al Pantà de Gaià, que està força buit


Uns cavalls em miren amb atenció quan passo pel seu costat


Em veuen cansat i acalorat, després de tants quilòmetres i de tantes pedres. Potser sí que en la ruta hi ha molta pista, però també hi ha molts trams de corriol trencat, amb moltes pedres, i tant de pujada com de baixada, de manera que no et pots distreure gens ja que sinó vas per terra.
El track no m'acaba de portar mai a Tarragona tot i que a la pista trobo molts cartells que m'ho indiquen, però no hi tiro per no perdre'm i vaig seguint pacientment el que em diu el GPS: tard o d'hora hi arribaré, vaig pensant. I hi arribo després de 15 hores:


i ja només em queda agafar el tren, que passa en pocs minuts i gairebé el perdo, i que, ben apretadet amb tanta gent com hi va, em porta fins a casa.

2 comentaris:

rapyd74 ha dit...

pedazo de ruta amigo!!! ...y pensar que cuando empece te podia seguir la rueda! ahora no podria ni seguirte de lejos, jejeje!!
un abrazo.

Margarida i Pere ha dit...

Rapyd, només cal que siguis constant i que surtis una miqueta cada dia. No cal que sigui molt, potser amb una horeta curta en tindries prou i veuries com no només em pots seguir sinó avançar.
No és tan complicat, amb una mica de "coco" i anar-te adaptant al que et va venint n'hi ha prou.
Records a la Bea i al nen/a.