Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 8 d’abril de 2010

TIANA-GIRONA

Btt




És Dissabte Sant. Surto de casa a les 7:04 i la lluna amarada de Sol m'indica el bon camí



Aquest camí és el Camí de Baix d'Alella, el que la gent confon amb el Camí del Mig, i que em porta, amb l'autopista a una banda i conills que salten per les vinyes a l'altra, fins Alella, on trobo la Creu de Terme encara mig a les fosques i amb uns núvols a la muntanya que m'acompanyaran moltes hores


L'església d'Alella es comença a preparar per la joia de la Resurrecció


Aquests cirerers també tornen a la vida després de l'hivern, tot i que el que abans era un camp ara és un barranc ple d'alzines, canyes i bardissa


Al Mirador de Premià és pot veure la boira que embolcalla i refreda la plana


Just quan passo pel Dolmen surt un raig de sol enmig d'un petit estrip dels núvols i m'apresso per fer la foto


Per anar a Tordera faig servir el track que va penjar en Dojavi, un company de Bttbadalona, l'altre dia, quan hi va anar amb en Carsabi i l'Andrés, dos altres bttbadalonins. Curiosament passa per on vam baixar en Raúl, un quart bttbadaloní, i jo dissabte passat resseguint la "variant Bttmania" El Corredor-Dosrius. ¿Raúl, te'n recordes d'aquesta caseta, on algun dia potser haurem d'anar a dormir quan arribem a les tantes a casa després d'una de les nostres sortides i trobem el pany canviat?


A la Creu de Can Bruguera un monstre de ferro i una fina màquina de precisió que cada dia em va millor, tot i que sembla que el seu sistema FSR no és massa bo



Tot i que el nom de la font em faci dubtar una mica, em sembla que de moment no hi estic


És la font la que està en un mal pas, de fet està totalment tapada i sense aigua


Però per mals passos aquest


De mal pas en mal pas, pujo fins la Creu de Rupit, on vam fer un feliç i recordat esmorzar el dia de la Montalbike-Badalona


Cada vegada hi ha més boira i fa més fred


El fet de passar per l'obaga del Montnegre no m'ajuda gaire, potser per això m'atanso a Sant Martí


Mentre esmorzo en un dels bancs de la rectoria en aquest petit oasi de pau que és Sant Martí penso en la sort que tinc de poder-hi ser i faig una foto del Sant



Segueixo endavant i en una cruïlla em vull equivocar, ja que la pista em portarà a Santa Maria del Montnegre i no hi he anat mai, però després d'una estona de pujar i pensar en els quilòmetres que encara em falten, giro i torno al bon camí, que és el que em porta a la Font de la Brinxa, d'aigua fresca i bona, que em dóna tot el que desitjo en aquell moment


Quan arribo al Coll de Can Benet sé que em queda poc per arribar a Tordera i com que encara és d'hora començo a pensar que podré seguir fins a Girona


En l'anada fins Hortsavinyà un vent molt fred carregat de boira em fa passar la mica d'escalfor que havia aconseguit a la pujada


No podia faltar la foto de la mini-ermita de la Mare de Déu de l'Erola


Mentre baixo i planejo cap a Tordera se'n van els núvols baixos i surt tímidament el Sol


I ja he arribat a Tordera

Em trobo bé, és força d'hora i decideixo seguir fins a Girona. Ara he de trobar el track que m'havia baixat del Wikiloc i que m'hi ha de portar. No em costa gaire, només he de travessar el pont del riu, ja que la ruta comença al costat de l'estació del tren.
Quan em vaig baixar aquest track vaig trobar que hi havia un error i que estava editat, això em feia desconfiar-ne una mica però en ruta de seguida veig que és molt bo i el puc seguir perfectament.
Vaig a bon ritme, per bona pista i empès pel vent fresc que no em deixarà fins a l'arribada a Girona. Passo per un tram una mica malmès, amb roderes enormes de tractor, una mica inhòspit, i em trobo una finca plena de cavalls que tot i esporuguir-se primer desprès em vénen a veure encuriosits


Després de veure éssers vius em toca veure pedres: el Castell de Torcafelló


i uns cables d'Endesa pel davant de la Torre Marata


Arribo a l'espai protegit de Sils, que em recorda força els canals d'Holanda, salvant les distàncies és clar


El sol i els xops aviat la xuclaran de valent, de moment l'aigua guanya la partida


La ruta dóna una volta a l'estany de Sils que tot i els passats esforços per dessecar-lo encara es manté ben viu


Amb tanta aigua a tot arreu arribo amb el bidó buit (tot i que amb reserves al Camel) a Caldes de Malavella. Al davant de l'Ajuntament veig una font i m'hi atanso esperant que l'aigua surti freda i sense gas


Seguint la meva particular processó de Setmana Santa una mica laica, em trobo amb l'església de Sant Andreu Salou


La pista em porta a la Via Verda, a l'alçada de Cassà. Seguint l'antiga via arribo a Llambilles, on al davant de l'estació hi ha un petit parterre que em fa gràcia


No m'aturo, tot i els bancs ben condicionats i arreglats que hi ha al darrere de l'estació i segueixo fins la propera, la de Quart, que té una màquina de tren i tot


Segueixo pedalant, pensant quant de bé m'aniria una bici de 29'' en aquest terreny on agafo puntes de més de 40 km/h, i ràpidament sóc a Girona, on l'estació és molt moderna però els trens són més vells que jo. Com que en passen tants, un cada hora, tenen només tres vagons de mida mini i ens hi hem d'entaforar com podem una munió de personal i de ciclistes... però això no ho acabo d'explicar, que no vull tenir mal record d'aquesta magnífica sortida


Aquest és el perfil


La sortida és al wikiloc.