Aquesta sortida organitzada pel Bttbadalona és ja una clàssica. Any rere any ens posem en marxa des de Badalona per intentar arribar al cim del Turó de l'Home, sense trepitjar pràcticament l'asfalt. Si l'any passat ja hi va haver una nombrosa participació, enguany ha estat més gran que mai: hem arribat a ser 50!
Aquesta és la crònica, feta des de la rereguarda, que vaig escriure ahir al fòrum de www.bttbadalona.com:
Un any més hem fet el cim!
Ens trobem a la plaça de Lloreda puntualment (tret d'algú a qui se li han enganxat els llençols i s'ha oblidat de les brides... ja t'has llevat, Digi?)
En Diesel, a qui l'any passat vam trobar tant a faltar
Som tants que no cabem al pati del Seminari
Pugem als 9 Pins
En Xavi5 tenia dubtes, ja que no ha pogut entrenar-se massa aquest estiu, però finalment ha fet el seu primer Turó de l'Home
Enguany hi ha hagut moltes punxades
En Gordi65, encara no recuperat del tot del seu refredat, enregistrant-nos amb la seva Oregon
En Joype baixant la trialera que ens porta a la pista de la pedrera
Dóna bo veure un grup tan gran, ni que sigui des del darrera
Més punxades
En Guillermo i en Nor_bak han pujat per primer cop; en Sonic ja en porta unes quantes
M'agrada molt aquest petit detall de la Giant d'un gegant de la BTT, en Josep
Ja som a Can Bordoi, on en silvesterbike em fa adonar del senyal. Podíem quedar-nos al Mas o pegar-nos una Pallissa (amb majúscula) i, naturalment, hem optat per la Pallissa
Aquí ja som al Santuari del Corredor
En Surfer s'ha assegut a la seva cadira de sempre. És el que té arribar sempre al davant
En Jordi, pensant en la tàctica a seguir
En Josep amb en Paco, un altre gegant
La Noe aquest any ha sortit de Badalona
Ens fem la foto de grup
Correu, que no sortiu
Segueixen les punxades
En un tram molt bonic abans de baixar cap a Santa Maria de Palautordera
Seguim atansant-nos al nostre objectiu
que té aquest barret de núvols
En Lluís últimament ha pujat al Mulhacén, al Veleta, al Moncayo, al Turó de l'Home... no esta gens malament.
I ja som a Mosqueroles. En silvesterjm ha patit molt avui ja que no es trobava bé, i finalment no ha pogut arribar al cim
En Gordi s'ha quedat una mica més amunt, només a quatre kilòmetres del cim, llàstima de refredat; en Mak sí que ha pogut fer el seu primer Turó
En Dojavi, amb molt bona cara després de no dormir en tota la nit
En Miki i en Pere García, sempre de bon humor
Hem tornat a tenir la sort de compartir ruta amb els Llorones
i amb en Xintu, encara en procés de recuperació física després del seu accident a l'estiu
i amb moltes cares noves, que esperem tornar a veure ben aviat
A alguns els tinc una mica més vistos
Les bicis amb el nom dels participants. Aquesta feinada l'hem d'agrair a en Lluís i en Digi, amb la col·laboració de l'Andrés i el Guillermo
M'ha costat aguantar-me el riure per fer-li la foto; podríem dir que estava molt mono
Però aviat deixem el riure per tornar a patir la pujada. Aquí estem en un dels trams més inclinats
I ja som a l'estany d'en Viada, on ens hem aturat una mica per fer una barreta. En Saki ha arribat també per primer cop al cim del Turó
En Mak fent l'últim esforç
En Keoki també ha pujat per primer cop al Turó
En Paco ens ha ajudat amb el seu bon humor en els moments més durs de la pujada
Després d'uns quants anys sense veure-les, aquest any hem tornat a trobar les vaquetes
I ja som a dalt. En Guillermo ha tornat a pujar a dalt per fer-nos companyia
En Sacarni no ens ha pogut acompanyar després de la seva caiguda de fa uns dies, però l'hem tingut molt present
Fins i tot el cel ens ha acompanyat
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
