Tiana-Tibidabo-Tiana (11-08-2012)

Caminada

Una ruta més salvada gràcies al wikiloc. Això és, més o menys, el que hi vaig penjar i he pogut recuperar

Es tractava d'arribar al Tibidabo i, si els peus una mica escaldats m'ho permetien, intentar tornar a casa també a peu, per això a l'anada vaig passar pel lateral de la B-20 i vaig pujar al GR 92 per Canyet, on l'aigua que es filtra de la canonada del Ter encara segueix baixant, tot i que ara ja no se'n parla

Aquí va morir un noi, en David. Baixava en bicicleta i hi va deixar la vida. L'espai està sempre ben cuidat, en David encara viu en el record dels que l'estimaven

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, encara adormit

El Turó de Montcada, amb el forat de la pedrera després de l'acció depredadora de l'home. Al fons, Montserrat, el proper objectiu

 Per arribar a Montcada i Reixac tenia clar que passaria pel GR, però després no ho tenia massa decidit, podia seguir algun dels camins que fem habitualment en BTT o bé anar improvisant, i això vaig anar fent, seguint molts trams de GR, alguns dels quals no havia fet mai en BTT, com aquest -molt maco per cert- que passa per sobre de Santa Maria de Montcada, amb font i tot

El Velòdrom d'Horta, que sembla força infrautilitzat, vist des de la Carretera de les Aigües

Un dels trams, també molt bonic, que no havia fet mai en BTT ja que està prohibit, em porta al Turó de Magarola, on hi ha un mirador de Barcelona

Pujant per llocs no massa transitats  -tenint en compte que sóc a Collserola-, em vaig trobar algun niu  parat a tocar del camí . Potser hauria estat millor posar-los en un lloc una mica més tranquil

Ja era ben a prop del cim

Però hi vaig pujar pel darrere, arribant primer a la Torre de Comunicacions de Collserola

Unes pujades més i vaig ser als peus del Templo Expiatorio de España  o del Sagrat Cor

Com que em trobava molt bé, no se m'havien escaldat els peus, i havia anat força ràpid, vaig decidir tornar també a peu. Vaig seguir fent el mateix, una mica d'improvisació i una mica de "seny". Hi va haver encerts i algun error, com el del Bosc de Canaletes, on em vaig trobar una mica perdut i em va costar una mica trobar el bon camí, ho veureu en una marrada del track i el waypoint "Esquerra".

Aquesta és la font de Can Ribas, en un dels encerts corriolers i solitaris del trajecte

Em vaig desviar una mica de la pista principal per anar a l'ermita de Sant Adjutori

i al forn ibèric o romà del costat

Tornant a la pista principal, vaig passar per Can Borrell

i per l'àrea de lleure de Can Coll, plena com sempre de gent disposada a beure, menjar i passar el matí en família o amb els amics. No m'agraden gaire les aglomeracions i hi vaig passar rabent. Abans, però, vaig intentar fotografiar la pau de la bassa

Aquí, després d'alguna marrada, era al Puig de la Guàrdia

També vaig passar per primer cop per la passarel·la nova que ens permet salvar l'autopista i connectar amb Santa Maria de Montcada, que era la nostra antiga via d'accés a Collserola en BTT abans de fer el carril elevat a l'autopista.

Després d'un curt descans al lateral del riu, vaig decidir pujar al Puig Castellar pel corriol alternatiu al GR (per on havia baixat en començar la caminada),  i que em sembla molt més maco que el GR

I ja que era al costat de l'ermita de Sant Climent i els xiprers em convidaven, vaig pujar-hi

No hi havia ningú, cosa estranya, i vaig poder fer la foto de l'ermita amb una relativa tranquil·litat

 La baixada a Sant Jeroni la vaig fer tallant pels corriolets del GR. La font restaurada no m'agrada tant com la vella, però raja, que ja és molt

 Com que estava molt bé de cames i els talons no es queixaven massa, vaig pujar per la pista del Tanatori/Mas Ram, baixant per la Cartoixa i Can Sent Romà i fent cap a casa pel darrere de l'església de Tiana

La ruta és al wikiloc.