2024-07-21 Vallromanes, Cabrils, Teià. Jugant amb la pluja

Avui volia fer carretera, però com que corria força vent, he decidit passar-me a la btt. Hauria fet els corriols de Tiana per pujar a 9 Pins, però abans d'arribar a la Casa Alta s'ha posat a ploure i això m'ha fet canviar el pla

A l'estiu una mica de pluja s'agraeix, però camí de la Virreina m'he hagut d'aturar per posar-me l'impermeable perquè queia un bon xàfec

L'aigua no entén de carreteres artificials i se les fa seves 

Acabat el camí del Mig, l'aigua encara segueix baixant amb força

Pujo a la pista carenera per la pista de la Riera de la Coma Clara, que baixa menys del que es podia esperar

Com que segueix plovent, m'oblido dels corriols i tiro cap a Vallromanes per la pista dels 4x4. M'aturo per fer la foto d'aquest rellotge, relíquia d'un temps en el qual els minuts exactes no eren importants

Quan arribo a la riera de Vallromanes torna a ploure força i decideixo pujar per on havia baixat. A la pista de la cornisa, veient que al pla està una mica menys tapat que a muntanya, decideixo tirar avall per la pista de Can Raspall

La pista baixa força, fins arribar a un altre vestigi de temps passats, de quan l'amor i també la mort s'explicaven per carta

Arribat aquí, Cabrils, torno a pujar per on acabo de baixar. La pujada m'havia semblat pitjor quan estava baixant, m'he trobat molt bé fent-la. Per això quan he arribat al Coll de Clau, he decidit tornar a baixar però ara per la pista del costat. Aquí la pluja m'ha tornat a trobar de valent, però he seguit fent via, baixant fins que la pista s'ha ajuntat amb l'anterior, punt en el qual he girat per pujar-la.  M'ha costat força, en un punt he hagut de posar el peu a terra i tot, però amb paciència tot és possible i he arribat novament a la pista de la Cornisa. 

Aquí està molt tapat, segueix plovent

Com que a la plana està una mica més clar

decideixo baixar a Teià, sempre per pista. Després d'una estona la pista es transforma en carrer, segueixo baixant fins que arribo a una rotonda en el carrer Montseny, on giro cua una mica tip d'asfalt. Mentre pujo, el sol surt tímidament, com aquests amfibis que salten al meu pas

Ja soc un altre cop a la pista de la cornisa, ara ja toca retirada i la faig via 9 Pins i Seminari. Baixo per la carretera, amb tantes aturades de posar i treure l'impermeable se m'ha fet una mica tard. Arribo força cansat i bastant moll, però un cop més, molt content 

El track és a l'Strava

2010-02-13 Badalona-Ermita de Sant Ramon-Badalona

Fa uns dies vaig veure a la revista Probike que aquest any es tornava a fer la "Transcat" i vaig pensar que seria una bona manera de celebrar els 50 anys que faré el dia 6 de juny, si Déu vol.
En vaig parlar amb companys de Bttbadalona, Bttmania i Bttbellvitge i alguns es van animar.
En Carlos, que l'any passat ve preparar molt bé la Quebrantahuesos, va planejar un petit mètode d'entrenament que consisteix en fer força quilòmetres per anar agafant fons.
I la primera d'aquestes sortides una mica llargues la vam fer el dissabte passat, anant de Badalona a Sant Climent del Llobregat i tornant pel mateix camí.


Aquest és en Nor_bak, ben abrigat ja que el dia va ser molt fred


D'en Carlos i Dojavi, els altres integrants de la sortida, no tinc massa material, ja que sempre anaven pel davant. Després de veure'ls en aquesta sortida, va quedar clar que ells sí que podran fer la Transcat



A estones va caure una mica d'aiguaneu. El Sol gairebé no es va deixar veure, només va il·luminar una mica el mar uns instants quan ja érem on s'acaba la carretera de les Aigües



En Raúl, en una aturada quan més fred feia, intentava escalfar-se una mica obrint els cordons per veure si millorava la circulació i es podia sentir una mica els dits



En Carlos ha deixat de fumar fa uns mesos. Aquesta bona decisió per a la seva salud ja es comença a notar: ara corre molt més. Aquell 5-10% d'hemoglobina que tenia lligada al CO procedent del tabac ara ja està transportant oxigen a les cèl·lules i el seu rendiment és molt millor



Aquí ens queia neu granulada, que a la foto no es veu. Estem decidint si passem per dalt o per baix i guanya l'opció baixada per un ajustadíssim 4 a 0



Ja veiem, a l'altra banda del Llobregat, l'ermita de Sant Ramon on ens aturarem per esmorzar. És curiós, no hi havia anat mai i en poc temps hi he anat dos cops: fa unes setmanes ens hi va portar el Pare Salvador, un claretià que fa uns anys ens va marcar -per a bé- en el seu pas per Montgat i que ara és a la Parròquia de la Cooperativa de Sant Boi i que vam anar a visitar amb uns amics.



Encara triguem una mica per arribar a Sant Boi, ja que anem baixant una estona riu avall fins a trobar el pas que ens permeti creuar-lo. Un cop ho fem, hem de tornar amunt





Tenia una mica de por que no ens tanquessin, ja que fer una sortida així en un dia com el del dissabte no és massa normal, però finalment ens van deixat passar; es veu que avui dia hi ha molta gent que encara està pitjor que nosaltres i no ens van fer cas



Ja estem arribant a dalt de l'ermita. Vull fer una foto a aquesta cabana de pedra seca, però trigo molt a obrir la màquina (amb els guants gruixuts costa força) i només es veu el lateral, un altre dia hi tornarem per fer la foto de la part del davant


I ja hi sóc. En Dojavi i en Carsabi han pujat molt ràpid i ja fa temps que ens esperen



En Raúl s'amaga darrere del Nissan i gairebé no puc fotografiar-lo fins al final



Ens aturem una mica per menjar-nos l'entrepà i, després d'un cafè al que ens convida en Carlos i que ens va molt bé, ens fem la foto oficial. Tot i el cafè calent, estem una mica arrupidets



Ens queda una ràpida baixada amb una petita trialera cap a Sant Climent del Llobregat, on com sempre hi fa molt fred


De Sant Climent tornem per carretera fins a Sant Boi i ja només ens queda desfer el camí


Aquí estem a l'acabament d'un dels pocs trams de pedres de la sortida


Uau, sembla que ha agradat


La tornada ha estat per on havíem baixat, amb un corriol "nenaza-gay", com diu el Norbert, que ens ha deixat cansats, però satisfets. Després hem agafat la carretera de les Aigües, el camí de la Gossera Municipal i hem baixat per la pista habitual cap a Sant Llàtzer i la plaça Karl Marx.
Aquesta foto resumeix una mica com va en Dojavi: com una moto, a les pujades i a les baixades



De Karl Marx hem anat al Carrefour via Santa Coloma i finalment ens han sortit 100 km. Aquest és el perfil, amb una mica més de distància ja que de casa a Badalona hi ha uns 5 km.

Corriols per Castellterçol, la Silvestrada 2012 (29-12-2012)

BTT

Aquesta és la Silvestrada, sortida que l'amic Lluís, àlies Silvesterbike, ens proposa de fer l'últim cap de setmana de l'any. Sempre busca un trajecte apte per a tots els del grup que s'acaba  amb un bon dinar. Aquesta és la crònica que vaig posar a Bttbadalona:

Sortim de Castellterçol amb força fred, la boira gebradora ha fet de les seves, però farà sol i molt bon dia. Avui és un dia de retrobaments, després de temps de no veure'ns, tornem a coincidir

El primer corriol del dia ens porta a les coves del Toll

Els dos llorones, Sergi i Juanma, a l'entrada de la Cova Morta

 

Manolito i Monti estrenen apartament

Tino Casal, Silvester i Xavi també ho fan

No només canta, també porta la bici dels paralítics

Que no ho són tant

Des de Sant Cugat de Gavadons l'Alfons ens explica on és el  Morro del Quer

Hi ha poca neu

La Muntanya Màgica, vista en un reagrupament

Un petit saltet, aprofitem per fer broma

A l'estiu ens hi banyarem

Moià és molt maco, m'ha agradat. Només hi havia passat un cop, ja fa anys, per carretera anant a Castellcir (tenim una sortida pendent per allí al Castell de la Popa) i no m'ho pensava pas

Un altre reagrupament

Perdoneu-lo, està molt estressat, la feina que té és molt dura i així està

Un dels pocs salts del dia

Aquest és un corriol en pujada dels que et fan entrar l'aire fresc i pur fins a l'últim racó dels alvèols 

Arriba la baixada. En Xavi, desmelenat, baixa com una locomotora; els altres una mica més tranquils

I al dinar ens ho hem passat molt bé, tot i que al restaurant segurament no hi tornarem

Alegres campanes de Nadal dringaven al nostres mòbils

Bon ambient tot i que el menjar es feia esperar

 Parlament de la Mamma i brindis

El màgic Joan ens ha fet uns números

 Fins i tot ha desaparegut, veieu com comença a difuminar-se

Manoleitor és un pou de sorpreses. Fins ara sabia que pintava, feia fotos, cuinava, era judoka..... el que no sabia és que també és capaç de fer màgia 

Finalment en Joan ha recitat un poema d'en Miquel Martí Pol dedicat al Gordi. Ho ha fet des del cor i tan bé que ens ha emocionat a tots

En fi, ja estic esperant la Silvestrada 2013. Gràcies a tots i Bon Any Nou!

El track és al wiki, penjat per l'usuari fliki:

Powered by Wikiloc