Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 29 de gener del 2013

Al límit. Tiana-Santuari del Corredor-Tiana (29-07-2012)

Caminada

Ahir vaig sortir a caminar, no massa d'hora. Volia fer una tiradeta llarga, més o menys fins Sant Bartomeu. Sortint de la Plaça de l'Ajuntament de Tiana

vaig tirar cap Alella pel Camí del Mig. Per pujar a la cornisa vaig passar pel corriol de l'Andrés, després vaig anar a veure com estaven els extraterrestres

i per la trialera brutal, el GR-92, vaig pujar fins Sant Mateu, on vaig omplir d'aigua

Després de passar pel Vietnam per evitar una mica el sol, vaig veure el Castell de Burriac

mentre anava pujant cap al Dolmen de la Roca d'en Toni



i les sepultures medievals, que semblen més malmeses que en altre temps

A Sant Bartomeu vaig mirar per si veia la senyora Montserrat, però no ho vaig fer fins que ja havia passat de llarg, estava al darrere de l'ermita



Em trobava bé i vaig decidir seguir endavant, a veure si arribava a Can Bordoi, passant per on ho fèiem abans quan anàvem al Turó, pel corriol de la dreta de la pista polsegosa, per Parpers, per la urbanització Sant Carles,  per la pista amunt, amunt i baixada per la trialera de les arrels

Quan era a Can Bordoi menjant-me un entrepà, vaig pensar que em faltava molt poc per arribar al Santuari del Corredor i, tot i que ja estava una mica cansat, vaig tirar amunt. Fins ara havia anat una mica lent, la calor era forta i això no ajuda massa. Mentre pujava es va girar una mica de vent fresquet,  em vaig animar i vaig accelerar força.
A Can Bosc els polls i les gallines marxaven mentre el gall es deixava veure una mica més

Ja a l'àrea de lleure el cel estava tapat, i això em va permetre anar encara millor. Per cert, no hi havia gairebé ningú, es veu que tothom era a la platja o de vacances a llocs més llunyans. Vaig seguir pujant tan bé que se'm va fer curt, en molt poca estona ja era al Santuari. Els xiprers, com sempre, em van donar la benvinguda, no hi havia ningú ja que és tancat per vacances.

Ara que era aquí a dalt podia baixar fins Vallgorguina i anar al tren a Sant Celoni, que hauria estat el més lògic i normal de fer, o tornar cap a casa. Naturalment, vaig tornar cap a casa desfent el camí d'anada amb algunes petites variacions.

A Can Bordoi em trobava molt bé, la pujada cap a Sant Carles se'm va fer una mica avorrida, em va entristir una mica la creu plena de flors

i a Parpers em vaig sentir millor veient la placa que recorda a tots els morts de la guerra civil. Sabrem perdonar ara i guanyarem la pau?

A partir de Sant Bartomeu ja estava força cansat. A les pujades encara anava fent, però a les baixades em feien mal les cuixes i anava més lent. Passat Sant Mateu anava una mica per inèrcia, a la font del Botxer, preciosa amb aquella llum 

m'hauria quedat assegut mirant com els núvols anaven jugant amb el Sol i esperant la nit, però havia de seguir endavant.

Per baixar a Alella vaig triar la pista de la Coma Clara, que vaig anar retallant pels corriols que no faig quan anem en BTT. Les cames cada cop em feien més mal, els talons em coïen pel fregament de tantes hores, però no hi havia més remei que seguir caminant. Quan arribava a Alella se'm va fer de nit i el Camí del Mig el vaig fer amb la llum de la lluna de companya.  Quan arribava a casa era al límit, mai m'havia cansat tant i mira que m'he cansat vegades.

La sortida és al wikiloc


dimecres, 23 de gener del 2013

Badalona-Vallromanes-Sant Mateu (28-07-2012)

Btt

Després d'algunes sortides molt llarges, ens venia de gust fer-ne una de relaxada i tranquil·la, amb temps per parlar i rodar per algun corriolet de la zona. A la Plaça de Badalona ens vam posar en marxa només tres bikers, tres amics, Sonic, Pino i jo mateix. En total vam fer uns 40 km, amb algun corriol no massa difícil tècnicament per la zona de Vallromanes.
Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona:


Doncs aquí tenim al Pineitor Finisher


I al retrobat Sonic


Aquí m'està imposant les mans


I li estic jurant fidelitat eterna


A Garmin ja han tret un nou GPS amb el seu nom


Aquí tenim a la criatura, pujant cap a Sant Mateu


Nova sessió de fotos i signatura d'autògrafs a l'ermita,





No en sé els motius, però a nosaltres no ens han demanat cap autògraf. Quina injustícia!

 
A la font de Sant Mateu


Als extraterrestres


Baixant cap al corriol de l'Andrés ens hem trobat amb en Ramon, un biker del Masnou que ens segueix al fòrum  (està a l'última, es veu que hi entra sovint) i que segurament es deixarà veure més d'un dia que fem alguna sortida "especial". Allà també ens hem trobat al Brian (Kizer 57 al fòrum Btter@s), que havia punxat feia uns minuts. I més endavant, al Camí de Baix d'Alella, l'hem tornat a trovar: havia tornat a punxar, ara per un clau d'uns quants centímetres.
Aquí tenim el servei de manteniment i reparació en acció, en foto dedicada a la Marga


I ja no hem fet gran cosa més, a part de parlar una miqueta, que no ho havíem fet en tota la sortida.... 


No hi ha track al  wikiloc com de costum: se'm va espatllar el disc dur i no tenia còpia de seguretat. N'he perdut més d'un.

dimecres, 16 de gener del 2013

El Meridià Verd (II) (14-07-2012)


El dia 7 de juliol vaig ser a Tarragona per fer la tercera edició de la VipExtrem, que organitza en Pep Cabestany, un amic de Btttarragona. Vaig arribar tard, i vaig sortir amb els que tancaven la sortida, entre els quals hi havia en Rochy, un altre gran amic, i en Jsuller, un altre conegut també de Btttarragona, uns 30 minuts després que comencés la pedalada  Em trobava molt bé, i de mica en mica vaig anar passant participants. Pujant La Bartra vaig patir una mica, però la última pujada la vaig fer molt bé de cames.

Això em va animar a fer el Meridià Verd la setmana següent, una ruta molt exigent de gairebé 175 km i més de 4000 m de desnivell positiu. Aquesta és la crònica que vaig penjar al wikiloc:

L'any passat vaig fer aquesta ruta amb dos amics de Bttbadalona i ho vaig passar molt malament a la pujada que va d'una mica més amunt de Vilalleons fins al Matagalls Xic. Els amics Pino i Manolito em van esperar, però al final se'ns va fer de nit i vam haver de fer la pujada de La Roca ja a les fosques... i sense llums.

 Aquest dissabte vaig provar de fer la ruta de nou, ara en solitari. No sóc gens organitzat, però aquest cop ho vaig intentar: m'havia imprès un paper amb el perfil de la ruta i hi havia anotat els temps de l'any passat. I com que portava llum, no tenia por per si se'm tornava a fer de nit. També vaig mirar de menjar millor i més sovint i d'estar ben hidratat tota l'estona, cosa que l'any passat no vaig cuidar gaire. A més, portava el track arreglat, sense els errors del de l'any passat que ens van fer perdre molt temps. Això i el fet de veure que anava bé de temps comparant amb l'any passat em va anar animant i em va ajudar a arribar relativament d'hora a casa, tenint en compte que vaig sortir molt tard de Ribes, gairebé a les 7 del matí.

Pels qui no conegueu la ruta, us en faré cinc -o més- cèntims. Es tracta de fer uns 175 km, més o menys, seguint pistes que vagin el més a prop possible de la línia del Meridià que va des de Dunkerque a la platja del Masnou, i que es coneix amb el nom de Meridià Verd. La sortida és a l'estació del tren de Ribes de Freser

des d'on es puja per carretera fins Bruguera


i es segueix, ara per pista cimentada fins al Coll de Jou.

Del Coll es baixa per la mateixa pista fins Sant Martí d'Ogassa.

A Ogassa sempre m'aturo a la Font del Miner, però avui no ho he fet, he carregat aigua a la Font de la Plaça Dolça, que és a l'inici de la Via Verda del Ferro i del Carbó per on passaré després. És un error, la Font del Miner, que està una mica més avall és molt més bona a part de ser més maca i val la pena baixar uns metres per veure-la. Si hi aneu, no us la deixeu perdre. Després de passar per la Via Verda del Ferro tiro en direcció a la Colònia Llaudet, on hi arribo després de travessar el riu Ter per un pont penjant que es va movent mentre hi caminem

Fins ara he fet molta pista cimentada i carretera, a partir d'aquí comença ja el BTT de veritat. Primer pujo per anar al Coll de l'Home Mort, després segueixo pujant fins la Collada de Sentigosa, segueixo pujant per trams de pista molt trencats però divertits i baixo fins Vallfogona de Ripollès,

A Vallfogona em menjo el primer mig entrepà del dia, que em farà falta per afrontar la dura pujada a la Creu de l'Espinal, on hi ha trams en els que s'ha de carretejar la bici a coll


Passada aquesta part difícil, baixo per una pista que primer està força malament però que millora després i em deixa a Vidrà, on m'acabo l'entrepà a l'ombra del roure monumental

Ara he de passar per un corriol molt bonic que va per sobre el riu Ges, molt bonic però amb força trams que s'han de fer a peu i es fan un pèl llargs

Baixo una mica i vaig creuant el riu fins que agafo una mica de carretera. De mica en mica em vaig atansant a la pujada definitiva

M'aturo a Roda, faig una foto de la casa on va viure en Martí Pol, em menjo un altre mig entrepà i agafo aigua

Passo per Tavèrnoles i per Sant Julià de Vilatorta, em queden pocs quilòmetres per arribar a Vilalleons, els faig per carretera però amb un fort vent de cara que m'entreté una mica



A Vilalleons m'aturo per omplir el Camel i el bidó i m'acabo l'entrepà, recordant que l'any passat no vaig menjar res de tant estregat com estava i de com ho vaig pagar a la pujada que m'espera. Vaig consultant el mapa i veig que em falta molt poc per trobar la tan temuda pista, com que em trobo molt bé de cames i de cap, penso que podré fer-la i no passo per la carretera sinó per una pista-corriol que va mig paralel·la a la carretera i que enllaça amb aquesta pista. Quan hi sóc, començo a fer-la i sé que, tot i la dificultat, enguany l'acabaré damunt la BTT. Només poso el peu a terra dos cops per culpa de relliscades de la roda del darrere, i arribo a dalt content però força cansat. Estic molt a la vora de la Font Pomereta, però com que porto aigua suficient, no m'hi atanso i passo pel corriol que surt a la dreta de la pista, que ben aviat es fa inciclable. Si no porteu aigua, aprofiteu, raja molt fresca i bona. Després d'una estona de caminar, arribo al punt més alt, a uns 1300 m 





A partir d'aquí ja gairebé tot es baixada, si exceptuem les petites pujades del Pla de la Calma, que semblen més del que realment són ja que els quilòmetres acumulats comencen a fer-se notar

Però quan s'arriba a la Casa Nova de Vallforners ve la gran baixada del dia: passem d'uns 1200 m als 350 de Cànoves sense gairebé adonar-nos-en. De Cànoves a La Roca també anem baixant pràcticament sempre, però quan som a La Roca ens toca la última pujada forta, la que ens portarà a la carena de la Serralada Litoral, que es fa una mica llarga però que amb paciència es deixa fer perfectament. Si no teniu aigua us podeu desviar una mica fins a la Font de la Mansa, que és a l'esquerra de la pista. I després de carenejar una estona, ja a les fosques, baixo per la pista de la Coma Clara d'Alella, i tiro pel Camí de Baix d'Alella fins a casa, a Tiana i ja ho he fet, ja m'he tret l'espina clavada l'any passat.

La ruta és al wikiloc