Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 25 de març del 2013

Badalona-Santuari del Corredor-Badalona (29-09-12)

BTT, natació


Una altra sortida que he perdut és la que vam fer el 29-09-2012,  una pujada al Santuari del Corredor per preparar unes variants de cara a la desena edició de la Badalona-Turó de l'Home. No hi ha ni imatges ni  fotos, la ruta tampoc era excepcional, l'hem fet molts cops, però el bon ambient que hi va haver i la pluja van fer que recordi aquell dia com un dels que m'ho he passat millor. Érem nens, nens que jugaven amb l'aigua, nens que reien... i un equip on tots anàvem a una. En la memòria dels que érem allí (Sacarni, Domingo, Super i jo mateix) quedarà per sempre com una sortida mítica. 
Aquesta és la crònica que va penjar l'amic Ramon (Sacarni) al Bttbadalona:

Grande, muy grande......................

Son las únicas palabras que me salen para describir la salida de hoy........

Lluvia?, pues no os voy a decir que no, pero hacia tiempo que no disfrutaba en una salida como lo he hecho hoy.
Allí estábamos, Pere, Super, Domingo y yo………….a las 7:00 de la mañana, con un cielo totalmente cubierto y amenazando lluvia………………
No sé si ha sido por tozudez o por inconsciencia, pero hemos continuado con lo planeado y nos hemos dirigido hacia el Corredor a probar dos o tres variantes para el BDN-Turó de l’Home de la semana que viene.
Nos ha empezado a caer agua a la altura de Nou Pins, pero hemos continuado.......... Nos hacemos el tobogán y justo llegábamos a la Creu de Can Boquet nos cae un aguacero que lo único que ha conseguido es que no nos paráramos en la Roca d’en Toni y siguiéremos adelante......
Ha dejado de llover, pero todo anunciaba que no nos iba a dejar sin mojarnos más............dicho y hecho, justo cuando llegamos a la cantera y tenemos que iniciar una de las variantes programadas, ha llover otra vez......es decir que la decisión estaba clara.........continuamos........

Por cierto, la variante no es exactamente como pensaba, sube mucho y es bastante dura, pero siguiendo por la pista habitual, después del sendero de las raíces, hemos encontrado un sendero a la derecha que es muy bonito y cicla-ble 100%. y nos lleva directamente a la misma entrada a Can Bordoi.

Allí nos paramos para comer unos bocadillos y sin que dejara de llover hemos subido al Corredor..............dios, no paraba de llover y cada vez la lluvia era más intensa, pero no se exactamente lo que nos movía pero seguíamos y seguíamos y cuando nos hemos dado cuenta estábamos tomando un café con leche calentito en el Corredor.......

Aquí Domingo y Super han hecho un intento de irse por carretera, pero el poder de persuasión de Pere a vencido y los cuatro y sin dejar de llover, no podía ser de otra manera, nos disponemos a iniciar la investigación de la segunda variante programada.................esta vez, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, es bonita, disftutona y sin ninguna subida importante nos deja en la pista de Vallgorguina, poco antes de la casa bonita (No me acuerdo como se llama)......................hemos bajado por la variante que hicimos el fin de semana Lluis, Guillermo y yo, y nos hemos plantado en la carretera...................

Aquí, nuevamente hemos dudado, en irnos a Sant Celoni a coger el tren o volver por el track del Turó Light y a que no os imagináis lo que se ha decidido.........................pues si, hemos vuelto por el track, como no................

Un camino lleno de charcos que hemos disfrutado como auténticos niños pequeños...........incluso hemos tenido que cruzar el río y la fuerza del agua nos ha hecho emplearnos a fondo para aguantar el equilibrio.

A la altura de Vilanova del Valles nos hemos ido a la carretera porque la hora apremiaba y se nos estaba echando el tiempo encima. Y menos mal que lo hemos hecho porque la intensa lluvia que nos ha caído hasta llegar a casa ha hecho que el río se comiera literalmente el camino.....................

Hemos llegado mojados, cansados, pero con una satisfacción que solo sabemos nosotros.


Un placer el rodar con estos tres monstruos de la bicicleta de montaña...................

 Aquest és l'enllaç al track del Sacarni:

UN CORREDOR PASADO POR AGUA


I si voleu unes petites cròniques més, les trobareu a Bttbadalona.com 

 

diumenge, 24 de març del 2013

Badalona-Manresa (15-09-2012)

BTT

S'han perdut unes quantes sortides en BTT de l'estiu (Tiana-Turó de l'Home-Tiana, del 26 d'agost; Antenes de Montcada, de l' 11 de Setembre, curteta que a la tarda hi havia feina; Ermites, Antenes, Vallromanes, del 23-09) i altres a peu que no recordo en no haver-les penjat a cap fòrum.... és el que passa si no es fan còpies de seguretat més sovint i no es porta al dia el blog, que no és més que un recordatori del que hem i que dintre d'uns anys espero fer servir per explicar batalletes als néts, que segurament estaran per altres coses i no per escoltar-les o llegir-les, però això ja és un altre tema.
Per evitar que es repeteixi, hauré de fer més còpies i intentaré portar més al dia el blog, no pot ser que vagi amb tants mesos d'endarreriment. Espero tenir el temps que fa falta i penjar sortides amb més freqüència.

I aquesta és una de les més multitudinàries de Bttbadalona, al darrere de la del Turó de l'Home: la Badalona-Manresa. L'he pogut recuperar de Bttbadalona.com  , on hi ha milers de fotos i unes quantes cròniques. Aquesta és la meva:
Érem uns quants a la Plaça Roja:  alguns vells amics retrobats després de força temps, altres que ho seran,  d'amics,  i  els de sempre, alguns dels quals tot i que no podien venir van intentar acompanyar-nos tot el temps que van poder.
La sortida s’ho valia, crec que va agradar força a tothom. És una mica dura, amb  alguns corriols de pujada on un  pot intentar arribar al seu límit tècnic i físic (passaré per aquí?),   amb alguns tramets de baixada on no falten els salts i alguna pedreta, ideals pels “endurers”. Això salpebrat amb alguna pujada de les que es recorden i amanit amb l’esmorzar que va preparar la Margarida penso que va  anar molt bé. 
Vam tenir poques avaries, només tres punxades i  tot i alguna rascadeta i esburxancada una mica aparatoses, ningú es va fer mal.
El dia, tot i que una mica calorós,  també ens va acompanyar i ens va permetre gaudir del preciós paisatge de l’Obac i del Camí Ral. 
En fi, una de les bones sortides amb tots els ingredients del BTT: amistat, esforç, riures, salts, una mica de cansament...

Aquí vam fer la foto del grup a la Plaça Roja

Som molts, oi? Doncs a la font de Montcada encara en som més:
 

La primera part de recorregut  es fa per la llera del riu Ripoll, que anem travessant  més d’un cop, passant d’una banda a l’altra. Les garses i els ànecs van fent la seva, indiferents al nostre pas. Ho parlàvem amb en Sacarni, quin canvi hi ha hagut  aquests anys en aquests rius que abans eren clavegueres a cel obert . Aquí el tenim, acompanyat d'un noi desconegut que roba totes les fotos

Ara passem a l’altra banda, amb el Xavi_BM en primer terme

Al Manelvici no el coneixia, em va cridar l’atenció el mallot amb disseny del Petit Roc (Gran Roc diria jo) que portava. El món és un mocador, i l’anem teixint amb amistats comunes fins a fer una gran xarxa

A Sant Julià d’Altura ens aturem una mica, i mentre alguns s’ho passen pipa

en Xavi_BM aprofita per arreglar una punxada

i el Súper s’arrenca per sevillanes amb castanyoles i tot

El Tonio i els cunyats, a un euro darrere l'altre, van fent

Cinc grans amics, cinc monstres  no només del BTT, també  són impressionants com a persones

En Pineitor, que no tenia BP, va tenir el detall d’acompanyar-nos fins aquí i  el mateix  van fer els germans Silvester.  Moltes gràcies pel detall, nois.  Per cert, qui és el del costat del Pino, el que surt sempre a les fotos?

En Miki amb L’Edu i  en Manel,  dos dels nous amics que la bici ens ha donat

Aquí  tenim al Miki de cara, amb una ferida de guerra per una esburxancada amb una branca que va sagnar força i vam intentar curar amb la farmaciola que portava en Martin

Ja estem a la Casa Nova de l’Obac, i una altra vegada tenim foto d’aquest xicot que sempre es posa pel mig per sortir a les fotos.  Com es diu? A la Margarida li sembla que és el Manolito. Manolito? I aquest qui és? Va en BTT?

Aquest noi és un pou de sorpreses. Ahir, els que no hi éreu us en vau perdre una de bona: canta. Però no només ho fa amb una  veu torrencial  (i molt bonica per cert), sinó que també actua. No sé què em va dir cantant, però em va deixar amb la boca oberta amb  el final de la seva actuació... per uns moments em va semblar que era al Liceu, amb un divo al davant.
A la Casa Nova de l’Obac vam fer una mica de temps, ja que havíem de coordinar-nos amb el servei d’intendència. Ens va anar bé, ja que vam poder  beure un refresc, descansar una mica i fer-nos alguna foto

La Casa Nova és el punt més alt de la sortida, un cop allà baixem  fins la Casa de l’Obac Vell, on sortim una mica del track per fer uns quants metres de senderó

Ep, que falta la foto de l'omnipresent Manoleitor!  Imperdonable! La poso corrents, que sinó es podria posar a cantar cada dia

Aquí passem per la riera de  Rellinars, on hi baixava encara una mica d’aigua. Em vaig posar allí per si queia algú, però malauradament tots van passar sense mullar-se. En fi, mala sort, un altre dia serà







Després d’una bona baixada, arribem a Les Fonts de Rellinars, on la Margarida ens estava esperant amb el menjar a punt.  Ja força tips, ens vam fer la foto de grup de rigor

Us havia dit que en Manoleitor era un pou de sorpreses, oi?. Segons sembla, no només és un crack de la flaka, de la BTT, del judo, de la cuina, de la fotografia, del bel canto..... també balla dansa clàssica!. Aquí el tenim amb les malles fent alguns salts:

I, naturalment, tapant  la foto de les fonts

En Paco-Sonic, que no tenia BP’S per tot el dia,  ens va deixar a Rellinars;  l’amic dels cunyats , que no estava massa bé físicament, també ho va deixar en aquest punt. Gràcies per la companyia i per compartir aquesta sortida

El Camí Ral és molt maco, el paisatge també és preciós. Hi ha algun punt on s’ha de caminar, però penso que val la pena pagar aquest peatge. Aquí estem en un d’aquests punts, amb els companys a dalt de la pedra mirant el paisatge i als que pugem

En Domingo estrenava bici. On hi ha pedres, allà el trobareu saltant. Aquí està en la seva salsa baixant de la font de Sant Jaume de Vallhonesta

Un altre dels punts impossibles, ja amb una mica de calor

Després d’una bona baixada amanida amb algunes pedretes, arribem al Pont de Vilomara. En primer terme tenim al fotògraf oficial, en Jonathan,  i en Jordi Qui, que mai perden el somriure

Recordeu els dibuixos animats del Leonsio i el Tristón? Sí, aquella hiena que no reia mai, que sempre estava trista i pensant que tot aniria malament i que un dia va somriure una mica i es va queixar molt ja que “me duelen las quijadas de tanto reirme”. Si no la recordeu, fixeu-vos en el posat del Nor_bak,  és clavadet, clavadet al Tristón... no riu ni tenint al Klein al darrere

Passada la pujada del les pedres, que ahir vam fer amb un nou rècord de 7 minuts, i això que hi va haver alguna aglomeració, vam arribar al pont de pedra de les Arnaules, que alguns funambulistes es van atrevir a passar al damunt de la bici. Vist així en foto no sembla res, però els que no hi heu estat mai aneu-hi i veureu com n’és d’alt i la por que fa, almenys a mi me'n fa molta


En Keo el travessa a peu, no mira massa avall, no és el primer cop que hi és i  ja s’ho coneix

En Drope  i l’Exte sí que fan una ulladeta


Després d’una  pujada que es va fer notar força per la calor, i de planejar  una mica, passem per un tram impossible. Bé, no per a tothom

Corriolegem una mica, baixem a la carretera, passem per sobre del pont

Fem una foto de la Seu

I ja som a l’estació.
I conte contat, conte acabat,  fins al proper que espero sigui aviat.
Però abans d'acabar del tot, mireu quin postre que em vaig menjar i que la Margarida, d'haver tingut forn, us hauria volgut fer:

Per cert, què vol dir amb això de les joguines i les festes? No ho he acabat d'entendre massa.



dilluns, 4 de març del 2013

Montgat-Turó de l'Home-Sant Celoni (18-08-2012)

Btt
Han passat uns quants dies i el record de la calor que ens va fer aquell dia encara és ben viu. Tant de sol em va afectar una mica i a l'Estany d'en Viada, que és a uns 1000 m, estava mot cansat. Sort del cafè que ens va oferir la Cristina, que em va reviscolar. Moltes gràcies!.  Poso aquí la crònica que he pogut recuperar de Bttbadalona, ja que aquesta va ser una altra de les rutes que vaig perdre quan es va espatllar el disc dur del meu ordinador.

Doncs sí.
Vam sortir de l'estació de Montgat amb una bona sorpresa, la nova bici del Pino:


Aquí la tenim al Mirador de Premià, on no calia mirar cap altra cosa

Vam fer la ruta pel camí habitual, a ritme tranquil i sense complicacions. Passat Can Bordoi i ja pujant al Corredor, ens vam trobar amb l'Óscar i en Manoleitor, que no para d'anar amunt i avall


Ja amb força calor  vam travessar el riu. Aquest cop, per desgràcia, no ens vam mullar gens


Anar fins Mosqueroles va ser relativament fàcil, tot i la calor. Allà ens vam aturar una mica per menjar. En Pino estava perfecte, jo ja em començava a trobar malament


De Mosqueroles (que és a 400 m sobre el nivell del mar) vam anar pujant pels caminets habituals fins enllaçar amb el GR-5,  molt ample i amb poca ombra. Passat el desviament de Can Gensana, ens van passar un grup de cavallistes molt simpàtics. Jo allà estava molt cansat, tenia tan poques forces que no pensava poder arribar al cim. Només mirava al GPS els metres de desnivell que em faltaven per arribar als 1000 de l'estany d'en Viada, que costaven molt d'anar pujant.


A l'estany la Cristina, una de les cavallistes, ens va oferir fruita deshidratada i cafè amb llet descremada, que portava calentet en un termo. Cristina, moltes gràcies. A mi em vas salvar d'una bona, el cafè i la llet em van servir per poder arribar, amb més pena que glòria, a dalt de tot


El que estava pletòric era el Pino, que es va carregar de paciència esperant-me


I fins i tot em va fer la foto amb les vaques


Després d'una aturada sota un arbre per descansar una mica, amb el termòmetre del GPS gairebé amb febre, vam arribar a dalt. En Pino no en tenia prou, havíem de pujar a l'antena, i una mica més amunt encara


Aquí s'està menjant una barreta energètica


I jo estic admirant la seva Cannondale


A la baixada vaig patir una mica, no tenia pastilla al fre del davant i el del darrere no frenava massa; al mirador de les Guaitadores ho vam intentar arreglar i així vam poder seguir endavant. Més avall, a la casa on hi ha aquell gos que sempre sortia (ahir suposo que tenia tanta calor que no ho va fer) a bordar,  en Pino va punxar. Tot això ens va fer perdre una mica més de temps encara, de manera que quan vam ser a Sant Celoni ja no ens vam ni plantejar pujar al Corredor i vam anar directes al tren.

No tinc el track, en Pino tampoc l' ha penjat al wikiloc.  Però l'hem fet tants cops que gairebé de memòria la podríem repetir.