Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 14 de febrer del 2013

Dolmens, pedres i poblats (II) (09-08-2012)

 Una altra ruta que es va perdre en espatllar-se el disc dur del meu ordinador i que he pogut recuperar gràcies al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar això:

Ahir vaig provar una nova versió de la Dolmens, pedres i corriols, que és una variació "cultural" de la Trinxaprehicabri del Pino. Al final em va sortir una bona quilometrada i amb tanta calor vaig acabar una mica cansat. Aquí va una petita crònica, ja em perdonareu, però la sortida penso que s'ho mereix:

Com que estic de vacances, surto una mica tard, a les 8. Per pujar al GR  passo per Cant Sentromà i per la Cartoixa




No podia faltar la visita a l'auster Cementiri del Còlera


i la baixada al Sot del Miqueló, per fer les zetes, que feia molt temps que m'esperaven i que estan perfectes. Segueixo el GR en direcció a Alella, hi baixo per pista i pujo de nou al GR per la riera de la Coma Clara. Els lleons de Can Pau Arenas tenen tanta gana que els ha sortit un forat a la panxa


Deixo ràpidament el GR per agafar el corriol que baixa a Vallromanes per Can Cirera. Agafo la variant esquerra, esquerra, esquerra, que la dreta és molt esquerpa i ens està portant de corcoll. A Vallromanes esmorzo com un nen: pa amb xocolata, que se'm posa la mar de bé. A l'església veig com el xiprer està guanyant al campanar



Aquí a la Trinxaprehicabri es feia una volta turística pujant i baixant per uns quants carrers asfaltats, no m'agrada i decideixo passar pel dret, per on ho fèiem abans. No arribo al capdamunt del dipòsit ja que el corriolet està molt brut i abandonat, passo pel que surt al costat de les últimes cases, amb el seu pessebre i tot


Pujant en direcció a Can Nadal tinc moltes ganes d'enfilar-me al capdamunt d'aquest pal de la línia elèctrica, la llàstima és que no és permès i em quedo amb les ganes de fer-ho


Després d'una estona de pujar per pista agafo un corriol molt maco amb algun salt però que es pot fer sense problemes. Fins i tot hi ha aquest pont per no haver-nos d'aturar en un clot


I després d'alguna pujada i de molts corriols arribo a la Pedra de les Orenetes





Baixo per la pista que porta a la urbanització de Can Gol, per veure primer la Roca Foradada, que és una mica petitona

Ui, que m'havia equivocat de pedra, en realitat és una mica més gran

Segueixo baixant per poder veure el Dolmen de Can Gol I, que és al jardí d'una casa que es ven. Hi ha aquest avís, però em sembla que el guardià ja no hi  és

Enfilant-me  a la tanca (i al dipòsit del darrere) puc veure el dolmen


Per trobar el Dolmen de Can Gol II he de desfer el camí. Es pot trobar a l'esquerra de la pista, a la mateixa alçada que el desviament de la Roca Foradada, però a l'altra banda


Una mica més amunt, i també a l'esquerra pujant, trobo la Pedra de les Creus





Deixo aquesta pista calorosa per passar per un corriolet de pujada amb trams una mica tècnics que m'agrada molt. Em dono un cop al cap amb un arbret caigut que no veig, ja que és en un lloc on s'ha de mirar de passar una arrel que creua el camí. Afortunadament no em passa res, ja que el cap no és una de les parts més delicades dels homes i puc seguir corriolejant.
Després d'una estona de pujar i baixar enllaço amb la pista del Meridià verd. Aquí el track original de la Trinxaprehicabri seguia en direcció a Santa Agnès de Malanyanes, jo faig servir les tisores i pujo per aquesta pista, ja que vull veure el Dolmen de Can Planes


I la Pedra de l'Escorpí


I la Pedra Foradada


Una mica més amunt em desvio uns metres per anar a la Font de la Mansa, on uns mesos enrere hi havia trobat una aigua fresca i bona. És un lloc ombrívol i fresc però quan hi arribo veig que no l'aigua no raja


Encara en porto, podria seguir sense desviar-me de la ruta ja que de tornada hauré de passar per la font  de Sant Bartomeu, però com que fa molta calor m'hi atanso, que no és massa lluny i no es tracta de patir sed


Desfaig el camí i passo per Sant Bartomeu


per anar al Dolmen de Céllecs. Això em fa donar una bona volta i passar dos cops per algun tram de ruta, però una sortida que es digui Dolmens, pedres i corriols ha de passar-hi: no només hi ha el dolmen, també tenim la Trialera de les Orenetes, que a alguns us agrada força. De la trialera no tinc foto, ja feia prou intentant no caure, del Dolmen sí que en tinc


A la tornada passo un altre cop pel corriolet tècnic i em torno a donar un bon cop al cap amb aquell arbret. Espero no tornar-hi a topar, entre altres raons perquè m'aturo a treure'l. El camí em porta un altre cop a la Font de Sant Bartomeu, on torno a omplir, i pel corriol que mor a Ca la Mort, força maco en aquest sentit de marxa.
A Ca la Mort agafo la pista, que aviat deixaré per anar en direcció Vallromanes. Aquest tram  és molt dur i se'm  fa una mica llarg, ja és tard i em fa falta menjar. Finalment, després de moltes pujades arribo al poble i a la plaça de l'església em menjo el segon entrepà de pa amb xocolata, que encara no està desfeta del tot, mentre penso que encara em queda molt per fer.
Pujo per la pista de Can Corbera i passo per la pista del darrere del Castell de Sant Miquel, on puc veure la plana del Vallès, plena de milions de cases que no surten a la foto


Al costat de Can Girona enllaço amb la trialera de l'Scott i pujo altre cop a Can Corbera, però ara pels cirerers. Agafo la pista que porta a Can Gurri, amb un pujadot abans del Dolmen que faig a peu i banyat de sol i de suor.
El Dolmen encara hi és, solitari com sempre


Deixo la pista per agafar la Trilera del Pou, amb algun salt però força divertida i assequible. La trialereta em deixa a la pista que s'atansa a Santa Maria de Martorelles. El track original passa pel darrere, enllaça amb la pista de la pedrera, baixa per anar cap a la Font Sunyera i puja per uns rampots importants per passar per les tres maries. Aquí torno a retallar: pujo pista de la pedrera amunt. És una retallada, però la pujadeta no deixa de ser important. Sort que m'aturo al capdamunt de la pedrera i puc descansar una mica mirant per on he passat


Al final de la pujada tinc la possibilitat d'anar a veure el poblat de Castellruf, però ho deixo per un altre dia  :)  i vaig directe al dolmen, més modest però molt bufó, tot i que la foto d'esquena no li fa justícia


Pujo al Turó d'en Galzeran


Hi pujo més que res per poder baixar per la vinya. El raïm madur em tempta, però no m'aturo, només ho faig per fotografiar la terra promesa


Al Seminari tinc la sort de trobar-me amb Lo Coronel, que sembla està en forma i vol fer les tres maries


Després de parlar una mica, seguim cadascú a la nostra, jo m'atanso al Vigia B de la Coscollada


ja que vull pujar al poblat de la Malesa


Baixo per la trialera de la pedrera i per la de les canyes, que deixo per anar cap a Can Ruti, on afortunadament no m'agafen per fer-me cap electroxoc


Un cop a Can Ruti, passo cap al Tanatori i al Mas Ram tinc la mala pensada de fer la trialera del BTV, que em costa una mica ja que és força difícil i les forces no acompanyen.  Arribo al Mas Vestit, després de barallar-me amb uns quants esbarzers i de menjar una mica de fonoll i  vaig cap a casa pel Camí dels Francesos. He fet una mica més de 90 km i de 3400 m de desnivell, ja n'hi ha prou per avui.  I de crònica, també.

I encara queden coses per veure: el Plat del Molí, la Roca Foradada de Vallromanes, el Dolmen de la Roca d'en Toni... però això ho deixaré per un altre any


La ruta és al wikiloc