Fa uns quants anys vaig descobrir la zona en una sortida portada pel Pep i el Rochy de Btttarragona. Fa dos anys vaig tenir la sort de tornar-hi, en una sortida capitanejada pel Chus de Bttmania. I ahir vaig tripetir, ara amb la companyia de Bttbadalona. Si el primer cop vaig quedar impressionat i el segon vaig quedar encisat per la bellesa d’aquells indrets, ahir va ser la confirmació: és una zona tan bonica que hi hauríem d’anar molt més sovint del que ho fem.
Els déus dels camins, a vegades esquerps amb nosaltres, ahir ens van tornar a oferir un gran regal en forma de llocs variadíssims i preciosos: bones pistes, pujades pedregoses, baixades tècniques, pujades impossibles, corriols frescos amb ortigues calentes, cingleres impressionants, salts d’aigua, tot això salpebrat amb una mica de fang. Però hi ha una altra cosa, no només van ser els déus dels camins o de la natura els que es van lluir, també ho va fer un cop més el grup d’amics amb qui tinc la sort de compartir aquestes sortides. El fet que això passi sempre, en cada sortida, no ens ha de fer perdre de vista el tresor que tenim a les mans cada cap de setmana.
Després de sortir de Torelló, pistejar una mica i travessar el riu Ges, passem per un fresc i picant corriol que ens apropa als Graons del Rei, on el avis arriben primer
[IMG]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00777.jpg[/IMG]
[IMG]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00780.jpg[/IMG]
[img]http://i1059.photobucket.com/albums/t430/Pere006/TRK%20DIABLE/DSC00780.jpg[/img]
Aquí ens passem l’estreta entrada del corriol, com l’any 2010, però ja ens va bé perquè així podem baixar per la pedra
I aquí ens fem una foto de grup. D’esquerra a dreta Andrés, Miki, Manolito, Linneo, Dojavi, Rob i Pino, ben contents després d’un començament de ruta molt maco
Al Serrat del Feu ens aturem a esmorzar, ben asseguts a les pedres planes.
Passem per Santa Maria de Corcó i després d’ algun tram en pujada força pedregós però molt maco i d’alternar corriols i pista trencada, arribem a Cantonigrós, on hi ha una font d’aigua fresca i bona que està així de ben indicada
Pensareu que aquest tram no té res d’especial. Jo el recordo encara de quan hi vaig passar fa dos anys. Havia plogut i aquí sortia el sol, la llum era màgica... ahir potser no n’era tant, però Déu n’hi doret
Aquí tenim un petit problema. Jo vaig l´últim i no porto track. En Linneo, que és un tros de pa, m’acompanya com fa sempre que algú es queda, sense que es noti que t’està esperant. Fa estona que anem seguint l’itinerari del que serà la Cabrerès 2012 i quan, fent això, ens desviem de la ruta en Jesús no protesta massa pensant que jo vaig seguint el track: no sap que no el porto. Quan hi volem posar remei estem lluny del camí correcte. Intentem trucar, però com que tothom porta Pepehones i Simiophones no tenim cobertura. Sort que en Manolito porta una parabòlica de Movistar i així podem contactar amb la resta del grup, que ens estan esperant més amunt, quan ja som a Tavertet.
Aquí els tenim arribant-hi
Ens atansem al mirador de la Cinglera, on intentem ingènuament captar la seva bellesa amb les nostres rudimentàries màquines de fotografiar. Mentre, en Miki m’explica que allà al costat hi ha un caminet que es pot fer a peu que ens portaria als peus del pantà de Sau, a La Riba. Ja tinc algun track, l’haurem de fer, oi?
I parlant de bellesa, ja que estem allà aprofitem per fer una “Passarel·la Tavertet”, lluint els models del 2012 amb els nostres cossos agraciats i millorats per la pràctica constant del btt:
En Rob, un gran fitxatge de l’equip Pineo per la Transpyr, pujant cap a Rupit. És tan elegant pedalant que sembla que no es mogui, però quan te n’adones ja t’ha passat
Però en aquesta vida no tot són flors i violes. Sempre hi ha d’haver un moment dolent. I el vam tenir aquí, en un indret preciós on ens havíem aturat per dinar. Només veient la cara de preocupació que fem s’intueix que el problema és greu
En Manolito està desesperat, buscant la solució
Sort que en Punset truca a la Nasa, on hi té un bon contacte
i en uns instants tenim el problema solucionat: rebem via satèl•lit les instruccions de com s’ha de canviar l’aigua del bacallà i també ens faciliten la llista de la compra i ja podem tornar a pedalar sense problemes.
Ara som al Salt del Sallent. En Pino és aquell punt petit a l’altra banda
I aquest és el salt, mal fotografiat per un que té por a les altures
Deixem la cinglera per pujar per una molt bona pista sota una fageda al Torrent del Gravet on els craks “s’escalfen” i pugen rapidíssimament. Després de reagrupar-nos i d'un petit tram de carretera, pugem pels colls de Pruit, de Pixanúvies i de Saiols, on hi ha trams curts que s’han de fer a peu i també alguna bonica baixada.
També passem per un tram on abans no hi havia camí, es passava pel mig d’un prat, i que ara està tot senyalitzat per la cursa de demà però amb les cintes de plàstic tallades per algú a qui no li deuen agradar aquestes trobades de btt o que s’ho passa bé fent malbé en uns minuts el que tan ha costat de construir als altres. En fi, no cal dir res més.
Deixem aquests camins trencats, però molt macos de fer, per agafar una pista que passa pel costat de l’ermita de la Mare de Déu de Cabrera, indret que ahir ens va quedar pendent de visitar però que en una propera ocasió no podem deixar de banda ja que és espectacular, com ho és el paisatge pel que anem passant.
Seguim endavant, ciclem pel costat de l’església en ruïnes de Sant Andreu de la Vola i, després d’unes pujades amb pedres que em van agradar molt, arribem a la carretera . Aquí els “flakos” i els que estan forts treuen els galons i passen al davant imposant una velocitat de vertigen fins gairebé arribar a Torelló, on tenen el detall d’afluixar una mica per a què puguem entrar tots junts.
I això és tot, fins la propera que espero amb ànsia.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada