VOLTA A COLLSEROLA (26-11-2011)

El 26 de novembre vam fer aquesta volta a Collserola, que prometia força però que va resultar ser molt pistera i amb força trams per dins d'urbanitzacions. Segurament no és possible fer passar una pedalada per corriols, per qüestió de permisos, però tot i això aquesta Volta em va semblar millorable.

Us poso el resum que vaig fer per Bttbadalona.org:

Vaig fer molt poques fotos. Aquesta, la de grup a Can Coll, que és la que ha quedat bé, no la vaig fer jo. Hi podeu veure com en En Pino, en Manolito i en Linneo són tres àngels que fins i tot leviten en el moment de fer-la. Això sí, en Manolito és el més sant dels tres, ja que gairebé s'escapa cel amunt.

A l'altra banda en Silvester es gronxa, ben repenjat en el fitxatge estel·lar d'hivern, en Toni, i en un jovenívol i ben plantat Pere

Després d'esmorzar una mica i de lamentar no haver-nos trobat amb el Juanmma, anem cap a Sant Cugat on pel meu gust passem massa estona per sobre d'asfalt. Allà, veient que potser se'ns farà tard, en SilvesterJM i en Manolito donen mitja volta i agafen els catalans -el tren- per tornar d'hora a casa abans que la família es desperti.

Nosaltres seguim endavant, passant normalment per pista pujant i baixant com cabretes enjogassades a la muntanya o a la urbanització de La Floresta, que travessem sense deixar-nos ni una casa. Després de veure-les totes, les cases, i havent fet uns 45 quilòmetres, ens aturem un moment al peus d'aquest castell enrunat

Mengem drets i ràpid, ja que hem d'acabar la sortida a les 13:30, com a més tard

Ens toca ara bona tongada de pujades, amb alguna baixada també, però sempre per pista, i així anem fent. En Linneo i en Pino acostumen a anar al davant, parlant animadament, jo vaig al darrerE, també parlant quan no esbufego i coincideixo amb el Toni. Ho sento, Toni.

I així, anant fent, arribem a la font que hi ha al començament del Camí de Sant Medir, on ens trobem al Xavi-Exteriores, que està fent un tomb per allà amb uns amics. Aquí el tenim, tot seriós, com sempre

Ara només ens queda baixar en direcció a l'antiga Plaça Karl Marx, que ara segurament hauran de rebatejar. General Acedo, potser? És tan fàcil fer-ho que ens perdem, naturalment. Però en la pèrdua hi ha l'encert, ja que passem per un corriolet que no està malament i que ens deixa als peus de la Carretera de les Aigües. De la Carretera, baixem a la Plaça pel corriol de la dreta, força divertit, i en un instant ja som a casa, abans fins i tot de les 13:30.

Com que val més una imatge que mil paraules, poso aquí la foto-testimoni que vaig fer quan arribava a la meva dolça llar, foto que valida l'hora d'arribada i desfà tots els dubtes, si és que mai n'hi ha hagut algun

En fi, una sortida força dura en la que vaig trobar a faltar algun tram de corriol, potser és que estic massa ben acostumat últimament. El que sí que em va agradar molt va ser en Toni, el nou Barrufet Forçut, que em sembla que ens farà suar força per poder-lo seguir.

Fins el dia 6!!!!!!

La ruta és al wikiloc.