Tiana-Prehistòrica-Tiana (10-12-2011)

Surto de casa quan encara és fosc. No hi ha lluna i no porto llum; a la riera d'en Font he d'anar a peu ja que no m'hi veig, però vaig fent ja que em conec bé el camí. Els llums de la Virreina m'ajuden a passar pels trams trencats i després passo pel Camí de Baix ajudat pels llums de l'autopista i dels cotxes que hi circulen. A Alella m'he d'esperar una mica per arribar a la riera de la Coma Clara ja que pugen uns quants cotxes. Vaig fent, una mica a les palpentes però cada cop m'hi veig més, els meus bastons s'han adaptat a la foscor i, tot i els núvols, es comença a veure una mica de claror. Passada la cadena ja hi veig bé i segueixo endavant. Pujant al Mirador no miro a la ciutat, sinó al cel, preciós:

El sol esqueixa els últims núvols

i il·lumina el castell

el Dolmen

i Sant Bartomeu

Baixo per la pista, seguint l'itinerari del Meridià Verd, pensant què n'és de fàcil de fer baixant i de dia, no com l'últim cop que hi vaig pujar seguint al Pino, que té visió nocturna, i al Manolito, que és un forat negre.

Arribo molt puntual a La Roca (a les 8:57). No he pujat mai al castell i sempre en tinc ganes, algun dia ho hauré de fer

Veig un aparcament on no hi trobo a ningú, no és el nostre. Amb les mans gelades, intento anar cap a la rotonda però agafo una altra carretera, sort que em trobo al Jesús i al Xavi que pugen amb el cotxe. Giro cua i trobo el nostre aparcament, on van arribant tots els de la sortida, bastants per cert.

Ens posem en marxa força puntuals, quan passem per l'església és un quart i mig de deu

En Gordi no va venir al Bassegoda per massa prudent. Hi ha diversos tipus de persones, un d'ells és el dels llançats que s'apunten a un bombardeig sense tenir ni idea d'on es posen i un altre és el dels humils que per precaució no van a sortides que podrien fer perfectament, i ell és el soci fundador d'aquest últim grup de gent. Tots el renyem molt, esperem que després d'això a la propera "especial" no hi falti

També renyem molt al Nor_bak, per anar amb màniga llarga, guants d'hivern i pantaló llarg. Noi, ens has decebut molt, t'estàs tornant un "senyorito". A veure si t'esmenes, que has caigut molt baix

Després de passar per un tram pla comença la pujada i els cracks passen al davant

Passem per la urbanització Sant Carles i anem per un corriol divertit que a la part final s'enfila una mica per morir al GR-92

En Gordi, pujant per un tram trencat abans d'arribar a Sant Bartomeu

Ara ens endinsem al Bosc de Céllecs, passant per corriols llarguíssims, normalment de baixada, que ens deixen ben contents a tots. Baixant-ne un d'aquests, arribem a la roca de l'Oreneta (o de la Mantis)

Ara toca pujar una mica, per la pista del bolet, que deixem aviat per tornar a corriolejar. Després d'una bona estona de pujar i baixar, ben contents, passem per sota de la carretera

I, mirant el castell, tornem a La Roca

A l'aparcament alguns estan molt elegants amb els seu guardapols

A mi encara em queden dues horetes: torno per la pista del Meridià, per on he baixat abans, Sant Bartomeu, Dolmen, Vietnam. No podia faltar una visita a San Pedrito Bendito

i al corriol de l'Andrés, que és la cirereta del pastís, com sempre, per acabar bé una gran ruta.

La sortida és al wikiloc.