EL BASSEGODA (06-12-2011)

Un altre Bicicim!

I aquest cop amb via ferrata i tot!

Sortim del bonic poble de Lladó a les 8h, força puntuals

La pista és molt bona, amb una mica de fang relliscós que ens fa vigilar una mica a la baixada. Trobem aigües fresques i cristal·lines

En Jose (Vaquiya) té un petit problema al desviador, que en Sonic li arregla ràpidament i pot seguir en ruta

El dia és radiant. Fa molt sol i la temperatura és molt agradable

Al costat de Ca n'Olives, la pista es va enfilant i ens aturem un moment per treure'ns roba.

A veure si sabeu trobar en Silvesterbike, que en un moment s'ha allunyat força

A l'esquerra tenim l'església de Santa Maria d'Estela

Ens hi atansem i ens aturem uns moments

En Lluís em fa adonar que des d'aquí es pot veure el mar, la badia de Roses

Els xiprers són símbols de benvinguda, a la nova vida després de la mort,i també d'acolliment, de manera que un xiprer a l'entrada d'un mas vol dir que allà al viatger li donaran beguda, amb dos xiprers hi haurà menjar per a ell i el cavall i amb tres , a més, també s'hi podrà quedar a dormir. Nosaltres en trobem dos, només tenim menjar i oli per a la nostra cadena de la bicicleta:

Deixem l'ermita i baixem per un petit corriol a la pista principal

Passem pel costat del Puig del Mont, des d'on veiem a l'altra banda el Santuari de la Mare de Déu del Mont

Després d'una baixada trepidant, ens acostem a Albanyà. En Pino ens fa veure per on haurem d'anar

Ja a Albanyà, passem pel costat de la bonica església de Sant Pere

Els que no heu sortit amb nosaltres us preguntareu què hi hem anat a fer a Albanyà. Potser amb una foto s'entendrà millor que amb quatre paraules:

Que consti que no hem menjat res, només ens hem aturat a seure un moment.

En Manolito, avorrit, s'ha anat a escalfar a la voreta del foc. Aquest noi ha fet una bona sortida tot i que els resultats dels exàmens mostren que encara s'està acostumant a les rodotes que porta, que exigeixen un domini força exhaustiu dels aspectes teòrics i la seva plasmació pràctica, i que li exigiran anar una mica més ràpid en fer les sortides. De ben segur que en completar l'adaptació a aquest nou estri infernal en Manolito obtindrà uns encara millors resultats. En la foto ha sortit en 3D i tot:

Quan en Manolito està prou calent sortim del Bar i Menjar Cufi, on no hem fet res de tot això i ronsegem una bona estona abans no ens posem en marxa. Alguns tenim la sort de poder pujar uns moments en les dues bicis de 29" del grup, de moment. Mentre, en Lluís intenta omplir d'aire el seu neumàtic

N'hi ha que amb molt poc en tenen per viure, amb una petita escletxa a la pedra n'hi ha prou

Estem a uns 250 m d'altura i hem de pujar fins al Coll de Bassegoda, que és a uns 1100 m. La pista és molt bona i el desnivell és força constant, de manera que es pot fer bastant bé. Hi ha algun tram pla i en baixada que ens permet descansar una mica, però a la part final, amb més desnivell, es nota qui té més bon dia; els altres anem pujant com podem. En arribar a dalt, en Manolito i en Diesel ens van fent fotos

Undefigueres, infectadíssim pel virus de la Btt, ens explica que a partir d'aquí pràcticament tot és baixada

Aquí ens dividim, uns van cap a Lladó i uns altres pugem al cim. Ciclem una mica, no massa, ja que ben aviat hem de caminar. Deixem les bicis al costat del camí i passem per un senderó que s'enfila força fins trobar les últimes pedretes, que pugem per una mini via ferrata

Un altre tram i ja som a dalt

Aquí tenim el senyal geodèsic

I el cim, que és una plataforma allargada

Pujar per la via no és gens difícil, baixar ja té una mica més de complicació. Sort en tinc d'en Paco, que em va posant els peus al lloc adequat i gairebé em baixa a coll-i-bé. El meu primer cotxe va ser un 205 que al darrere portava una enganxina on hi deia "Contigo al fin del mundo". Doncs això, Paco: amb tu a la fi del món.

Un cop recuperades les bicis ens tornem a posar en marxa. Ara ve la baixada, també per molt bona pista. Veiem el cim d'on acabem de baixar, encara amb el corb que ens estava guaitant uns moments abans

Hi ha una punxada i ens tornem a dividir, al davant quedem cinc que anem tirant per la llarga i monòtona pista encimentada que ens ha de portar a Lladó, on fem una volta turística d'uns tres o quatre quilòmetres fins que trobem l'aparcament

Finalment fem cap al Bar de la Plaça, on ens retrobem amb els que venien al darrere i també amb els que no han fet cim, que ens han esperat pacientment, han fet possible que no tanquessin la cuina i ens han permès menjar aquesta Karacolá, a més de la Cochiná i altres coses més que no diré, Btv. GRÀCIES!

Per cert, tot i l'hora intempestiva al Bar ens tracten d'allò més bé, alguns amb la cara paguen:

La sortida és al wikiloc.