La vaig rellegir l'altre dia, en un trist matí d'octubre. Era a l'hospital fent companyia a un malalt, i em va fer oblidar per un moment les penes de la vellesa i la falta de salut.
L'edició que tinc jo és el número 400 de la col·lecció El Balancí, d'Edicions 62. L'autor és Dai Sijie, que als 17 anys va patir la reeducació en un poble de muntanya pel fet de ser un intel·lectual burgès, com els protagonistes del seu llibre.
Una de les frases, ja molt cap al final del llibre, em va quedar gravada: “M’ha dit que Balzac li havia fet entendre una cosa: la bellesa d’una dona és un tresor que no té preu”.
Ja tinc a les mans una altra novel·la d'en Dai Sijie, El complex de Di, però de moment no la començo, encara he de pair una mica la Petita Modista. Seguiré amb Vida i Destí, de Vassili Grossman, una mica més densa i complicada de llegir i em guardaré com a postre, espero que deliciós, El complex de Di.
Aquest és en Dai Sijie, nascut el 1954:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada