Surto amb la idea de fer una sortida llarga, però no massa convençut del meu estat físic. Pujo per la riera de la Coma Clara d'Alella i al mirador de Premià faig les fotos habituals:
Del formiguer
Del Dolmen de la Roca d' en Toni
De Sant Bartomeu
Els brucs estan ben florits i m'alegren la vista baixant cap a la pista de la pedrera
M'aturo a Can Bordoi per menjar una mica i, ja marxant, intento fer la foto de la casa
No pujo massa bé al Santuari del Corredor, però com que vaig sol no tinc cap problema en no haver de seguir ningú. Vaig fent, a un ritme força lent, però vaig fent. M'aturo per menjar una mica, agafar aigua i fer una foto dels xiprers, que em donen la benvinguda
Baixo fins El Trull, que té una teulada d'or.
Després de tants dies de pluja, la pista va plena d'aigua. I quan em desvio per anar a Santa Maria de Palautordera encara més. Tanta aigua em fa anar una mica més a poc a poc del que hauria anat en sec.Per poder passar la Tordera sense mullar-me havia previst una variant que no em surt del tot bé, ja que he de donar unes quantes voltes i perdo molt temps, però finalment me'n surto i enllaço a Santa Maria de Palautordera amb la ruta habitual.Vaig fent, sempre a ritme, i em trobo força bé en aquest tram d'ascensió que no és massa complicat fins arribar a Mosqueroles, on m'aturo per menjar una mica al costat de l'església de Sant Martí
A partir de Mosqueroles la pujada és més forta i començo a defallir una mica. Entre això i el temps que he perdut, veig que no podré arribar al Turó de l'Home i decideixo baixar a Sant Celoni quan enllaço amb el GR-5. M'aturo un moment en el revolt de Can Pere Poch
i al Mas Frederich Soler "Pitarra"
Després d'una petita visita turística per Sant Celoni trobo la manera de pujar fins Sant Martí del Montnegre per una molt bona pista que en molts trams coincideix amb el GR-5. Al costat d'una casa trobo aquesta tanca de mimoses encara florides
La pujada és força fàcil, amb alguns moments de descans i tot, i en poca estona ja sóc a Sant Martí, on menjo una mica
Segueixo la ruta fins la font de la Brinxa, d'una aigua fresca i bona, que sempre espero amb delit quan passo per aquí. I veig que tanta aigua i fang han deixat empremta en la bicicleta
Un cop a la font falta molt poc per arribar al Coll de Sant Benet i del Coll fins l'església d'Hortsavinyà encara queda menys
Faig la baixada a Tordera pel GR-92, que regalima per tot arreu però que és molt més maco de fer que el trajecte habitual. Després d'una estona passant-m'ho bé en aquest GR, arribo a Tordera
Sempre que havia anat a Tordera m'havia mig perdut en els carrerons del poble, ara porto un track preparat sobre mapa per no fer-ho i funciona. Només passo per un petit tram en sentit prohibit i, a més,travesso la Tordera per un pont de fusta molt més agradable que la carretera
I ja sóc a l'estació, amb la bicicleta encara més plena de fang
La via morta de l'estació està ben morta, fins i tot i ha un arbre que hi creix, mentre un conill s'ho mira mimetitzat al costat
I després d'una hora llarga de tren, arribo Montgat, on m'espera una lluna plena enorme que m'il·lumina el trajecte fins a casa.Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc:
Fa 2 setmanes
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada