Ripoll - Taga - Ripoll (11-09-2010)

Aquesta sortida és una repetició de la que van fer en Lluís (Silvesterbike) i en Pepe (Joype) fa un temps. Jo no hi vaig poder anar, per feina, però no l'havia oblidat i el dissabte de La Diada vaig aconseguir engrescar de nou en Lluís i uns companys de Bttbadalona. I aquesta és la crònica que vaig posar al fòrum de Bttbadalona.com:

La sortida comença a Ripoll, amb una mica d'endarreriment sobre l'horari previst i amb una temperatura fresca que s'agraeix després de tants dies de calor. Passem per la riba dreta del Fresser i ens endinsem una mica cap als Emprius de Bufatals, per una pista molt maca. En Lluís ens explica que fem aquesta petita volta per estalviar-nos la carretera que passa per l'altra riba del riu. Baixant cap a Campdevànol trobem la primera vaca del dia, ben plantada al mig del camí


Passem pels afores de Campdevànol sense aturar-nos, amb els cotxes circulant rabent pel nostre costat


Pujant cap Sant Julià de Saltor ens trobem en Quii, que està corrent per la zona i aprofita per explicar-nos com de ben etiquetats i marcats té els bolets de la zona, per si de cas


Ja som gairebé a 1000 m d'alçada, hem anat pujant des dels 700 m de Campdevànol pel costat del Torrent de Can Maiols, que en aquest punt s'encanona de valent


Seguim pujant, al fons es veu Can Maiols


Passem per sota d'una petita balma


Ens aturem per esmorzar i aprofitem per fer-nos una foto de grup. Ja som a 1120 m d'altura


Seguim pujant i a Sant Julià de Saltor, a 1375 m, ens fem una altra foto tots ben junts


Anem camí de Bruguera, ara passem per un corriolet que als que en sabeu de corriolejar i no vau venir us hauria agradat molt, potser més que a mi, a qui la por em va paralitzar una mica els sentits. L'Antonio, en una petita clariana


Ha passat una hora des de la foto de Sant Julià i arribem a la pista encimentada que ens portarà a Bruguera. En aquesta estona de corriol hem anat mantenint la cota, som a 1320 m. Veiem ja ben clarament el nostre amic amb nom probablement preromà, el Taga


Hi pujarem per la banda del darrera del que ara estem veient


De moment baixem una mica, fins els 1200 m de Bruguera, on ens aturem per menjar una mica i omplir d'aigua


Aprofitem per fer unes quantes fotos.


Al fons veiem la pista encimentada que puja cap al coll de Jou


I al fons de la pica veiem els capgrossos que no paren de nedar


Portem, segons els càlculs d'en Lluís , una hora d'avançament sobre l'horari previst, que és l'horari de quan ell i en Joype van fer per primer cop aquesta Ruta (sic: Ruta, en majúscula). Sortint de Bruguera agafem una pista pedregosa amb la primera pujada brutal del dia, que ens porta al Coll de la Pera, a 1423 metres








Val la pena aturar-se un moment per intentar captar la bellesa de la zona




Però com que no ens podem quedar aturats, seguim endavant en la bona direcció, ara planejant una mica






Als plans de la Massana, a 1400 m, ens hem d'aturar una estona per problemes mecànics. El que primer és una punxada


es transforma en un petit ensurt en doblegar-se encara més la petita platina que subjecta les pastilles del fre del davant. Sort en tenim de les mans màgiques d'en Domingo (ben dormit i enrampat), que la deixen com a nova. Una pena, ja que la música disco de la bici d'en Surfer ens alegrava el dia




L'hora d'avançament que portem s'ha fos, més endavant algun de nosaltres es fondrà també pujant al cim, però això ara no toca. De moment, el que toca és pujar de valent








Arribem a l'abeurador del Torrent de Bancerola, a 1600 m. Al Domingo li falta aigua i fa veure que fa un beure, però no ho fa ja que l'aigua no és potable


Esperem uns minuts l'Antonio, que de tant dormir mentre arreglàvem la punxada, s'ha oblidat de la motxilla i ha hagut de tirar enrere mentre nosaltres seguíem amunt .
En Lluís mira pensarós cap al Taga, enfilat al capdamunt de l'abeurador




Les vaques, assedegades, s'atansen amb una mica de por


Després d'algun intent acaben bevent


I ja arriba l'Antonio, que s'ha pegat una bona pallissa


Ara ve una forta pujada. Guanyem 200 m en molt poc, i ens plantem als 1800 metres. L'aturada per agafar alè s'aprofita per admirar el paisatge
i el cel, que es comença a ennuvolar una mica, afortunadament, ja que això ens facilitarà la pujada final








Després de passar per una zona de camí molt pedregós i malmès, planegem una mica seguint camins de vaques on algú es transforma en un Alien requetepredator. S'acaba el caminet i enfilem la pujada final



Són 250 m de pujada, que se'm fan llarguíssims. Caminar, a 2000 m, carretejant la bici no és el que més em va, precisament. Però com que no em podia quedar allí, intento seguir al grup


Arribo tan fos a dalt que em quedo primer a la Creu, mentre els companys són al vèrtex geodèsic


Al fons tenim la pista encimentada que puja de Bruguera cap al coll de Jou, on baixarem


Però abans de baixar, ens fem la foto de grup


La baixada és vertiginosa i en pocs minuts perdem 400 metres, dels 2000 als 1600 del Coll de Jou. Aquí tenim en Surfer, en primer pla, i l'Antonio, un puntet vermell al darrera


Un cop al Coll de Jou ja hem fet la part difícil de la sortida. Baixem per la pista encimentada fins Ogassa, passant per l'església de Sant Martí (1344 m), on no ens aturem per admirar-la com cal


i tampoc tenim temps per veure la seva teulada de pedra


A Ogassa (965 m) tenim tota l'aigua que volem, boníssima i fresca. Hi ha moltes fonts, a mi m'agrada especialment aquesta, la del Miner


Aquí, després d'aturar-nos una mica per menjar i beure, agafem la via verda


Però no anem de passeig, precisament. En Surfer, en Domingo i l'Antonio s'avancen una mica i en Silvester i un servidor quedem una mica endarrerits. Són al davant, però no hi ha manera d'agafar-los. Anem a més de 40 km/h, planejant en baixada, i ens costa moltíssim enllaçar. Finalment ho aconseguim i seguim a bon ritme fins Ripoll, on hi ha repic de campanes en el nostre honor. Quan pugui, penjo el so. De moment només poso la foto i us imagineu milers de campanes tocant harmoniosament mentre una parella es besa al mig de la plaça, a 681 m d'altura amb la nostra bandera al vent un 11 de setembre



Un bon final per una Ruta preciosa. Gràcies, Lluís!