Badalona - VIc

Sortim de la Plaça a les 7 del matí i pel camí habitual anem cap al Dipòsit. El sol tot just acaba de sortir, però ja fa molta calitja i alguns comencem a suar de valent


No ens aturem ni al Seminari ni als 9 Pins i anem a bon ritme. Tant bo és, que no puc seguir-lo i em quedo despenjat pujant al Mirador de Premià


Allà, al Mirador, m'estan esperant Domingo, Diesel, Surfer, Nor_bak i Dojavi, que no surt a la foto


A Sant Bartomeu ens aturem, alguns per menjar una barreta i altres per cruspir-se cinquanta mil móres


Baixem per últim cop per la pista que ens porta a La Roca del Vallès, a partir d'ara serà obligatori fer-ho per l'Oreneta, i ens aturem per agafar un líquid groc que surt de la font del davant de la Plaça de la Vila i que ens fa molta falta ja que la calor és intensa


L'ajuntament, com gairebé sempre, és una casa ben bonica. I és que amb els dinerons dels altres és més fàcil


Anem en sentit contrari, ja que el track originàriament era Vic-Badalona, però vigilem per no fer i per no fer-nos mal


Camí de Cànoves, per bona pista i a ritme no massa alt, però constant


Una mica més endavant, en Domingo punxa. Un cop arreglada la punxada, en tornar a pedalar se li trenca el cable del canvi. Les fotos que segueixen podrien anar a l'apartat "Pepe Gotera i Otilio, chapuzas a domicilio", però les poso aquí:
Per arreglar el cable, què ens cal?
Un cable, naturalment. I aquí el tenim


I per desmuntar el que s'ha trencat?
Una multieina estroboscòpica d'última generació, evidentment d'Albacete i proporcionada pel Nor_bak


Traiem el cable trencat


Posem l'altre, el nou, no ens equivoquéssim pas


No cal ajustar el canvi, si el que canvia el cable és en Diesel sempre surt a la primera


Un últim detallet, per deixar bé el cable, lligant-lo artísticament amb una mica de cinta


I ara, què hem de fer?
Posar un vis diminut que s'ha perdut.
I com ho farem?
En Dojavi en trobarà un.
I si en perdem un altre?
No passa res, en Dojavi el trobarà també.
I en Diesel el posarà


I ja està, bici nova, fàcil, fàcil con bricomania


Després d'aquesta lliçó de mecànica aplicada arribem a Cànoves, on farem el primer entrepà


No ens aturarem fins la pedra d'en Nor_bak, ja al pantà de Vallforners


Aquí el tenim, al nou Clark Gable


Pugem una mica, fins la Casa de Vallforners, on han posat una porta sobre uns cavallets expressament perquè puguem estirar-nos-hi


Les portes, impressionants


Els ciclistes també.
Dojavi


Domingo


A aquest no tinc el gust de conèixer-lo


Surfer


Diesel, abans de tirar-se a la piscina pel tobogan


Després d'aquesta breu aturada seguim pujant. La pista és bastant bona i el desnivell no mata, tot i que és força alt. Trobem la font del Diesel, que ens va perfecta per refrescar-nos i descansar una mica de tanta pujada


Ja som a 1000 m, n'hem pujat uns 600 en un parell de minuts mal comptats. Venim del fons de la vall, on es veu el pantà


A part de fer ganyotes, també puja


Fins i tot tenim temps de portar costa amunt un ramat de cabres, que van saltant amunt i avall


A la Casa Nova de Vallforners ens aturem a fer un altre entrepà


i una becaina


Però com que no ens podem quedar allà, seguim on ens porta el track. I el track ens porta al Pla de la Calma, on veiem aquesta cabana reconstruïda
enguany


I ja som camí de Collformic








Després de fer una orxata a Collformic, i de passar una mica de fred ja que venia una brufada fosca i freda de la banda de mar, ens tornem a posar en marxa i se'ns en va la frescor ràpidament, ja que en poca estona pugem dels 1145 m de Collformic al punt de màxima alçada de la sortida, a 1300 metres. El paisatge ens ajuda a passar millor aquesta última pujada


Baixem una mica i ens aturem per fer la foto de Sant Segimon i de Sant Miquel


I ara, després d'una petita trialera, enfilem una llarga baixada que ens porta a la Plana de Vic, on passem per un tram d'un divertit (si es va amb doble, amb rígida potser és una mica més pesat) terreny argilós que s'acaba en una pista força bona


i ens aturem per reposar una mica i menjar una barreta


Després del descans, anem fins al poblet de Vilalleons, on agafem aigua fresca


El petit cementiri de Vilalleons és una illeta en mig dels camps de conreu


Anem per feina i en poca estona ja som a Vic, on com l'any passat passem pel camp de futbol, tot i que no podem entrar ja que es juga un partit de màxima rivalitat, amb unes quatre o cinc persones a la graderia


Després de fer una mica de turisme, arribem a l'estació


I al tren es munta una timba de les que marquen època, amb un revisor que també déu-n'hi-do





i això és tot.