Via Verda de Girona

Btt en família



Fa tres anys vaig anar a Girona per veure com era la Via Verda del Carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols.

Potser per la calor que va fer, potser pel transit que vaig trobar a les cruïlles, que em van semblar perilloses, o potser perquè tenia mal dia, el cas és que no em va agradar massa.
Un cop de nou a Girona vaig decidir fer la Girona-Olot, que em va agradar més però no gaire, potser per les presses o bé potser per l'acalorament i decepció prèvies.

El diumenge passat vam anar a l’aeroport de Girona i, ja que érem a prop de la Via Verda, ens vam emportar les btts per pedalar-hi una mica.

Vam sortir de la Devesa de Girona i vam tirar riu amunt, entre l’ombra dels plataners i pollancres plantats als aiguamolls, plens d’aigua després de la pluja de la nit.
Passat Bescanó, vam fer una petita variant, passant per un corriolet molt bonic i ombrívol amb un tram empedrat per on es sobreeixia l’aigua d’un dels canals del riu que anava ple fins dalt.
Sobre el km 25 vam dinar en una font on una pedra de molí de 1834 posada sobre un tronc feia de taula. Després de dinar, vam seguir fins passat Amer, i aproximadament al km 30 vam girar per tornar a Girona.

No hi ha fotos, ja que em vaig deixar la màquina, però us ho explico ja que pot ser una bona manera de passar el dia junts petits i grans i fent una mica d’exercici.

Ens ho vam passar molt bé i la ruta ens va agradar molt a tots; vaig pensar que quan la vaig fer per primer cop les presses no em van deixar veure les coses maques que es poden veure si vas amb tranquil·litat i amb bona companyia, que també compta.

Dissabte passat vam fer la Girona-Sant Feliu de Guíxols, però quedant-nos també al km 30, i aquest cop amb màquina de fotos.

Aquí estem a la sortida. Només falta la Núria, que és la viatgera de la setmana passada



Ens fa gràcia el primer pont del carrilet



El trajecte és de moment força pla, però amb menys ombra que el del diumenge passat





Arribem a l’estació de Quart, que està en obres



Estem en una de les poques pujadetes del trajecte






Aquest és el Baixador de Llambilles, on hi ha una zona de descans amb taules, pou, i lavabos netíssims





I també hi ha una font


Passem ràpidament per una de les poques zones amb ombra de la ruta


I arribem a Cassà, on al costat de l'estació, també ben conservada, hi ha una font que raja molt fresca, a 4º C





Estem aproximadament en el km 20, al punt mig de la ruta, arribant a Llagostera


L'estació és al costat d'una zona verda amb ombra on es asseiem una mica


...i ens trobem un Bttbadaloní, en Guillermo, que està passant uns dies de vacances:


Com que en Guillermo amb tantes sortides amb gent perillosa (Andrés, Dojavi, Surfer, JFR, Jimix...) s’està posant molt fort, ens avança ràpidament; nosaltres anem fent. Passem per una zona on hi ha uns eucaliptus i un tram de baixada i arribem fins al km 30, on agafem un caminet que ens porta a un lloc amb ombra on dinem un “menú ciclista”: macarrons, pollastre arrebossat i préssec.



Després del dinar i de descansar una mica, decidim tornar, ja que ens queda el que ara serà tram de pujada i 30 km més fins al cotxe.

Estem acabant una de les pujadetes, no massa fortes, que trobem



L’Oriol, que no va venir a la Girona-Amer, s’ho està passant la mar de bé i està a punt de fer el seu rècord de quilòmetres en bicicleta



Aquí el tenim esperant a l’ombra dels eucaliptus



La Natàlia també està contenta



I la Margarida, que, a més, està acalorada


Passades les pujades, anem molt ràpid ajudats pel pendent i el vent favorable. Aquí estem en un dels revolts del camí


Tornem a aturar-nos a la font blanca de Cassà






La casa de la vila està al costat



Ja molt a prop de Girona agafem aquestes móres, que segur veureu en algun dels plats de la Margarida al seu bloc





I, ben tips i assolellats, però no tan cansats com el diumenge passat, arribem a Girona havent fet uns 60 km.