Fa uns dies (el dia del 2a 6 al Santiago Bernabeu, un històric 5 de maig de 2009) vaig anar al Turó de l'Home sortint des de Tiana acompanyat per dos Saltamarges, en Joaquim Oliver i l'Adrià Valls. Com que em vaig trobar molt bé, vaig fer la tornada també en bicicleta. Mentre tornava, vaig començar a pensar que seria possible fer la mateixa ruta però sense passar paral·lel al riu, sinó per Can Bordoi i pel Santuari del Corredor tant d'anada com de tornada.
Abans d'ahir, acompanyat d'un Bttbadaloní (en Paco "Sonic", o "SuperSonic" a partir d'ara) i de tres Bttbellvitgencs (Pepe "Joype", Antonio i Carles) vam provar de fer-ho, sempre amb la possibilitat d'escurçar-ho si ens calia, baixant a la platja del Maresme o al pla del Vallès.
Tota la setmana havia fet molta calor, especialment el dijous, dia en què va fer un vent calent sufocant, i això ens va preocupar a tots ja que la sortida havia de ser llarga i dura. Però el divendres ja havia refrescat una mica i aquests fet ens va fer retornar la confiança en què la sortida es podria acabar bé.
Vam sortir del Camp de Futbol Vell de Tiana a les 5:45 del matí, encara fosc i ajudant-nos de llanternes en els primers moments, i vam anar pel Camí del Mig cap a Alella, trobant-nos uns quants dels molts conills que hi ha sempre en aquestes hores del matí. Vam pujar al GR-92 per la Riera de la Coma Clara d'Alella i a partir d'aquí vam seguir la ruta clàssica: Creu de Can Boquet, Dolmen de la Roca d'en Toni, Sant Bartomeu de Cabanyes, Can Bordoi -primera aturada per menjar una mica-, Santuari del Corredor -segona aturada- i baixada cap a Santa Maria de Palautordera per començar la llarga pujada al Turó de l'Home passant per Mosqueroles, on vam fer la tercera aturada d'avituallament.
La pujada va ser llarga, però amb bona temperatura i molt bon ambient en el grup, com sempre. A l'Estany d'en Viada ens vam tornar a aturar una mica per descansar i menjar una barreta i vam seguir fins a la carretera, on ens vam estalviar el primer quilòmetre asfaltat passant per una pista que estava força plena d'esbarzers però molt més divertida que l'asfalt.
Si heu pujat algun cop al Turó de l'Home sabreu que els km que falten per arribar al cim estan pintats en el marge de la carretera i que els primers són força durs; nosaltres, sabent això, vam planificar una aturada en un turonet que hi ha sobre el km 2.5 aproximadament, en un lloc on en els dies clars es pot veure el Montnegre i fins i tot el mar. Ahir hi havia calitja i no va ser possible veure´l, però l'aturada ens va anar molt bé per descansar una mica i poder reprendre la pujada al cim del Turó, que el Paco i jo vam fer a bon ritme seguint la marxa de l'Antonio i en Pepe. En Carles, que treballa molts caps de setmana i no es pot entrenar tant com voldria, va quedar uns metres més endarrere, però va pujar perfectament.
A dalt, com gairebé sempre, hi havia núvols i tot i que no hi feia fred, la temperatura era una mica baixa i ho vam notar un pèl a la baixada fins al Mirador de les Guaitadores. D'allà vam passar cap al GR-5, que ens va portar a Sant Celoni, on ens vam aturar per menjar i fer una beguda i un gelat.
Vam decidir pujar al Corredor per segon cop no per on havíem baixat sinó per la pista que surt del costat de Vallgorguina, ja que és més curta i ens va semblar més accessible que l'altra. Aquí en Carles ens va deixar i va baixar per carretera fins a Arenys, ja que no es veia en cor de pujar de nou a dalt.
Vam començar la pujada a un ritme molt alt que no vaig poder seguir ja des d'un bon començament i em vaig haver de regular una mica, ja que sinó hauria explotat. Després de patir força vaig arribar al Santuari, on estaven aturats esperant-me i menjant una mica.
Afortunadament a partir d'aquí ja no quedava massa desnivell i vaig poder seguir, patint una mica a les pujades, el fort ritme que portaven.
En la baixada del Corredor en Paco ens va fer passar per una pista que baixa paral·lela a la principal uns dos quilòmetres, molt maca i divertida, i que segurament farem a partir d'ara fins i tot de pujada, ja que així ens estalviarem cotxes, pols, sol i monotonia.
Sense aturar-nos més vam anar desfent el camí del matí fins a la cruïlla que porta al corriolet que baixa a les escoles d'Alella, que ens va agradar molt i ens va distreure una mica de tanta pista.
D'Alella vam tornar pel Camí del Mig cap a Tiana, tornant a veure molts conills, i vam arribar cansats però molt contents al punt de sortida on ens esperava en Carles, que havia tornat en tren.
La crònica i les fotos que vaig fer el diumenge a bttbadalona i a bttmania són aquestes:
Avui he d'anar a Cambrils: intentaré posar unes fotos abans de marxar i faré la crònica una mica a cuita-corrents.
Sortim de nit, puntualment a les 5:45, ja que la ruta serà llarga i forta. Pugem per Alella al GR-92 i ens encaminem al Mirador de Premià
Una mica més endavant ja hi ha més claror i les cares es podem veure. També el bon ambient de la sortida:
Una petita aturada tècnica per canviar l'Elixir dels Avid d'en Carles. Es veu que el Listerine és massa fort i s'ha de canviar per Licor del Polo
L'Antonio s'ho mira
I en Paco contesta la Noe, que ens ha enviat un missatge amb un *
Ens aturem a Can Bordoi a menjar una mica
Ara m'explico el secret d'en Joype: corre tant ja que no porta pràcticament res a la motxilla
Baixant del Corredor, on ens havíem tornat a aturar per menjar una mica, es trenca el suport del GPS de l'Antonio, suposo que no ha aguantat tant de desnivell acumulat i ha petat. Amb dues brides es sol·luciona ràpidament el problema
Arribem ràpidament a la font del Polígon de Sant Esteve (o de Santa Maria) i ens trobem que la font està aparentment trencada i no funciona.
L'aixeta de pas sembla oberta, però resulta que està a l'inrevés. L'Antonio rep una ruixada sobtada, que li fa un efecte espectacular: comença a córrer i ja no l'enganxem fins pràcticament al cim del Turó.
Aquí tenim l'aixeta oberta
Veieu aquella petita antena a dalt de tot?. Doncs allà hem de pujar
Ja som a l'Estany d'en Viada i ens aturem una miqueta a descansar
Arribant a la carretera en SuperSonic fa set o vuit cavallets, ja que està sobrat de força
Arriben en Carles i en Pepe
Fem una votació democràtica i , per unanimitat, decidim passar per l'alternativa esbarzera a la carretera i ens plantem una mica més amunt del primer km. Pugem una mica més i al km 2.5 ens aturem una mica per veure el mar. Hi ha una mica de calitja i no es veu, però l'aturada ens va perfecta per descansar una mica
]Ja a dalt, en Paco em fa unes fotos
Ja tenim la casa al costat
Els núvols tapen el sol
En Paco pujant al cim
Tots hem arribat a dalt
En un viatge tan llarg com aquest hi ha temps de tot, fins i tot de lliçons de mecànica. Aquí tenim l'Antonio explicant-nos que per inflar la roda del darrera s'ha de treure primer:
Baixem uns metres més i hem de canviar la càmera, que és pràcticament nova i s'ha punxat entre el pegat nº 10 i el nº11
La coberta d'en Pepe també està nova. És clar, com que gairebé no s'entrena, el material no es desgasta gens
Segona lliçó de mecànica: quan punxes, va molt bé trobar algú que t'infli la roda a 4 atmosferes. I que no es quedi en 3.5, ha d'arribar a les 4 reglamentàries
Semblen cansats, però el que estan és avorrits: fa unes hores que m'esperen. Estan al Corredor, on hem pujat per Vallgorguina
En Joype demanant més desnivell i quilòmetres, ja que ara es comença a trobar bé
I el miracle final, baixant del Mirador de Premià:
Passem pel corriolet d'Alella i en molt poc ja som a casa.
El somni s'ha fet realitat
El track de la sortida me'l va passar en Pepe, ja que el meu GPS s'aturava tant que vaig acabar tancant-lo i posant-me'l a la butxaca. És aquest:
I aquest és el perfil
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada