Btt
Una setmana després d'haver-se celebrat aquesta multitudinària cursa, que organitzen any rere any els amics Xurribiquers, uns quants amics que no l' havíem pogut fer vam tenir la sort de poder-la repetir. Sempre que faig una sortida d'aquestes penso en la feinada que hi ha al darrera: la ruta, els avituallaments... tot allò que només es veu quan falla, però que molts cops no sabem agrair com cal quan va com una seda. Així que, un cop més, gràcies Xurribiquers!
Una setmana després d'haver-se celebrat aquesta multitudinària cursa, que organitzen any rere any els amics Xurribiquers, uns quants amics que no l' havíem pogut fer vam tenir la sort de poder-la repetir. Sempre que faig una sortida d'aquestes penso en la feinada que hi ha al darrera: la ruta, els avituallaments... tot allò que només es veu quan falla, però que molts cops no sabem agrair com cal quan va com una seda. Així que, un cop més, gràcies Xurribiquers!
Nosaltres vam tenir una sort extra: entre setmana va nevar, i això va fer que la nostra sortida encara fos millor.
Aquest és en Lluís
I a la seva esquerra hi tenim al Sonic, al Juanma i al Pino, els meus companys de ruta
En Juanma, ànima de Los Llorones
En Paco, que no es deixa veure massa, però amb qui no dubtaria a anar a la fi del món
Trobem una mica de neu i al pobre Paco li toca el rebre
Entrem en una zona obaga i comencem a veure neu de veritat
Quina amabilitat! Així dóna bo passar la cadena!
Tornem a trobar neu
I més neu
I mésimés
IMéssiMéssiMéssi, i encara més
I finalment, trobem els Dotze Pins
Encara ens queda un pujadot important, que hem de fer a peu, i una baixada memorable per acabar aquesta preciosa sortida, que és al wikiloc
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada