TIANA-MONTSERRAT-TIANA (28-05-2011)

Sona el despertador a les 4:15 i m'he de llevar ràpidament ja que a la nit no vaig preparar res. Vaig ràpid, però estic estona doncs he de fer moltes coses: esmorzar, preparar els entrepans, els aparells, la roba.... Finalment surto, encara és de nit. Passo pel lateral de la B-20 i pujo a la Vallensana per Canyet pensant que no m'he posat el fotoprotector i que em cremaré ben cremat.
Com que ja s'hi veu una mica puc agafar el corriol de les escombraries i la trialereta de Montcada, on quedo força depilat; sembla mentida com s'ha tapat en pocs dies.
Abans d'arribar a Montcada el corriol s'ha d'intuir amb tanta gramínia


Travesso l'autopista i vaig cap a Can Coll i quan comencen a caure unes gotes em trobo en Domingo, que va amb un grup força nombrós. Ni porten GPS ni mapa, però van fent via. A Can Coll ens separem: ells van al seu aire, jo provaré de fer l'anada i la tornada i no em puc entretenir massa.
El meu track em porta per trams força corriolers, un d'ells passa pel mig d'un mar de cards gairebé tan alts com jo


I quan arribo al Pi d'en Xandri, em torno a trobar el grup del Domingo, que han anat més ràpid i s''ho estan passant pipa


Aquí està en Domingo, amb la seva doble


Segueixo fins Sant Cugat i agafo aigua al Monestir, on hi ha un grup "d'indignats" acampats, la majoria dormint encara. Procuro no despertar ningú i faig alguna foto dels murals que han penjat a la tanca del Monestir


També en faig de la portalada


La millor, aquesta:


Tant de bo en féssim una mica de cas!

No podia faltar la de la Creu


Després de donar força voltes enmig de polígons industrials de Sant Cugat i d'una bona estona de pedalar em torno a trobar el grup del Domingo. Estan aturats en una cruïlla i tirant una moneda a l'aire per anar o a l'esquerra o a la dreta. No porten track, es perden, però fan més via que jo.
Seguim una estoneta junts i en una font els torno a deixar ja que han de fer un reagrupament. Em sap greu deixar-los, però avui no és el dia per ajuntar-m'hi.
Segueixo endavant, passo per molts trams d'urbanització, primer de Les Fonts i després de Rubí, trams que es fan una mica monòtons per tant d'asfalt.
Abans de baixar en direcció a Ullastrell, trobo un corriolet ple de flors que em distreu i em fa oblidar una mica el pas per les urbanitzacions. I allà veig per primer cop la Muntanya Màgica sense núvols


Però l'alegria dura poc, ràpidament torno a l'asfalt. Ara és un tram que he triat per evitar passar per les rieres de Gaià i de Sant Jaume, tot i que no me'n lliuro del tot. Afortunadament, baixa poca aigua i puc passar sense mullar-me, tot i que amb una mica de lentitud. Passat aquest aqüeducte modern que es veu a la foto, pujaré per una pista força trencada fins dalt de tot, fent un petit tram a peu ja que el pendent és molt alt


Segueixo alternant pista amb urbanitzacions, ara pertanyents a Olesa de Montserrat. En una placeta de Les Planes veig una font i m'aturo per menjar una mica. La font no raja, una de tantes que està espatllada, però com que ja m'he aturat i encara tinc aigua no en faig massa cas i m'alimento, que aviat hauré de pujar de valent.
Abans de la pujada, em queda passar per una pista que passa entre camps d'oliveres, baixar fins la carretera i fer una mica de puja-baixa per la zona de La Puda, amb les seves magnífiques teulades d'Uralita que es van esmicolant deixant anar l'amiant de mica en mica.
Les pujades s'acaben aviat i la pista va ben plana per la vora del riu, on trobo una bona mostra de la infinita pobresa neuronal d'alguns homínids que es distreuen fent malbé les coses. Quin plaer hi deuen trobar? Em fa pena ser de la mateixa espècie i tenir-hi un mínim parentiu genètic. En fi, deixem-ho córrer, però aquí tenim el resultat de les seves activitats lúdiques:


El cel ja s'està obrint del tot, veient els hotels del Monestir penso que suaré força


Uns metres més endavant, trobo la meva font, d'aigua una mica crua i no massa fresca


La pista passa ben encanonada, el riu ha anat treballant i fent forat


Monistrol vist des d'aquesta banda del riu em sembla molt lleig, però quan sóc al seu nucli antic canvio d'opinió




La pujada al Monestir és la part més maca de la ruta, la pista és preciosa i no massa difícil, es deixa fer molt bé


Fins i tot i ha cavalls amb esquelles, pasturant lliurement


Abans d'arribar a la carretera que puja de Monistrol, veig Sant Benet i em penso que falta molt poc


Pujo molt ràpid, massa, i al final he d'afluixar ja que les últimes rampes passen una mica de factura i encara em queden molts quilòmetres.
A la zona de les botigues de mel i records, en Francesc, un amic Bttmaníac, em veu i em crida: el món és un mocador. M'explica que està preparant la Matagalls -Montserrat i que ha pujat a peu amb la Mercè, però que no oblida la bici i que demà anirà a fer la Cabrerès amb el seu fill.
Acabo de pujar a dalt de tot, on hi ha molta gent, moltes samarretes blaugranes, algun ciclista, obres... Faig unes fotos i marxo ràpidament


La baixada a Monistrol la faig per carretera i en pocs minuts sóc al poble. Trobo uns camps preciosos d'ordi, ja punt de madurar


Estic molt bé, gens cansat, i vaig perfecte de temps. La única cosa que m'amoïna una mica és el sol i la por de cremar-me. Passo per la carretera de Vaquerisses i vaig pujant i pujant. El track que segueixo el tinc configurat amb el color vermell, per veure´l bé, i vaig per sobre d'una línia vermella....que és la carretera i no el track. Me n'adono uns quilòmetres amunt, als peus de La Torrota


Desfaig el camí, amb tantes línies no trobo per on he d'anar. Els camins em semblen tots iguals. Sort d'una aigüera de plàstic que està tirada al mig i que em situa per retrobar el camí correcte, que trobo després de 45 minuts i de 5 quilòmetres. Això em deixa una mica tocat: ja no em trobo tan bé, tinc sed i poca aigua, fa moltíssima calor, em queda molt encara.... Com canvien les coses en poca estona!
Passo per una altra urbanització, pujant sempre, busco aigua i no en trobo. Sort que a les afores de Rellinars veig una placeta amb ombra i una petita font. M'aturo per menjar, i carregar d'aigua i em tranquil·litzo força, pensant que ja estic a 350 m d'alçada i que no em queda tant.
Però no és veritat, la pujada a la Casa Nova de l'Obac es fa molt llarga, ja que és continuada i força dura, si més no m'ho sembla ja que porto uns quants quilòmetres a sobre.
M'aturo un moment per fer la foto d'un Bisbe i descansar una mica, de pas


Però es tracta d'anar fent amb paciència, de saber que tot s'acaba i que després de la pujada ve la baixada. I, efectivament, quan ja he pujat a més de 750 m des dels 150 de Monistrol, començo a baixar sense parar fins arribar a Matadepera.
Segueixo baixant, trobo algun tram de corriol i arribo a Sant Julià d'Altura, des d'on acabo de baixar del tot fins la llera del Ripoll.
En aquest tram pensava córrer, ja que la pista és bona i fa baixada, però em costa força ja que fa un vent que molesta força. Però em trobo al José Luis, a qui li demano si puc quedar-me al seu darrera xupant roda. No només m'acompanya fins la carretera, sinó que ho fa fins Montcada, a molt bon ritme per cert. Porta una bici per fer travesses, m'explica que enguany farà el Danubi, que pensa anar a Canadà, em recomana la ruta del Cid... i em reconcilia amb l'espècie humana. Moltes gràcies, José Luis


I ja només em queda pujar per la Vallensana. Tinc temps per anar al concert i tot, i pujo amb força calma ja que els cames no responen massa. Aquest cop no passo pel Tanatori sinó pel lateral de la B-20, que és molt més fàcil i descansat... no sigui que m'adormi en el concert.

El track és al wikiloc.