La dona que ensopegava amb les portes

Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta novel·la i ahir, d'una tirada, ho vaig fer. I és que quan la comences quedes enganxat i ja no la pots deixar fins al final.
Us poso un paràgraf que em va agradar especialment:

Què va passar?
Vaig dir: "Fes-te'l tu, el teu cony de te". Això va passar. Això és exactament el que va passar. El vaig provocar. Sempre el provocava. Sempre era culpa meva. Hauria d'haver tancat la boca. Però això tampoc no feia efecte sempre. També el podia provocar d'aquesta manera. Si no deia res. Si deia alguna cosa. Si el mirava. Si no el mirava. Si el mirava d'aquella manera. Si no el mirava d'aquella manera. Si el mirava i parlava. Si estava asseguda, si estava dreta. Si era a la mateixa habitació. Si era. Si existia.

El podeu trobar en una edició en tapa dura i lletra no gens atapeïda a la col·lecció El Balancí, número 310 d'Edicions 62. L'autor és l'irlandès Roddy Doyle i la traducció al català és d'Ernest Riera