diumenge, 12 de juny del 2011

CORREDOR-DOSRIUS-BURRIAC-CACTUS (16-04-2011)



Aquesta és la crònica que vaig penjar a bttbadalona d'una sortida de les que val la pena fer:

Feia dies que patia molt a les sortides, quedant-me a cada petita pujada i anant sempre a la cua del grup. Ahir em vaig trobar força millor i això em va permetre passar-m'ho bé, riure i xerrar com poques vegades he fet.
Sortides com aquestes no s'haurien d'acabar mai.
Mentre espero que ja sigui dissabte per veure si es repeteix la màgia d'ahir, poso una mica de crònica i fotos:

En arribar a la Plaça em trobo amb la sorpresa de veure-hi al Toni (Icesurft), retrobat després de molts dies


Ja són les 7 tocades quan comencem a ciclar, no sense haver adorat prèviament al nostre nou déu, el GPS del Nor_bak, que a partir d'ara ens guiarà per aquestes pistes de Déu:


Aquí estem al dipòsit, en la primera de les fotos de grup del dia. De dreta a esquerra: Icesurft, Pino, Surfer, Paco -una altra sorpresa agradable: no havia mirat el fòrum i no sabia que vindria-, Domingo i Nor_bak


Del Dipòsit anem al Dolmen passant pel corriol que surt passat Can Gurguí i allí ens separem d'en Pino -que havia de fer de Caputxeta (o era el llop?) a una obra de teatre- i d'en Toni, que van tornar cap a casa




Sant Bartomeu va ser el següent punt d'agrupament, després de passar pel corriol que surt de Ca la Mort


També vam passar per la nova variant que ens permet evitar gran part de la polsosa pista de la Pedrera, on vam veure aquests corderets que una nena portava lligats com si fossin gossets i que es van escapar en veure'ns o en sentir el gos que ens bordava


A l'anada cap a Can Bordoi ens vam saltar novament el corriol que ja ens vam perdre al febrer i vam haver de tornar enrere per poder-lo fer. Va resultar ser una mica massa complicat per a mi, però va agradar als saltimbanquis del grup. I ja vam fer cap a Can Bordoi, on vaig poder fer una foto única: en Nor_bak riu.... i no fa ganyotes!


Al Dolmen en Toni m'havia donat mitja barreta d'una cosa que em va dir que portava guaranà, ja que li havia explicat que m'havia deixat a casa el tub de La Lechera amb el qual pensava fer-me els entrepans "in marxa" . No sé què més portava la barreta, però em va anar tan bé que em va permetre pujar al Corredor amb el plat posat en molts moments. Tot i que vaig anar de més a menys no va ser com altres dies on anava de menys a menys encara, i vaig arribar molt content a dalt. Vaig fer un cafè amb llet i tres sobrets de sucre que em van acabar de dopar del tot i la tornada fins a casa va ser plàcida i feliç.

Per baixar a Dosrius vam passar pel corriol-pista que baixa paral·lel a la pista clàssica que fem servir a la pujada, i que algun dia podríem provar de fer també pujant, ja que és molt més divertit i no tan transitat. Aquí estem en un punt on el corriol es perd entre les flors


No ens va faltar el "moment marrano" del dia, amb un toll força pudent on ens vam quedar tots enganxats excepte en Sonic, que veient el percal va pujar pel bosc. Quan pugui penjar el vídeo amb la remullada ja el posaré aquí. De moment només poso la foto de les impol·lutes sabates del Domingo, que no se sap com ho fa per mantenir-les tan netes. També té molta cura de la bici, i no l'embruta gens


Aquí estem baixant cap Argentona, fora pista (i perduts, per variar):


Després de la riera d'Argentona hem de pujar força i passem per aquest tram trencat on sempre em quedo sense piles (al GPS). Vam aprofitar per descansar una mica i per parlar de les nostres coses. També vam tenir temps de pensar, cosa que ens va deixar esgotats, en canviar la ruta per no haver de passar per allà carregant les bicis a l'esquena


En Paco no feia massa bona cara. Em penso que no li quedava menjar, i això que a Can Bordoi em volia donar tot el que portava


I ja som al costat del Castell


Només ens queda pujar-hi, amb una mica de paciència es fa tot


No sé el que ens hi fa pujar: total ens quedem a l'escala, fem la foto i tornem a baixar.... el cas és que sempre hi pugem


Baixem per la trialera de les arrels que ens deixa al cementiri de Cabrera. Agafem aigua a la placeta de l'envelat, on fan festa, i pugem per la "via Montcabrer". Veiem el Castell d'on hem baixat fa uns minuts


I passem pel corriol que ens porta a la Creu de Montcabrer, on alguns ho pugen gairebé tot


La petita excursió crec que val la pena. Les vistes des de la Creu són precioses, tenim tot el litoral de Barcelona fins a Mataró als nostres peus. No hi ha foto de les vistes però sí de nosaltres, per veure el paisatge hi haureu de pujar


Fem la baixada pel mateix corriol, ciclable gairebé tot, i que es fa curtíssim, i baixem a Cabrils, per pujar al capdamunt de la trialera del Cactus, que està una mica més complicada després de les pluges, o això em va semblar ahir. La baixada és pel camí habitual fins la platja, no massa maco amb tant de cotxe, penso que també hauríem de provar alguna ruta alternativa.
Ahir, tot i el bon dia que feia, la platja estava força solitària


I ja teníem una altra ruta ben maca al sac. És clar que en això de la Btt, com em va dir l'any passat l'Andrés, el que hem fet no compta, el que compta és el que farem demà dilluns per poder sortir el dissabte

I aquí tenim els quatre grans companys de la sortida:








I la Torre de Guaita de Montgat rodona cap a mar i recta cap a muntanya, ja restaurada, on em vaig quedar per pujar cap a casa


I aquest és el vídeo:


Clicant la foto del GPS podeu trobar el track penjat al Wikiloc: