Una nova sortida amb els amics de Bttbadalona, i una nova sortida on em vaig trobar molt malament, especialment al començament.
La pujada al Dipòsit, que fem pràcticament cada dia, em va costar molt, no vaig posar el peu a terra per poc.
Veient les condicions en què estava vaig estar a punt de deixar-ho i baixar cap a casa, ja que em sabia greu que m'haguessin d'esperar tota l'estona.
Els amics de Bttbadalona em van convèncer i vaig decidir seguir, però no pensava acabar una sortida com aquesta, força llarga i trencacames. Afortunadament conec el trajecte força bé i això em va permetre menjar en ruta abans de les pujades fortes i dosificar les poques forces que tenia i així vaig poder arribar força sencer a Tordera.
Aquesta és la crònica penjada a Bttbadalona:
M'he trobat tan malament pujant al dipòsit que pensava no arribaria ni als 9 Pins. No he posat el peu a terra per orgull, tot i que he estat a punt de fer-ho: ja no me'n quedava.
Sort de la companyia i els ànims, primer d'en Ramon i després, a l'arbre trípode, de tots, sinó m'hauria deixat caure fins a casa. Estar tan malament de cames m'havia fet perdre el "coco", que penso és el meu punt fort i que em permet seguir en els moments complicats de les sortides llargues, que sempre n'hi ha algun.
He anat tirant com he pogut i tot i no estar massa bé he pogut aguantar el ritme sense fer massa de llast. Com que conec força el trajecte he menjat barretes en marxa en els punts clau i això m'ha permès seguir. I, no cal dir-ho, els entrepans de pa amb cacau (hi ha més cacau que pa) també han ajudat. I la cançó T'estim, d'en Tomeu Penya, que he anat recordant molta estona, també m'ha servit per superar molts mals moments.
Després d'aquesta petita història personal, aquí va la crònica:
Foto al dipòsit. No tinc esma ni per posar recta la màquina. D'esquerra a dreta: Keoki, Sacarni, nor_baK, Linneo, Pino i Dojavi
Portàvem els tracks de la ruta clàssica d'en Dojavi i de la Transmaresme de Tomàs Domingo i hem anat fent una mica de cada. Hem passat per la mateixa variant de diumenge passat, la del tobogan de Can Gurguí, que és força més divertida (i fins i tot més descansada) que la pista del Mirador de Premià per anar fins la creu de Can Boquet i d'allà hem anat seguint per la pista habitual amb la modificació d'una trialera en forta baixada que els cracks han fet com els àngels i que ens ha permès evitar un tram de la ruta habitual que està molt malmès on sempre havíem de caminar. Amb aquestes boniques modificacions hem arribat a la riera d'Argentona, on comença una de les pujades més fortes del dia.
En Dojavi i en nor_baK l'encaren a molt bon ritme
seguits pel Pino
En Linneo s'estrenava avui en aquesta sortida ja clàssica
En Sacarni i en Keoki també debutaven avui
Aquesta és una altra de les zones més complicades, el veïnat de Cal Paraire, amb unes pujades bastant fortes abans i després
Un cop deixem enrere aquest tram la ruta es suavitza bastant, tot i que és força trencacames, amb unes quantes baixades però també amb forts rampots que et fan patir força, tot i que sembla que a alguns no tant
A Sant Martí del Montnegre ens aturem per menjar i beure una mica i una senyora molt amablement ens fa una molt bona foto de grup
A partir de Sant Martí hi ha més baixada que pujada, tot i que com bé diu en Pino, no s'acaba mai de pujar del tot.
A la Font de la Brinxa, d'aigua molt bona i fresca, hem aprofitat per omplir els bidons. El dia ha estat núvol i força fresc, però la humitat elevada que ha fet ens ha fet suar força i ens calia rehidratar-nos
Aquesta imatge, patrocinada per Specialized, ensenya com de fangosa ha estat la sortida d'avui
No podia faltar la foto de grup al coll de Can Benet. La que ens ha fet aquell senyor tan amable dels cafès ha sortit borrosa, de manera que poso la primera, que no és gran cosa però almenys es veu una mica
En la foto també es veu una mica el cel blau. I és que a partir d'aquí s'ha començat a obrir i hem tingut els primers moments de sol de tot el dia, moments que ens han ajudat a baixar sense passar fred. Aquí estem arribant al pou de glaç d'Hortsavinyà
Arribats a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola ja només ens falta baixar
I per fer-ho agafem un corriol força complicat i llarg que a aquestes alçades de la sortida em cansa força. Baixant, se'm trenca el cable del canvi del darrera, sort que en "Mans de plata" nor_bak ho soluciona en un moment, tot i que avui no portava la seva famosa multi-eina d'Albacete i s'ha hagut de conformar amb una de les nostres. En un minut escàs ha fet el canvi i l'ha deixat tan bé que a la propera sortida tallaré el cable dels plats per veure si me l'arregla també
I ara ve el més espectacular de la sortida, quan hem arribat a Tordera. A Bttbadalona som uns yupies de campionat i tots ens hem posat a donar ordres de compra i venda. En pocs minuts uns quants milions han canviat de mans, passant a les nostres, gràcies a unes oportunes trucades:
Alguns tenen un model de telèfon una mica peculiar
I ara ja només ens quedava baixar a l'estació anant sempre en contra-direcció, cosa força complicada ja que s'ha de fer alguna volta per evitar passar per algun carrer en el sentit adequat.
I aquí tenim les nostres estimades bicis; a la moderna i funcional estació de Tordera, després de 8 hores de marxa
I no podia faltar el nostre "pecholobo" de cada sortida, per acabar amb un somriure la crònica:
Moltes gràcies per l'ajuda i fins aviat.
I aquí el vídeo de la sortida:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada