Feia molt que no sortia amb els Saltamarges, el grup de Tiana, el meu poble. Més d'un diumenge havia passat a les 8 del matí pel parc des d'on comencen les sortides, però no hi havia vist ningú i havia fet ruta en solitari.
L'altre dia en Toni Safont em va explicar que havien canviat l'horari, ara es fan les sortides a les 9 del matí i s'acaben una mica abans de les dotze. Un horari més de "jubilats", que va molt bé si no agrada matinar però que no en va tant si el que agrada és fer quilòmetres.
Però tot és qüestió de combinar-s'ho bé amb alguna sortida més llarga el dissabte o continuant la sortida del diumenge en solitari. I això és el que he fet: afegir-me a la sempre bonica sortida dels Saltamarges i seguir pel meu compte una mica més.
Avui, a més, hem estat una mica de pega ja que un dels companys tenia problemes amb el seu tubeless, i després un altre n'ha tingut en el canvi. Tot això ha fet que la sortida fos més aviat curta, uns 18 km, tot i que molt macos ja gairebé tota l'estona hem passat per corriols, molts cops pujant-los i alguna vegada baixant en poca estona el que tant ens havia costat pujar abans.
Aquí estem al Parc del Camp de Futbol Vell, punt de reunió ciclista, intentant talonar el tubeless:
En Tito ens ha fet de guia i ens ha portat d'entrada al Mas Ram, i allà hem començat a agafar corriols que ens han portat pel darrere del Castell, on jo no hi havia passat mai.
D’allà hem pujat a la carretera de Can Ruti i, molt a prop d’on vaig baixar dissabte passat amb Bttbadalona cap a Canyet, hem agafat un caminet revirat i fàcil que ens ha portat al costat de les pistes Paco Águila i a la carretera , que hem creuat per baixar per unes lloses de formigó fins la riera de Canyet. D'allí hem seguit per corriol cap amunt, passant per sota l'arc dels rosers.
No recordo per on hem anat a parar al corriol que porta a la cadena que hi ha al costat de Sant Jeroni, pujant des de baix, i que feia molt temps que no hi passava. Un cop a la pista, hem tirat per l’arcada vella a l’esquerra. Primer, sempre a l’esquerra, pujant fins l’ermita enrunada que té el xiprer i un cop a l’ermita, sempre a la dreta. Això ens ha fet pujar fins a mitja ascensió de la pista de Sant Climent. Hem baixat una mica per pujar a la Vallensana pel corriol habitual E-E-E. A dalt hem passat pel corriol de les escombraries per anar als bancs, on ens hem aturat per menjar una barreta.
Dels bancs hem anat per carretera fins a les canyes, on m’he trobat novament a l’Icesurft (dic novament ja que dissabte passat també el vaig veure) . Volia fer alguna foto, però m’he quedat l’últim i no he pogut. Un cop a dalt al bosquet, hem seguit fins la primera cruïlla, on hem tirat a la dreta per agafar un corriol que es ha portat al peu de Can Ruti (és la pujada que hem agafat alguns dies quan hem baixat de la Font de l’Amigó, feta en sentit contrari).
I de Can Ruti hem pujat pel Tanatori fins al corriol que porta al Mas Ram, des d’on hem baixat per la trialera de les abelles i la de Sant Romà . I d’aquí cap a casa.
D’allà hem pujat a la carretera de Can Ruti i, molt a prop d’on vaig baixar dissabte passat amb Bttbadalona cap a Canyet, hem agafat un caminet revirat i fàcil que ens ha portat al costat de les pistes Paco Águila i a la carretera , que hem creuat per baixar per unes lloses de formigó fins la riera de Canyet. D'allí hem seguit per corriol cap amunt, passant per sota l'arc dels rosers.
No recordo per on hem anat a parar al corriol que porta a la cadena que hi ha al costat de Sant Jeroni, pujant des de baix, i que feia molt temps que no hi passava. Un cop a la pista, hem tirat per l’arcada vella a l’esquerra. Primer, sempre a l’esquerra, pujant fins l’ermita enrunada que té el xiprer i un cop a l’ermita, sempre a la dreta. Això ens ha fet pujar fins a mitja ascensió de la pista de Sant Climent. Hem baixat una mica per pujar a la Vallensana pel corriol habitual E-E-E. A dalt hem passat pel corriol de les escombraries per anar als bancs, on ens hem aturat per menjar una barreta.
Dels bancs hem anat per carretera fins a les canyes, on m’he trobat novament a l’Icesurft (dic novament ja que dissabte passat també el vaig veure) . Volia fer alguna foto, però m’he quedat l’últim i no he pogut. Un cop a dalt al bosquet, hem seguit fins la primera cruïlla, on hem tirat a la dreta per agafar un corriol que es ha portat al peu de Can Ruti (és la pujada que hem agafat alguns dies quan hem baixat de la Font de l’Amigó, feta en sentit contrari).
I de Can Ruti hem pujat pel Tanatori fins al corriol que porta al Mas Ram, des d’on hem baixat per la trialera de les abelles i la de Sant Romà . I d’aquí cap a casa.
Com que 18 km no són gaires i era d’hora, he tirat en solitari cap al riu. He anat força ràpid fins BDN (km 24) i encara més fins Sant Adrià, primer seguint un ciclista i després passant-lo. Finalment, a Sant Adrià m’he desviat i llavors m’ha passat ell a mi, el portava enganxat. Al riu he anat força ràpid, a 30-31 tota l'estona (feia una mica de vent de cua) i he pujat com sempre fins Can Zam, on m’he quedat en màniga curta, ja que feia molt bo.
A l'entrada del corriol del Poblat de Puigcastellar he provat de passar sense fer peu 4 cops, però sempre m’ha relliscat la roda del darrera: estava una mica humit, hi ha una pedra i el neumàtic està gastat. A la pujada he hagut de fer diferents peus, ja que se m’aixecava la roda del davant i/o em patinava la del darrera.
He pujat pel corriol a Sant Climent i he tornat a passar pel corriol de la Vallensana i el de les escombraries, per passar pel Parc Temàtic. He enllaçat pel mig del bosc amb el corriol que es creua amb el que baixa de Sant Climent i he anat al parking de Sant Jeroni. Allí, passat el revolt, he agafat un corriol que m’ha portat a la part baixa de les pedres blanques i d’allà he tornat a fer el corriol de la cadena de Sant Jeroni, per pujar un altre cop pel corriol de l’ermita en runes fins la pista des d’on he baixat un altre cop al parking i d’allà he tornat a agafar el corriol de les pedres blanques, per tornar a repetir el de l’ermita enrunada.
Torno al pàrking i ara ja faig el camí habitual pel Tanatori, però sense passar per la trialera de les abelles, ja que m’ha fet mandra posar-me màniga llarga i hi ha molta punxa. La que sí que he tornat a repassar és la de Sant Romà, que m’ha deixat a la carretera i d’on he anat a casa.
En total uns 59 km, una mica repetitius i en unes 5 hores de moviment, però força macos i amb molta duresa.
Com veieu a les fotos, he vist les primeres flors de la ginestera i les d'un ametller que, arrecerat, comença a reviure amb tota la força de la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada