Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttmania de la gran sortida (gran en tots sentits) que vaig fer amb els amics de Tarragona i amb l'Andrés de Bttbadalona el dia 1 de maig. Es tracta de la tercera edició de "Fem un 3000!", sortida que es va empescar en Pep Cabestany de Btttarragona fa tres anys, i que enguany ha estat una mica més dura i llarga encara:
Amb una mica d'endarreriment (ahir estava tan cansat que no em sortia res) i avui he tingut (afortunadament) molta feina, us poso una petita crònica de la sortida:
Sortim de Badalona a les 5:20, per arribar puntualment a les 7h10', gràcies al nostre apreciat Tom-Tom, al punt de sortida: Montblanc.
Ràpidament ens posem en marxa, passant pel costat de la muralla
I comença el festival de pujades
El dia no va ser massa calorós, de fet vam veure poc el sol, però hi havia molta humitat i a les pujades es suava força. La font del Deport, d'aigua fresca i bona calma la set de l'Alfons-Alnat
Arribem al Mirador del Tossal de la Creu, després de passar per un corriolet de baixada i de pujar algun tram a peu, i podem veure entre la boirina el Monestir de Poblet
Abans de començar la segona pujada ens trobem el primer dels avituallaments. Coca, xocolata, pastes, begudes, cafè....i simpatia: tot el que cal per fer un bon esmorzar
Ben satisfetes les panxes, tornem de nou a la ruta, pensada pel Rochy, que va estar en tot moment controlant-ho tot, tancant el grup o anant al davant perquè tothom pogués seguir el camí correctament
Els que vivim al Maresme estem força acostumats a pujades curtes però amb desnivell elevat. Aquí les rampes potser no són tan accentuades -tot i que a La Bartra no estan gens malament-, però les pujades són molt més llargues. I si llargues són les pujades, igual o més en són les baixades. I després de cada baixada trobàvem el corresponent avituallament. En aquest hi havia uns entrepans boníssims, amb pa del dia comprat pel Pep moments abans
Després d'aquest avituallament el dia va refrescar encara més i els núvols es van fer amos del cel d'on acabàvem de baixar ben abrigats
A Prades vam tornar a fer una petita aturada
El Pep ja va vestit amb roba de treball, tot i que en no trobar-se massa bé ho va haver de deixar massa aviat
Ja en marxa vaig poder fer la foto de la font i de la portalada de l'església
No havia anat mai a Siurana i em va agradar tant que si puc hi tornaré ben aviat per ciclar-hi admirant amb la calma que no vaig poder tenir el dissabte (prou feina tenia a pujar!) els indrets bellíssims pels que vam passar i que em van sortir borrosos a les fotos
En Joan Canela, passant pel costat d'una gran balma
L'Alnat, mirant l'espadat que teníem al davant
No recordo qui va ser que m'estava dient que aquestes parets son unes de les millors per practicar escalada i poc després vam veure com hi pujaven
No ho veieu gaire bé? Va, ja us ho atanso una mica
Què bona era la taronja! Què dolça! Gairebé com la Dolors
que em va explicar que per aquí es va precipitar amb el seu cavall la reina mora, i que encara es veu la marca de la peülla
Vam fer una mica de visita turística, el poblet mereix més temps, però no en teníem massa: encara ens quedaven molts quilòmetres
L'Alfons va aprofitar bé totes les fonts
I en Raffan totes les fotos
En Pep-Pintor, que va tenir una rampa quan faltava moltíssim, va saber patir i amb optimisme i bon humor va poder acabar la ruta
Aquí està pujant cap a Prades, on tornaríem per dinar
I ja hi som
No sé si és que tenia molta gana, però també ho vaig trobar tot boníssim. El pollastre, l'amanida, els carquinyolis... El Jordi també va quedar ben satisfet
El Mario no feia gens de mala cara mentre m'explicava com de bona és l'aigua
Aquesta foto, i una altra que no vaig fer al capdamunt de la Bartra quan es donaven la mà amb la satisfacció d'haver arribat, m'agrada molt ja que resumeix el que va ser la sortida: compartir bons moments, compartir cansament, compartir l'alegria del repte aconseguit
L'Andrés, company de Bttbadalona a qui vaig fer unes quantes fotos que han sortit borroses, ho sento molt, aquí feia molts quilòmetres que estava patint un fort dolor al costat que l'afectava molt en els sotracs de les baixades. Sort que a la pujada final de la Bartra es va trobar millor i va acabar pletòric
En Pep Riba, un vell amic que retrobava després de molt temps, potser des del Pic Negre d'Urgell?
I en Diego, un nou amic que corria tant que sempre em sortia borrós
És un arbre de dia i un ós de nit?
En Xato (Marcel) no n'és, de xato. Em va alegrar tots els moments que el vaig tenir al costat amb el seu bon humor i la seva rialla constant
I després de pujar a la Bartra, on no vaig tenir esma per fer cap foto ja que estava ben baldat, i de baixar per una pista molt pedregosa i una mica perillosa, arribàvem a Montblanc a un quart de nou del vespre, ben cansats però molt contents
Aquest és el Perfil de la sortida
Moltes gràcies!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada