Montalbike-Tiana

Btt

Ahir, amb els companys de Bttbadalona vam anar amb tren a Caldes d'Estrac per fer la repetició de la Montalbike. La tornada a casa la vam fer per pista, baixant per Vilassar de Mar. Aquesta és la crònica que vaig penjar ahir a Bttbadalona.com


Són les 7 del matí i el sol comença a sortir. El tren és a punt d’arribar a l’estació de Montgat


Ja hem arribat a Caldetes, on ens fem la foto de grup



Al Poliesportiu ens trobem dos Xurribikers: en Jordi i un company



La Montalbike ha estat força dura, amb moltes pujades. Es veu que han tret les baixades després de la cursa i sempre hem pujat, no hem baixat mai


Seguim pujant


Arribem a la pedra que recorda un moai de Rapa-nui però amb barretina


on aprofitem per fer l’indi, com gairebé sempre


En Diesel trenca la cadena. Per ser exactes hem de dir que comença trencant la cadena, després veurem que no ha estat l’única cosa que ha trencat avui. Troba un tronxacadenes decent i, en dos minuts mal comptats, ens ensenya com s’arregla amb l’ajuda d’un clip, que penso que no era del cabell




Com sempre, seguim costa amunt. No tinc fotos d'en Cumbreitor, ja que primer ha arribat al davant i tot i que ha tornat a baixar i a pujar la foto m'ha sortit borrosa. Ho sento.



A alguns els agrada això de pujar



Anem arribant







Aquest ruc quan hem passat s’ha posat molt tendre, especialment quan ha vist a algun de nosaltres que no diré. És allò que diuen de “gente con gente”



Després d’una altra pujada, aprofitem per menjar una miqueta en un lloc desconegut on hi ha aquesta creu


Una de les Lapierres del grup, en aquesta cruïlla on s'anava a tot arreu, al Canigó, al Corredor i cap a baix



El petit esmorzar es fa entre grans mostres d’alegria i converses inacabables, tots junts cantant i ballant, com es pot veure en les fotos











Donant-li un plàtan -la pell concretament- a la mona fotògrafa



Aquí el grup s’ha desfet com un terròs de sucre en el mar: en Diesel no se sap on era, uns havíem tirat per on no calia, uns altres per on calia, uns s’esperaven, els altres també en un altre lloc... Enmig de tot aquest desgavell hem trobat una bici penjada d’un arbre. En Raúl m'ha dit que es veu que aquí els sobren les bicis i les deixen penjades per si a algú li poden fer profit



Posa cara de bon noi, però em sembla que ja es comença a transformar



L’enveja és molt dolenta. Mireu què ha fet en Linneo per no ser menys que el Diesel. Primer, adonant-se de la seva malifeta, ens ha dit que era una serp, però després hem vist que havia trencat la cadena expressament.



Han trigat tres minuts, aquests més mal comptats que els dos d’abans, per arreglar-la. Mentre, en Linneo ens ha dit alguna cosa sobre "El que se sent s'oblida i.... Ho sento, però ho he oblidat. Com era?

A part d'això jo també he estat molt hàbil posant el dit


Aquí hi ha hagut molta promiscuïtat bicicletil: tots s’han entès amb totes, i a l’inrevés







En Diesel ens truca per veure on som. Sembla que ell ja és al Dolmen de la Roca d’en Toni. Nosaltres anem una mica desficiosos en no tenir el nostre guia, però quan arribem aquí comprovem que anem per bon camí, ja que una destrossa tan gran no la pot haver fet ningú altre que en Diesel. Quedem tranquils veient que hi ha passat una estona abans



Però com que no portem el líder suprem amb nosaltres ens posem en el corriol equivocat i hem de pujar força estona intentat enllaçar amb el track. Arribem a una finca particular, on en comptes d’escridassar-nos i atiar-nos els gossos com haurien fet aquí a Badalona, ens indiquen molt amablement per on hem d’anar. El Tete ens vol acompanyar fins a Badalona. Qui sap si ben aviat serà un gran ciclista com ja és l’ Ona





Passem per un tram de camp a través i trobem la pista que ens porta al track. Després d’una bona pujada trobem un bonic corriol de baixada, on abans en Norberto havia aparcat el cotxe per si de cas estava cansat. Li he comentat que l'he vist molt net i nou i m'ha explicat que l'acabava de netejar una mica, però que no ho digués a ningú, que ha de mantenir la seva mala fama



Al cap de poc arribem al camp de futbol de Sant Vicenç de Montalt, on esmorzem al sol





Aquí comprovem com segueix la transformació d’en Norbert: ja comença a sortir-li pèl per tot arreu. I és que hi ha lluna plena i li passen aquestes coses



A Sant Vicenç era festa, i hi havia Bòbuls i Margaridasses



En Carsabi compra coca i embotit. Intento fer fotos, però sempre em trobo al davant al nor_bak, és un petit malson. Després d'apartar-lo una mica surt això





No havia estat mai a Sant Vicenç de Montalt i m’ha agradat molt. I la seva gent també, molt agradables i pacients, respectant-nos fins i tot quan passàvem per llocs prohibits o fèiem coses perilloses a la carretera, que aquí no ens haurien perdonat





En Sonic m'ha explicat que l'han fet "Amic d’Ikea". Aquesta tarda no me l'he trobat a la secció de sofàs, potser ha passat primer per El Corte Inglés



Fa calor i en JM fa un petit estrip-tease. Abans l’havia fet en Sonic. Hi ha vídeos, però no els poso perquè és horari protegit


Les cerveses de la nocturna d’ahir i la d’avui comencen a fer efecte i la trajectòria diria que no és massa correcta



Espero que alguna hagi sortit bé, després de fer-li’n fer tantes


Quin nivell! Aquest nom és impressionant


Volíem anar-hi, però ho hem deixat per un altre dia



Penso que és la Creu de Can Bruguera



Poques fonts hem trobat en el camí d’avui. Afortunadament no ha fet massa calor



Després d'insistir, amenaçar-lo i fer-li no sé quantes coses més, en Carlos ha tret la coca que portava i ens hem aturat per devorar-la. No parava de dir: "és meva!, és meva!, la meva cocaaaa! De l'embotit no en sabem res, sembla que l'ha amagat tan bé que no l'hem trobat, potser ja se l'havia menjat pel camí




Hem quedat ben tips i contents. Estava boníssima i ens l'hem menjada al moment just



Al culpable de tot, en Carlos, no li hem deixat tastar la coca, naturalment. Ha hagut de passar amb una mica d’aigua, però no massa que als altres ens feia falta



Avui jugaven el doble de l’eliminatòria Espanya-Suïssa i una de les pilotes és dubtosa. No se sap si ha entrat o no, els jutges s’ho estan mirant a la tele. Jo diria que ha anat fora, per poc, però fora



Al Dolmen de la Roca d’en Toni no li hem fet massa cas. Ens hem ajuntat una mica més avall, abans de començar la pista ondulada que en surt


Són tan amics que ja gairebé vesteixen igual




Hem baixat, alguns amb gran estil, per la trialera del Cactus


Una senyora de Vilassar de Dalt (també molt agradable) ens ha dit on hi havia la font, amagada al darrere d’una paret. Quina aigua més bona! Sortia amb gas i tot



Després de passar per la platja amb els draps posats segons ens ha dit en Linneo per aprofitar el vent de llevant, hem arribat ràpidament a la Torre de Guaita de Montgat, on m’he separat del grup per anar a casa. Segur que han quedat descansats, avui no he parat de parlar, m’he cansat a mi mateix. Per la propera sortida prometo portar un esparadrap de 10x10


I, ja a casa, horror, terror i pavor

M’ho he passat molt bé, estic molt content de deixar el curset que havia de fer avui per un altre dia. Una llàstima haver de treballar demà, m’han quedat moltes ganes de tornar-hi (a la bici, a Sant Vicenç també, però demà potser seria massa). Gràcies per la vostra paciència.