Castell de Burriac

Btt



Aquest dissabte passat els bttbadalonins havíem d'anar a Sant Vicenç de Montalt, però la tempesta de divendres després de les pluges de tota la setmana ens va fer agafar por de trobar massa fang i vam decidir moure'ns pels voltants i per pista.
Vam sortir de la plaça vermella de Badalona una mica a l'aventura, sense saber on aniríem, i aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona.com:

A la sortida


Des del Dipòsit veiem la neu al Montseny


Això sí que és una bona barreta energètica, ara sabem el secret d'en JM per estar tan en forma


En primícia, les noves fibres de carboni que estan assajant els de la Nasa, insertades d'incògnit a la Orbea d'en Nor_bak. Es pensaven que posant-les en aquell ferrot infame ningú se n'adonaria, però no comptaven amb la perspicàcia dels integrants de Bttbadalona


Hi ha foto d'Alella i del Dolmen, però no la poso per no avorrir massa. La de la neu també està vista, però la poso ja que no va quedar massa malament tot i que la vaig fer en marxa a 60 km/h intentat seguir als del davant


Després de passar pel corriolet veiem el castell ben a prop



Aquí està


La bandera és nova


Baixem per la trialera, que afortunadament no estava massa humida i
en Carsabi ens porta a la botiga de btts i seguim cap a la platja


on tothom vol sortir a la foto


Intento que algun inconscient m'acompanyi al tub de Singuerlín, però tothom té excuses:
-Ui, ara recordo que he de posar la rentadora, ho sento.
-Vindria, però he d'anar a comprar a l'Ikea.
-Jo també vindria, però he d'acabar de pintar el menjador de casa.
-I jo encara vindria més, però ara m'adono que quan he marxat de casa m'he deixat la porta del carrer oberta i he d'anar a tancar-la, si encara hi ha porta.

Només dos, Carsabi i Nor_bak, m'acompanyen cap al riu, suposo que els faig força pena.
Passem pel darrera de les xemeneies i seguim riu amunt, fins que en Nor_bak recorda que ha de passar a la Nasa la informació del comportament de la seva nova fibra aerodinàmica i ens deixa.
En Carsabi, amb el cor dividit, opta per acompanyar-lo i deixar-me tirat com una burilla.
En fi, així són els amics.
Segueixo pedalant, ja en solitari, fins que em trobo al company que tots heu endevinat. Efectivament era ell, com ja sabíeu








Sóc tan bo que us el poso sense tapar, que si no no dormiríeu amb el dubte etern que tindríeu


En Digi no havia d'anar a comprar pa, tampoc havia de posar cap rentadora i havia tancat la porta de casa i tot i els seus genolls castigats no només em va acompanyar fins a Can Zam, sinó que va pujar pel tub i pel tallafocs


i pel GR fins als peus de Puig-Castellar


A Sant Jeroni ens vam separar. Recupera't aviat, Digi, que et trobem a faltar! Jo em sento molt sol a les trialeres, sempre agrada tenir algú que vagi caminant al teu costat. Razz


I, després de passar pel Tanatori, on una mica més i m'hi quedo, i pujar una miqueta més, em vaig donar el gust de baixar pel corriol de la Cartoixa i de Can Sentromà, que estava perfecte després de la pluja i ja pràcticament era a a casa.


Bé, acabo, que em sembla que fan un partit de bàsquet a la Tele. Abans, però, poso el perfil de la sortida



I com que no n'havia tingut prou, el diumenge hi vaig tornar, aquest cop acompanyant en Josep Maria Massot, que feia molt temps que tenia pendent aquesta sortida. Aquest cop vam sortir de casa i vam pujar per Alella. Aquesta és la crònica que vaig escriure a Bttmania.org, una mica modificada per encabir-hi alguna de les fotos que em va fer en Josep Maria:

En aquesta foto feta pel Josep Maria es pot veure un dels conreus que han sobreviscut al xarampió constructor que ha afectat al Maresme. Es tracta d'un camp d’escaroles amb barret


que quedi clar que les escaroles queden al fons i a la dreta, i porten un barret blanc i que el del barret negre sóc jo.

Poso alguna altra foto, no massa per no avorrir-vos més del compte.
Com bé ha dit en Josep Maria, hem sortit de casa ben puntuals i sota un cel tapat amb núvols alts que no semblaven massa amenaçadors.
Hem passat pel Camí de Baix d'Alella, per pujar al GR per la riera de la Coma Clara.
Aquí està en Josep Maria acabant de pujar al GR



La pujada al Mirador de Premià es deixa fer més fàcilment, ja que tot i ser més llarga té un desnivell més constant. El dia no és massa clar, però des del mirador podem veure Montserrat perfectament





Després de passar per la Creu d'en Boquet



i el Dolmen de la Roca d'en Toni



enfilem cap al Coll de Porc i comencem a pujar per anar al corriol que ens portarà a veure el Castell, amb el Montseny nevat al fons


Acabat el corriol, ens trobem el Castell al nostre davant


Sembla que el tenim a prop, però ens falta una mica: hem de baixar força per tornar a pujar. Però finalment arribem al monòlit que commemora el cinquè centenari de les municipalitats de la baronia del Maresme



i ja ens falta molt poc per arribar al nostre objectiu tan de temps desitjat. Els qui hi heu pujat algun cop sabreu que aquesta part final acostuma a estar molt trencada, però ara està perfecta, sembla que ha passat la màquina fa poc. Tan bé està que avui hi he pogut pujar per primer cop sense haver de caminar.
La torre restaurada del Castell, fotografiada des d'on comença l'escala


Després de pujar les escales



ja som a dalt, ben contents i fent-nos força fotos







Baixem ràpidament per pista


i carretera fins la platja, on passem tranquil·lament i prudentment, ja que hi havia força gent. Aquí ja estem a l'entrada del Masnou


En Max, el seu pare i la Torre de Guaita de Ca n'Alsina, peculiar per la seva planta quadrada al nord i rodona al sud


Pugem a casa pel camí més directe i arribem satisfets i una mica cansats quan comencen a caure unes gotes de pluja que a la fi s'han quedat en això, en unes gotes.

I, per acabar, us poso el mapa de la sortida