Volta al Cadí-Pedraforca

El dia 19 de juliol de l’any passat vaig tenir l’oportunitat de repetir la Volta al Cadí –Pedraforca, que ja havia fet anteriorment l'any 1997 amb Btttarragona.

En aquell moment vam seguir la ruta que el company José francisco Carbajo havia fet i penjat en el seu web www.bttysenderismo.com; l’any passat vam fer una petita modificació, que encara va fer-la més bonica i dura: en comptes de pujar per la pista que va de Saldes al Coll del Collell passant pel costat del refugi Lluís Estasen, ho vam fer pel camí que passa per la Mare de Déu del Gresolet i que al Coll de la Balma enllaça amb la pista que puja de Bagà, la qual cosa ens va permetre veure paisatges com aquest



El dia abans m’havia llevat a les 5 del matí per fer la Tiana-Tordera però no em va fer gens de mandra tornar-m’hi a llevar ja que aquesta Volta al Cadí –Pedraforca és una de les sortides que s’ho valen.

I aquesta és la crònica que vaig escriure:

Després d’una bona estona de viatge, aquí estem ja a punt de sortir. El dia es presenta molt bé, amb una temperatura molt agradable



Comencem a pujar cap a la Mare de déu del Gresolet. La pujada és una mica llarga, però sense rampes massa pronunciades, la pista està en molt bon estat i fins i tot hi ha trams amb ciment



En Lluís ha vingut de Tarragona, com en Sisco, la Bea i l’Anscari



A la font del Gresolet intentem reparar el fre de l’Anscari, amb no massa èxit



En Chus amb la seva Ibys

i mirant com en Siscu li arregla la punxada



M’agrada molt sortir amb Bttmania, ja que hi ha temps per tot: per fer btt, per riure, per menjar bé... i per aturar-nos per fotografiar i admirar el paisatge



Això és el que veiem: el Pedraforca il•luminat pel Sol del matí . Veiem la pista que el creua, amb el mirador del Gresolet, i que vam seguir l’any 1997 amb Btttarragona



Encara hi havia aigua a la font de la Jaça. Uns mesos després, quan hi vaig passar en la pujada al Comabona amb Bttbadalona, ja no rajava. Són les coses del canvi climàtic. En Siscu, que tornava de fer la travessa als Alps, em va explicar que les vaques l’anaven a llepar en busca de la sal de la seva suor



La Bea i el Lluís es miren el torero improvisat



I també el paisatge espectacular que es veu en aquest punt de la ruta



Encara hem de pujar una mica més, fins al Coll de Torn



Després d’aquesta pujada trobem un tram de pla-baixada fins al Coll de les Bassotes. Val la pena aturar-se per veure d’on venim



Aquest tram és, pel meu gust, la part més maca de la sortida. No tinc totes les fotos que voldria, ja que vaig tenir un problema a la màquina de fotografiar, però el record si que el tinc i això em permet aconsellar-vos que hi aneu i ho veieu personalment.
Del Coll del Collell baixem per la Vall de Cerneres, un tram que recordava molt pedregós i que segurament hauran arreglat ja que estava força bé. Trobem molts excursionistes, ja que es feia una sortida que acabava a Gósol passant pel senderó pel qual vam ciclar el dia del Comabona.

Després de deixar enrere Josa i els problemes de la màquina de fotografiar, pugem un altre cop per anar al Coll de Jovell, el segon port especial de la sortida



on en Trevi i en Chus fan estiraments



en un prat entre les muntanyes



Passem per Cornellana, la seu dels Falcons de Sabadell, i ens quedem a dinar al Molí de Fórnols, on no ens tracten massa bé i ens costarà de tornar. Ho sento, però ni van ser amables ni ens van donar de menjar com cal tot i que la Bea s’havia preocupat molt de reservar menú ciclista. Tot i això, en Chus pot fer de les seves



i en Trevi acaba gairebé el tub de Radio Salil per fer-li un massatge



Després del dinar ens toca la pujada al Coll de Port, força pedregosa i llarga, però que aquest cop és més fàcil de fer que al 1997 amb Btttarragona, on vam haver de suportar una calor intenssíssima de 37ºC.
En un petit descans hi tenim als bttmaniacs i al Joan Cargol, a qui vaig tenir la sort de conèixer en aquesta sortida



I ja som al Coll de Port on ens aturem per refrescar-nos i menjar una mica. Aquí tenim en Chus arribant-hi després de la llarga pujada i en Joan, que està fortíssim fent fotos de les muntanyes i la vall de Tuixent





En aquest restaurant ens tracten molt bé, tot i que generem poc negoci i embrutem molt; en properes sortides ho tindrem en compte i les planificarem amb aturada aquí per dinar
Un cop refrescats, seguim amb la ruta. Encara ens queda una altra pujada, la del Coll de Mola. Les cames ja comencen a notar la fatiga de tants quilòmetres i metres de desnivell acumulat i el mal d'esquena d'en Chus va empitjorant i fem un petit descans





Seguim pujant i pocs quilòmetres més endavant arribem al Coll, on podem veure la vall de Gósol i el Pedraforca a l'esquerra. Llàstima de les torres elèctriques, que espatllen el preciós panorama que se'ns obre de sobte en arribar a la fi de la pujada



I ara ja només queda baixar. Es pot fer per pista o bé pel GR, que va tallant pel dret els revolts de la pista i és força complicat en algun tram tenint en compte que les forces ja no estan com al començament de la sortida. En un d'aquests trams passem pel costat de l'església de Santa Margarida



Baixem una mica més i passem per Gósol per agafar la carretera cap a Saldes. Aquí la Bea encara no en té prou i aprofita per passar per un camí paral•lel a la carretera



I ja només ens queda arribar al cotxe després d'una sortida que repetiré, si Déu vol, més d'una vegada



Aquest és el perfil: