Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 23 de febrer del 2009

S'HA DE SEMBRAR PER PODER COLLIR

Ruta en Btt







Aquest any tinc força sortides planejades, algunes d'elles una mica llargues i exigents físicament. Per poder-les fer intento sortir una mica cada dia i els caps de setmana aprofito per fer uns quants quilòmetres.




Així, el dissabte vaig anar al Castell de Burriac amb Bttbadalona i el diumenge vaig anar a la Roca d'en Toni amb els Saltamarges de Tiana.







El dissabte, com sempre, surto sobre les 8 del matí i veig com el Sol intenta escapar-se del mantell de núvols que aquest any no ens el deixen veure massa






Després de pujar al GR, vaig cap al Coll de la Coscollada de l'Amigó, on em trobo als Bttbadalonins, que pugen de Badalona, i els acompanyo cap al Seminari on ens aturem una mica per alimentar-nos i omplir els bidons






Seguim cap als 9 Pins, on ens tornem a agrupar i ens fem la foto. En Jordi i el Josep Miquel estan molt contents, recordant la "Susanna" de la sortida al Turó de l'Home






A l'arribada a Alella ens fem una foto tots junts. D'esquerra a dreta tenim en Surfer, JFR (què fa?), Silvesterjm, Scott, Jimmix, Diesel, Nor_bak i Silvesterbike






Ja hem passat el Coll de Cera i comencem la pujada cap a Sant Mateu. En aquesta pujada sento molèsties a les cames, especialment a l'esquerra. Les intento solucionar apujant una mica el selló i no van en augment.






Després de baixar per un corriol molt bonic i no massa complicat, ja tenim el castell força a la vora. El Sol comença a sortir, tot i que encara fa una mica de fresca






Ja som al Castell. En Diesel es prepara per fer-nos la foto






I aprofitem per alimentar-nos una mica






i fer-nos alguna foto amb el mar que s'intueix entre la boirina






La baixada per un corriol una mica més complicat que l'anterior, però també molt maco ens deixa molt contents






Tornem per la platja, ràpid però amb prudència ja que hi ha força gent que passeja. Jo vaig cap al carril bici del riu Besòs i ja "només" em queda pujar per Singuerlín i el Tallafocs cap al poblat ibèric de Puig Castellar. Em preocupa una mica com em respondrà la cama, ja que els rampots són importants i porto força quilòmetres. Afortunadament, el remei d'apujar una miqueta el selló ha funcionat i he pogut pujar sense massa problemes. Al peu de Puig Castellar em trobo un caçador que arrossega cap al cotxe un dels 4 porcs senglars que han mort






Ara em queda el Dipòsit, que pujo amb tranquil·litat, i per arribar a casa ja només he de baixar la trialera de la Cartoixa, que és la cirereta d'una sortida molt maca i d'uns 80 km.









El diumenge torno a sortir a les 8, aquest cop és en Tito el que ens fa de guia. En Tito és de l'Espanyol (què hi farem, ningú és perfecte), i està molt content ja que el seu equip ha guanyat al Camp Nou després de dos milions d'anys de no fer-ho






I en Paco també està molt content, ja que tampoc és perfecte. Déu meu, què equivocats estan alguns! Intentem convertir-los a l'autèntica fe futbolera però no hi ha manera







Comencem la pujada cap al GR, a la dreta tenim un dels pocs horts que no han estat urbanitzats encara, suposo que per poc temps un cop s'acabi la crisi






En Jordi fent un cavallet quan arriba al GR, després de la pujada






I l'Anicet, el President, arriba tranquil·lament






En Lluís enfilant la primera trialera del dia, que ens portarà cap a la Font d'en Gurguí






Tots junts en un dels agrupaments






Ja hem deixat enrere la Roca d'en Toni i baixem per una bonica trialera. M'aturo una mica per fer-li una foto a aquest noi que baixa molt bé i ens està seguint una estona






Al Jordi Riera, com que sempre va al davant, és difícil fer-li una foto de cara






També costa força fer-ne a l'Àngel






i al Pedro i perseguidors











Ja hem arribat al GR i fem la tornada per una pista que va paral·lela, força més divertida tot i que hi ha algun rampot. Alguns no perden la rialla ni que acabin de fer l'últim dels pujadots, on el cor treballa de valent






Aquí tenim al Tito i al Secretari. És un dels moments de la sortida: el Secretari s'ha tret pràcticament el tapaboques!






I ja només ens queda baixar pel GR cap a Alella per agafar un corriol preciós que ens deixa al poble veí, on agafem el Camí del Mig fins a casa. En total hem fet una mica més de 30 km i m'ho he passat tan bé que la sortida se m'ha fet molt curta i m'he quedat amb moltes ganes de tornar-hi.